31/5/07

Malta: un paradís proper

Arribar i trobar-te una gent amable, de tarannà britànic, però de cultura mediterrània. Les cases i els cotxes, sovint amb les claus al pany, per fora i a la vista de tothom. Banyar-se al mar deixant la cartera, la bossa de mà, les càmeres de video i de fotos, el passaport... en una platja plena de gent desconeguda, sense vigilància. Menjar bé qualsevol lloc, amb una cuina propera a la italiana, i amb quantitat i qualitat. Ser ben atesos per tothom, sense excepció. Rebre ajuda, indicacions i el que convingui per part de desconeguts, oferint-se a tu sense voler absolutament res a canvi (i ofenent-se si els ofereixes quelcom). Gaudir d'un clima agradable, d'uns paisatges fantàstics, d'un patrimoni divers, i d'una tranquil·litat envejable. Parlar amb una gent pausada, amb una curiosa llengua d'orígens múltiples (àrab, italià, anglès...), gràcies a l'anglès que tenen com a segona llengua. Sortir de l'illa i que, a diferència de molts altres aeroports, com el de Barcelona, allà sí que et facin un control exhaustiu per volar amb seguretat. Això són les illes de Malta i Gozo. Unes illes que van ser durant mesos la darrera línia de resistència contra el nazisme, durant la II Guerra Mundial, i que van patir-lo com els que més. Un país que, ara, l'il·lustre ministre espanyol que més immigració il·legal ha propiciat a Europa, Jesús Caldera, s'atreveix a menysprear i acusar de qualsevol cosa. Si bé seria correcte que Malta acceptés immigrants il·legals temporalment per qüestions humanitàries (si fos possible), el que no pot fer és assumir la mala o inexistent política migratòria de la Unió Europea. Malta no pot actuar com l'Estat espanyol, que fomenta la immigració il·legal a escala continental i després es lamenta de les seves conseqüències, començant per les humanitàries.

28/5/07

El canvi s'imposa a Tortosa


Des de feia temps, i com vam comentar en un post anterior, es veia venir un canvi a Tortosa. Davant l'abandonament que pateix la nostra ciutat, la paciència dels ciutadans té un límit, i ahir es va fer palès en les eleccions municipals. Ferran Bel ha canalitzat aquesta voluntat de canvi, situant-se a tocar de la majoria absoluta i molt per davant de Sabaté. La resta de resultats també es poden explicar per aquesta voluntat de canvi: ERC resisteix l'estirada convergent gràcies a la renovació, cosa que no aconsegueix fer el PP (amb un regidor menys), ICV perd un regidor arrossegat per la fidelitat a Sabaté, i Franquet desapareix del mapa polític de la ciutat. Conclusió: els tortosins no només volem un nou govern, sinó també una nova classe política, que doni respostes a les necessitats de la ciutat. Els resultats d'ahir posen a l'Ajuntament diverses cares noves, no només de CiU, sinó també d'ERC i d'ICV, i en treuen moltes que ja han complert la seva etapa. Ara esperem que no ens decebin, i cobreixin les expectatives que els ciutadans hem dipositat en ells.

24/5/07

Cotxes sense carnet, quads, i fraus de llei

Des de fa un temps, s'estan popularitzant els cotxes que es poden conduir sense carnet, com si fossin un ciclomotor. De fet, s'estan estenent tant que n'han aparegut models diversos, i fins i tot de tipus furgoneta! El resultat és que persones que no tenen carnet de conduir, o que l'han perdut per motius diversos, circulen pels nostres carrers i carreteres amb vehicles que són un perill públic. I ho són no només per les característiques del trasto en sí, sinó també dels conductors: si no poden conduir un cotxe, per què se'ls deixa anar amb vehicles similars? No representa això un perill tant per a ells com per als altres conductors i vianants? Però aquesta no és l'única novetat que ha aparegut en els darrers temps a les vies del país. També s'hi ha d'afegir la proliferació de "quads", admesos legalment com si fossin tractors. El fet és que la major part dels seus propietaris els utilitzen sobretot per fer el "fantasma" davant dels conciutadans, molestant amb el seu soroll en entorns urbans, i arribant a 100 km/h quan en realitat no haurien de passar de 45. Això, sense donar-los cap funcionalitat pròpia de terrenys rurals, exceptuant quan es dediquen a destrossar marges i espais naturals. Algun dia caldrà controlar aquests artefactes perquè, tant un cas com l'altre, no deixen de ser una mena de frau de llei.

23/5/07

Suport als Mossos


Des de fa unes setmanes, hi ha oberta una mena de campanya de desprestigi contra la policia catalana, els Mossos d'Esquadra. Que si pressumptes maltractaments per aquí, que si ús de punxons per allà, que si manca o excés d'actuació per una altra banda, etc, etc. Una campanya en què, tot s'ha de dir, la pròpia conselleria d'Interior no ha tingut un paper gaire afortunat. Per això, no podem estar de dir des d'aquí que estem contents de la nostra policia, amb tots els defectes que pugui tenir, com qualsevol altra. És evident que ningú és perfecte, i que es poden haver comès errors, però no per això es pot acusar els mossos de tenir un nivell de professionalitat menor que d'altres cossos policials. El que passa és que, en aquest país, la pressumpció d'innocència dels delinqüents no sembla aplica-se en el cas dels agents, als quals sovint s'acaba acusant sense criteri. El discurs del progressisme mal entès, de la manca de responsabilitats, ha portat a determinats mitjans a fer més cas al que diuen els qui infringeixen la llei, que no al que afirmen els qui ens han de garantir el seu compliment. Esperem que els agents de la policia catalana, que fan una feina tant necessària com perillosa, mantinguin el reconeixement que alguns els volen treure. I alhora, evidentment, desitgem que acabin ben aviat el seu desplegament complet al conjunt de Catalunya.

18/5/07

Tortosa: panorama electoral

Les eleccions municipals són a tocar i, malgrat els missatges que es donen des de Barcelona, els ciutadans votarem als candidats i propostes que considerem millors per al nostre municipi. A nosaltres ens pertoca escollir el govern de Tortosa, la ciutat que estimem i que voldríem molt millor que no és ara. I creiem que ja n'hi ha prou de queixar-se inútilment de les mancances de la ciutat: el que cal és anar a votar. No us direm per qui dipositarem la papereta, però si que us volem explicar el panorama que veiem. És el següent, per ordre de vots del 2003.



Joan Sabaté (PSC). Si bé després dels primers quatre anys encara no es podia valorar si seria un bon alcalde, amb els vuit anys que porta actualment ja és possible fer-ho. I lamentablement, creiem que no ho és. Deixant de banda el pavelló de Remolins, la ciutat no ha resolt cap dels grans dèficits que té, i en general s'han accentuat les mancances en necessitats bàsiques: estat dels carrers i les voreres, seguretat ciutadana, neteja, parcs infantils, escoles bressol, equipaments esportius, etc. Si a això hi afegim la greu manca de renovació (gairebé tots els regidors actuals repeteixen), i que no van saber ni acomodar el seu fitxatge més important (l'excel·lent Dra. García), les expectatives que presenta el PSC són realment negatives.



Ferran Bel (CiU). D'entrada, seria l'opció lògica de canvi a la ciutat. Ha fet una llarga precampanya, també des del Consell Comarcal, i i ha aconseguit visualitzar-se com a alternativa a Sabaté. L'únic problema que té Bel és el seu partit, perquè igual com el PSC d'ara, tampoc va resoldre els dèficits històrics de la ciutat quan governaven. Caldrà veure si Bel continua formant part de l'antiga classe política tortosina, com semblaria per una part de les persones que van a la llista, o bé si realment aconsegueix desmarcar-se de la manera de fer política que ha imperat en les darreres dècades a l'Ajuntament. En qualsevol cas, però, d'una cosa n'estem convençuts: no li costaria gaire ser millor alcalde que Sabaté.



Antonio Faura (PP). Malgrat la seva intenció inicial, Faura ha hagut de repetir al capdavant de la candidatura, bàsicament perquè no han trobat cap alternativa. Això ja diu molt de com està aquest partit, que fins al conflicte pel transvassament formava part de la "primera divisió" ebrenca juntament amb CiU i PSC. Aspectes nacionals a banda, es tracta d'una candidatura feta a última hora, de qualsevol manera, amb membres que hi són gairebé per força, i amb gairebé nul·la visibilitat pública. Vaja, tota una garantia de les seves poques ganes de treballar per Tortosa.



Josep M. Franquet (FIC). Si alguna cosa ha caracteritzat l'Ajuntament de Tortosa dels darrers anys, han estat la manca d'estabilitat del govern, i l'aparició de les llistes encapçalades per Franquet i Lluesma el 2003. Ara s'han unit per presentar una alternativa independent, però la conseqüència ha estat que la seva llista és la menys renovada de totes. Així, amb un munt de gent ja coneguda situada als primers llocs de la llista, i amb Franquet al capdavant, no els pronostiquem cap gran resultat.




Ricard Forés (ERC). Si bé la seva elecció va sorgir d'unes disputades primàries a la secció local del seu partit, ha estat capaç d'aglutinar la immensa majoria de la militància, confirmant una renovació que era imprescindible perquè la candidatura d'ERC millorés resultats a Tortosa. En ser elegit, Forés era gairebé un desconegut, però ha sabut corregir aquest punt de partida amb una llarga precampanya que li ha permès donar-se a conèixer tant o més que d'altres candidats consolidats. Ell, però, no és l'única novetat de la llista, sinó que hi ha moltes més cares noves, i poden convertir-se en una de les sorpreses. Governin amb qui governin, o si estan a l'oposició, hauran de respondre a les expectatives d'un aire nou a la ciutat.



Jaume Forcadell (ICV). Com en el cas de Forés, Forcadell també es presenta per primera vegada com a candidat. Si bé ja havia format part de la candidatura anterior, la resta de la llista ha estat bastant renovada, encara que això deu ser fàcil d'aconseguir quan es tenen pocs regidors. Temes nacionals a banda, ICV de Tortosa també podria considerar-se una opció de canvi gràcies a la seva renovació interna, però tenen un problema: la seva obsessió per pactar amb el PSC. Seria lògic el seu plantejament en una ciutat ben governada, però no s'entén que vulguin mantenir fidelitat als socialistes en les circumstàncies actuals, i amb el mal que històricament ha fet Sabaté a ICV.



No entrarem a comentar les altres opcions perquè, amb tot el respecte per a la voluntat popular i pels seus candidats, és altament probable que es llencin aquests vots en no aconseguir representació. I no ho creiem només perquè no tinguin el que s'anomena "espai polític" a Tortosa, sinó sobretot perquè no disposen de gaire gent al darrera, cosa que els porta a presentar candidats que no tenen cap relació amb la ciutat...

17/5/07

Part natural, un retorn al passat

Posem pel cas que, davant una intervenció quirúrgica, el pacient demanés ser operat sense anestèsia, com en el passat, amb el patiment i riscos que això comporta. Doncs un comportament similar és el de les defensores del part natural, amb la diferència que no estem parlant d'una operació, sinó d'un procés natural com és la culminació de l'embaràs i el naixement de la criatura. Qualsevol metge sap que els "parts naturals" representen riscos innecessaris tant per a la mare com per a la salut del nadó. Si les complicacions apareixen, aquests riscos només es poden paliar quan, malgrat la voluntat inicial de la mare, s'abandona el part a l'estil del paleolític per fer una intervenció mèdica que resolgui la situació. I per això, per disminuir els riscos que assumeixen l'1% d'embarassades que opten pel "part natural", el Departament de Salut preveu que a cada regió sanitària hi hagi un hospital preparat per atendre aquests parts. Ens sembla bona la idea, perquè els nadons no tenen cap culpa de les bajanades que passen pel cap a determinats pares. Però faltarà que aquest 1% vulgui parir allà i no a casa, i que accepti la intervenció mèdica quan no hi hagi alternativa. Ja voldrien les pobres mares del Sudan gaudir d'aquests avantatges en els seus "parts naturals"!

16/5/07

Els immigrants ja són ciutadans... d'un altre Estat!

Com cada vegada que vénen eleccions, hi ha qui proposa que els immigrants tinguin drets de ciutadania. Però aquest plantejament és erroni d'entrada, perquè aquestes persones ja són ciutadans... d'un altre Estat! Per tant, els immigrants ja compten amb drets ciutadans, entre els quals el de vot, si és que aquest existeix en el seu país d'origen. I, si bé en el nostre país els dóna accés a tots els drets socials i laborals com a qualsevol, el que no s'ha d'oblidar és que el dret de vot està vinculat intrínsicament a la ciutadania (amb les extensions que s'estableixin per tractats internacionals). Per tant, aquells que reclamen el dret de vot als immigrants, han de recordar que aquests ciutadans ja tenen dret a votar als seus països i, si no són Estats democràtics, poden lluitar perquè se'ls reconegui com hem fet aquí des del segle XIX. Això, o bé esperar que compleixin els requisits per accedir a la nostra ciutadania, entre els quals se suposa un mínim d'integració social. A partir d'aquest moment és quan es convertiran en un ciutadà més del país d'acollida, un conciutadà com qualsevol altre, com ja han aconseguit molts antics nouvinguts.

15/5/07

L'escolarització extensiva, una bona opció

Un recent estudi ha conclòs el que ja sabia gairebé tothom qui treballa en el món educatiu: que el nombre d'alumnes d'origen immigrant en una aula és inversament proporcional al rendiment que s'hi assoleix. I això no hauria de tenir cap connotació políticament incorrecta: és una evidència deguda a la menor formació rebuda en els països d'origen, al trasbals del procés migratori i, sobretot, a les dificultats lingüístiques inicials. Les dificultats són especialment evidents a partir d'un determinat "ratio" d'alumnes amb aquestes necessitats educatives especials, que els autors de l'estudi situen al voltant del 6% del total d'alumnes. I és que, per facilitar l'adaptació ràpida dels nouvinguts, i el correcte seguiment de la formació per part dels autòctons, no és recomanable superar aquest percentatge. Tothom sap que, a data d'avui, és pràcticament impossible aconseguir aquest nivell del 6% en molts municipis, però caldria evitar que alguns centres públics acabin quadruplicant aquesta xifra, com succeix actualment. Per això són interessants les polítiques d'escolarització extensiva aplicades a zones com Osona i el Pla de l'Estany: la distribució d'aquests alumnes entre tots els centres sufragats amb fons públics. Una manera adequada de tractar el problema, assumint que existeix, i que ha estat impulsat i assumit per la gran majoria de forces polítiques d'aquestes comarques. Esperem que s'acabi imposant al conjunt del país.

14/5/07

Sí als blocs electorals

Ara que tornem a estar en campanya electoral, els mitjans públics tornen a oferir-nos la informació dels diferents partits en "blocs" electorals delimitats. I, altra vegada, alguns periodistes tornen a malgastar el temps repetint insistentment que estan en conta d'aquest sistema, i que per això no firmen les notícies. Doncs que no les firmin, i deixin d'atabalar-nos, si-us-plau! En el fons, que els mitjans pagats amb fons públics delimitin el temps en funció de la representativitat dels partits, és una garantia perquè tots apareguin en funció de la legitimitat social que tenen. Si no fos així, quin seria el criteri periodístic? Doncs l'habitual: apareixeria qui fes la declaració més estripada i fora de to, qui fes la proposta més "alternativa" i, en definitiva, qui donés una imatge més cridanera, perquè aquests són els criteris periodístics més utilitzats actualment, molt per davant de l'interès real de les propostes. Això, sense entrar a considerar les preferències i obediències polítiques que demostra una part d'aquest col·lectiu. En conseqüència, els blocs electorals es poden acceptar com a mal menor, malgrat que tampoc siguin una gran solució. I els periodistes, un cop ens han donat a conèixer la seva legítima postura sobre el tema, haurien de recordar que no són el centre del món. Perquè en el fons, quan ens repeteixen el mateix missatge sistemàticament, demostren que no fan més que mirar-se el melic.

Ens hem traslladat!

Per qüestions pràctiques, ens hem traslladat aquí procedents del Blocat: http://votant.bloc.cat/. En el procés, hem inclòs tots els posts publicats des del dia 1 de maig. Aquells qui vulguin consultar els 93 posts anteriors poden fer-ho a la web antiga.

11/5/07

Catalunya, a la cua de l'Estat espanyol en despesa sanitària

Cada dos per tres, hi ha qui alerta del descontrol de la despesa sanitària. Aquestes alertes poden estar molt bé si serveixen per racionalitzar la despesa en àmbits com els medicaments (mitjançant genèrics), però no pas si es converteixen en excusa per a tot tipus de limitacions tant en serveis bàsics com en personal. El més curiós i interessant del cas, però, és que la despesa sanitària pública de Catalunya és històricament de les més baixes de l'Estat. Recentment, s'ha publicat un estudi que torna a posar de manifest fins a quin punt és greu aquest dèficit històric que patim al nostre país. Si ens fixem en els euros per càpita, que és el que permet fer comparacions entre territoris, Catalunya gasta 783 ¬ per habitant, ocupant el 15è lloc d'entre les 17 comunitats autònomes de l'Estat, lluny dels més de 1.000 que es gasten a Extremadura. Es tracta de dades de l'any 2003, que és fins on arriba l'informe acabat de publicar. Però pels dèficits que contínuament apareixen, i que ahir mateix va posar de manifest el Col·legi de Metges, suposem que la xifra no deu haver variat gaire des de llavors. I un país seriós, que es preocupa per la salut dels seus ciutadans, no s'ho pot permetre.

7/5/07

França enterra el maig de 1968

Alguns mitjans donen un missatge ben simple respecte les eleccions a l'Estat francès: la dreta ha guanyat. Ara bé, la qüestió és més complexa del que sembla, perquè el que ha guanyat és un canvi de més profunditat, que en aquest cas ha encapçalat un candidat de dreta. Però no necessàriament havia de ser així. Qui diu que controlar la immigració, lluitar contra la inseguretat, impulsar polítiques de família o donar valor a l'esforç personal, per exemple, siguin plantejaments necessàriament de dretes? És ben evident que en aquest cas qui els ha impulsat és un candidat conservador, i que en part es tracta d'arguments que sovint utilitzen els partits de dretes perquè les classes mitjanes i els treballadors els votin. Però ningú diu que aquestes propostes siguin contradictòries amb l'impuls de la sanitat i l'educació pública, de les ajudes socials, de l'ajut al desenvolupament, etc, etc. Per tant, també els hagués pogut encapçalar la candidata socialista, com ha intentat parcialment, malgrat que no s'ha pogut desfer de la seva imatge inconsistent, dels lastres del passat, i de les ganivetades del seu partit. Quines són les prioritats dels votants, doncs: els valors sorgits del maig del 1968, fa gairebé 40 anys, o els problemes reals d'avui? La segona opció, és clar. Per això el debat polític ha estat seguit tant intensament, perquè se n'ha parlat. Per això els índexs de participació han estat brutals, perquè els candidats s'han posicionat. I per això ha guanyat Nicolas Sarkozy, perquè ha estat capaç de canviar un discurs antic per afrontar les demandes dels francesos, mentre que Segolène Royal no ho ha aconseguit.

5/5/07

Enquesta a Tortosa: anàlisi i valoració

Aquells qui tenen un cert coneixement en estudis d'opinió, deuen haver al·lucinat en veure les enquestes electorals que ha publicat el darrer número de la Veu de l'Ebre, realitzades per l'empresa Infortècnica. Intentarem explicar-nos perquè tothom ho pugui entendre. Totes les enquestes que publiquen els mitjans deixen bastant a desitjar, fins i tot els d'àmbit nacional, però aquest cas és espectacular: manca de característiques socials dels enquestats, manca de record de vot en les anteriors eleccions municipals, manca de creuaments entre variables... I no sembla precisament que s'hagin ocultat preguntes, sinó que aquesta és la línia pròpia de l'empresa que fa l'estudi, com es pot veure a la seva web: enquestes amb un nombre de preguntes limitat i amb informe escàs, per poder ajustar així els preus. En conseqüència, que a ningú li estranyi les projeccions de regidors: les han realitzat aplicant el vot directe declarat pels enquestats, sense poder assignar indecisos ni tenir en compte tendències, perquè no disposen del record de vot. Així ho han fet en l'enquesta d'Amposta, i així ho han fet a la de Tortosa. Amb una única i escandalosa excepció: ERC. Mentre en tots els casos la projecció que s'ha realitzat s'ajusta a l'única dada de què disposen els tècnics (la intenció de vot), que l'empresa trasllada sense manies a una projecció sobre vot emès, a Tortosa passa un fenomen paranormal. Curiosament, ERC creix un regidor menys del que correspon segons el vot directe i el projectat per l'empresa, i fins i tot s'atreveixen a deixar als republicans una "forquilla" de 2-3 regidors, quan en correspondrien 4 segons el vot que preveu el mateix estudi! Mentrestant, al PP li assignen directament un regidor més del que pertoca a la projecció de vot (podeu fer els càlculs a la següent web). Si qui ha decidit la projecció ha volgut tenir en compte el "vot ocult" del PP, per què han rebaixat 1-2 regidors a ERC (que tot i això creix!), i no a les altres opcions? Quin criteri s'ha utilitzat, si no compten amb una dada tant bàsica com el record de vot de 2003? Amb tot això, no volem dir que la projecció no s'acabi complint (no ho sap ningú), ni tampoc que hi hagi cap mala fe al respecte, però estaria bé que quan es fan enquestes, es facin més seriosament. Més que res, perquè no costa tant si s'hi posa una mica de voluntat.

2/5/07

Les farres, que cadascú es pagui la seva

Quan els ciutadans paguem impostos, volem que se'n faci un bon ús. Per això cal gastar els calés públics en àmbits d''interès general: sanitat, educació, seguretat, pensions... En el cas de la cultura, però, l'interès general és més qüestionable, perquè la gent no en fa un ús obligat. Potser sigui necessari mantenir museus i biblioteques, invertir en jaciments arqueològics, subvencionar determinats projectes que comencen, o recuperar la cultura tradicional, per exemple. Però quin sentit té subvencionar esdeveniments "de masses"? No hauria de ser autosuficient una festa que fa anys que existeix, i que mou desenes de milers de persones? La Feria de Abril a Catalunya, independentment que no sigui cultura catalana, hauria de subsistir per si mateixa. Com un gran club de futbol o un macro-concert. Ara, després d'anys sobre la taula, finalment la Generalitat s'ha decidit a retallar les ajudes a aquesta macro-festa, una línia en què cal aprofundir perquè s'espavilin pel seu compte. Perquè... que algú ens subvenciona a nosaltres les entrades al cinema o a la discoteca??? Les festes i les farres, que cadascú es pagui la seva.