7 flaixos

1. Salvant les distàncies, el PSOE està cometent un error similar al del PP: no admetre la realitat. L'economia fa mesos que està entrant en desacceleració, i va camí de la recessió (inflació, atur, borsa...). Esperaran a després de les eleccions per reconèixer-ho obertament?

2. El PP ha decidit utilitzar la llengua com a arma electoral, atacant el català com a llengua pròpia i de cohesió social. Si tothom tingués dret a decidir en quin idioma cursar els estudis, d'on trauríem els mestres per ensenyar en les 200 llengües que es parlen a Catalunya?

3. Avui s'ha elegit Albert Sáez com a primer president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) proposat per ERC. Sobreviurà enmig del corporativisme instal·lat a TV3? Li deixaran prendre les decisions necessàries per reflotar l'audiència? Que tingui sort!

4. Hi ha gent que confon el tocino amb la velocitat, o ser "transgressor" amb ser "d'esquerres": avui hi ha una manifestació a Barcelona contra la persecució dels avortaments il·legals. Si després van a protestar contra el deure de pagar impostos, jo també m'hi apunto!

5. Si en comptes d'haver-se detingut 14 pressumptes terroristes islamistes, haguéssin estat terroristes cristians, deixaríem que la Conferència Episcopal espanyola parlés en nom de tots nosaltres, fins i tot els ateus i agnòstics? Trobaríem normal que comencessin les rodes de premsa recitant la Bíblia? Els mitjans de comunicació farien el mateix tractament?

6. Als terroristes de Hamàs els importa un rave la població civil. Tant poc com a Hitler, que era perfectament conscient que exposava els ciutadans al bloqueig i als bombardejos aliats. El bloqueig de Gaza és una carícia en comparació, però: algú amb un dit de front qüestiona que els bombardejos dels aliats fossin necessaris?

7. Romano Prodi, a punt de llançar la tovallola. Algun dia Itàlia tindrà un govern mínimament estable???

Islamistes contra Catalunya

Com tothom sap, els temporitzadors i la metralla són dos elements imprescindibles a l'armari de qualsevol pacifista convençut. Això almenys és el que es dedueix de les paraules del vicepresident de "Papeles para Todos", Ibrar Bukhari, i del secretari general de l'associació paquistanesa de Barcelona, Mohammad Iqbal. Segons ells, els pressumptes terroristes detinguts són religiosos "no violents" que prediquen la "pau" de l'Islam, motiu pel qual les detencions són una equivocació. El que haurien de fer és callar. Fins i tot el conseller Joan Saura ha reconegut que Catalunya és objectiu terrorista, com també ho ha afirmat el ministre de l'Interior espanyol. Davant l'astorament d'alguns, s'ha evidenciat des de fa temps que, al nostre país, no li serveix de res haver encapçalat manifestacions de centenars de milers de persones contra la guerra a l'Iraq. Els islamistes no diferencien entre independentistes i espanyolistes, ni entre esquerres i dretes. El seu objectiu som tots: Occident, la democràcia, el laicisme, el progrés. I si bé és cert que els qui justifiquen la violència obertament són minoritaris (un 10%, si fem extrapolacions d'un estudi a nivell estatal), això significa que sumen desenes de milers de fanàtics. Un caldo de cultiu òptim que, combinat amb l'aquiescència d'alguns autòctons, està convertint les nostres ciutats en un autèntic niu del feixisme integrista.

Experiments

Massa sovint, la religió s'immiscueix en debats que haurien de ser purament ètics, com l'anunci del primer embrió clonat a partir d'una cèl·lula adulta humana. Però no serà en aquestes línies. Durant milers d'anys, abans de l'aparició de les civilitzacions grega o romana, els pobles del nord d'Europa van utilitzar un curiós sistema per determinar què era "persona" i què no ho era. Al cap de poc que el nen o nena haguessin nascut, tenia lloc una breu cerimònia per la qual l'infant era situat sobre la falda del seu pare (o pressumpte pare!), i a partir d'aquell moment era considerat "persona". Si no es passava aquest tràmit, al nadó se'l podia matar o deixar morir. Aquest procés va seguir durant segles, aplicant-se sobretot als fills amb malformacions. I fins i tot avui encara ara hi ha gent que abandona els seus infants, ni que sigui pel simple fet de no desitjar-los. Per què ho expliquem això? Doncs perquè en ple segle XXI persisteixen els problemes ètics respecte quan una persona és "persona". Legalment, aquest és un assumpte ben definit: al cap de 24 hores d'haver nascut, a tots se'ns reconeix com a individus talment com feien els nòrdics, però sense que se'ns pugui rebutjar. Però, i biològicament? Un nen de 24 hores no semblaria més persona que un d'acabat de néixer. Un nen acabat de parir no semblaria més persona que un fetus de 7 mesos de gestació, que podria néixer, a l'igual com succeeix en molts casos (malgrat que en d'altres això s'impedeix). Llavors, quan s'ha de determinar l'inici d'una nova vida? Potser en el moment en què el cor batega, a les poques setmanes de la concepció? O potser l'ésser humà apareix en el moment de la fecundació de l'òvul per part de l'espermatozoide? El cert és que, independentment de la religió, resulta molt difícil determinar aquest moment des d'una perpectiva moral. No tenim accions de l'Església catòlica, i estem a favor dels preservatius, del divorci, o del matrimoni homosexual (per posar alguns exemples), però experiments científics com l'anunciat posen la pell de gallina. I encara més, si tenim en compte que ja s'han descobert alternatives per a experimentar amb cèl·lules mare sense utilitzar embrions, com les de Shinya Yamanaka o James Thompson (foto). Estem segurs que d'aquí a uns anys ens farà sentir vergonya i ens penedirem de determinades mostres de "creativitat", i no serà perquè ens castigui cap mena de déu o ésser sobrenatural.

Tortosa: escoles bressol i locutoris

Sembla que el govern municipal de Tortosa (CIU-ERC) s'està posant les piles. Per una banda, ahir mateix va anunciar el Pla d'Actuació Municipal (PAM) per als quatre anys de mandat, que podeu llegir aquí. Entre totes les iniciatives, n'hi ha una que particularment trobem molt necessària: la creació de 3 escoles bressol, una a Campredó, i dues més als dos costats del riu. Ja seria hora que una ciutat com Tortosa, capital de comarca i amb gairebé 35.000 habitants, disposés d'un equipament tant bàsic. És possible que amb tres escoles, per grans que siguin (d'una vuitantena de nens, per exemple), no es pugui cobrir la totalitat de la demanda, ja que hi ha més d'un miler d'infants en edat d'inscriure-s'hi. Però en tot cas segur que serà un gran pas endavant.

Ordenança de locutoris
Per altra banda, coincidint amb l'aprovació del PAM, s'ha anunciat una ordenança que regularà els locutoris a la ciutat, a l'igual com ja existeix normativa referent a entitats financeres o immobiliàries. Entre altres mesures, estableix que no es podran obrir nous locutoris a distàncies inferiors als 200 metres dels existents, els requisits del local, que no podran dedicar-se a altres negocis, i que podran complir un ampli horari màxim de 8 del matí a 12 de la nit (per adaptar-se als diferents països). Són requisits perfectament assolibles, digui el que digui el regidor d'ICV a l'oposició. Només cal fer un volt per la ciutat per comprovar que l'ordenança és tan necessària com en altres ciutats, on aquesta regulació ha estat impulsada per Ajuntaments de tots colors en els darrers anys. Només uns exemples trobats amb una simple recerca de Google (links a les ordenances): Cornellà de Llobregat (PSC-ICV), Girona (PSC-ERC-ICV), Granollers (PSC-ERC-ICV), Mataró (PSC-ERC-ICV), Salt (CiU-ERC), Manlleu (ERC), Rubí (PSC-ERC), Mollet del Vallès (PSC-CiU), Sant Feliu de Llobregat (PSC-CiU-ERC). És més, l'ordenança de Tortosa sembla copiada de la del Prat de Llobregat (ICV)... una de les poques alcaldies significatives d'ICV a tot el país. De fet, la del Prat és més exigent!

Càncer de mama: revisions a partir dels 40

Avui TV3 ens ha ofert un Telenotícies Vespre relativament neutre, en comparació amb el que ens té acostumats. Amb l'excepció de la propaganda diària de la candidata Chacón, que ja comença a cansar, la resta de temes han estat prou interessants i objectius. Entre aquests, ens ha cridat l'atenció el nou pas que s'ha fet en la lluita contra el càncer de mama, per part d'un equip investigador català encapçalat per Joan Massagué. Ho diem perquè, a diferència del que creu algun cap de redacció, per a la majoria són més interessants aquestes notícies que no determinades pallassades que apareixen sovint. L'única pega: que els avanços mèdics triguen molt temps a implementar-se, i que mentrestant han d'anar acompanyats d'altres mesures. En el cas concret del càncer de mama, per exemple, hi ha consens entre els especialistes en què cal rebaixar l'edat a partir de la qual es fan revisions periòdiques per detectar-lo en estadis inicials, que actualment està fixada en els 50 anys. L'agressivitat d'aquest tipus de càncer és major entre dones de 40 a 50 anys (bàsicament pacients pre-menopàusiques), que entre les més grans. Per tant, establir estudis en aquesta franja d'edats és necessari per avançar més en la millora dels pronòstics, que ja s'ha donat al llarg dels darrers anys. Però clar: els cribatges com aquest costen diners i, desgraciadament, se'n gasten molts en les pallassades.

PD: Tard o d'hora, tothom acaba considerant la sanitat com a prioritària.

American Gangster

Aquest cap de setmana els nostres Reis particulars s'han ocupat del nen, cosa que ens ha permès visitar els Oscar de Roquetes. No anem al cinema gaire sovint, de manera que els vam demanar referències per fer una bona tria. I, des de la seva experiència, ens van recomanar American Gangster. Quina bona elecció! Feia molt de temps que no vèiem una pel·li tant bona; podríem dir que feia anys. Tracta la història real d'un important traficant de drogues, Frank Lucas (Denzel Washington), i de la investigació del cap de la brigada policial antidroga Richie Roberts (Russell Crowe) per atrapar-lo i desmuntar tota una extensa trama. Us en deixem el tràiler.

Els nens de Ferreries també volen caramels

No és recomanable escriure en calent, però quan es tracta de sentiments, és quan es descriuen millor. Ja saben els nostres lectors que des d'aquí hem donat suport a l'actual equip de govern de Tortosa. Ho continuarem fent perquè creiem que és el millor per a la ciutat, i perquè un govern no es mesura per una cavalcada de Reis. Dit això, no podem evitar expressar el sentiment de frustració que sentim com a veïns de Ferreries, arrel de la comitiva que hem anat a veure amb el nostre fill. Podem garantir que és una frustració compartida per la resta de gent que, com nosaltres, esperava al passeig de l'Ebre amb els seus crios, i que s'ha quedat amb un pam de nas. Tres carretes, els cavalls d'acompanyament, i fi de la cavalcada. Ni un miserable caramel. Tot plegat, amb la completa desorganització de la Policia Local, que anava intentant tallar carrers sense cap previsió, i sovint sense aconseguir-ho. A diferència d'alguns pares, que han hagut d'anar dins Tortosa per "compensar" als seus fills, nosaltres ens n'hem anat cap a casa, perquè el nostre és molt petit. Hem rellegit el programa de la festa, i hem deduït que una "comitiva a cavall" no és igual a una "cavalcada"... Qui ho hagi organitzat, hauria de saber que no es poden generar expectatives gratuïtament, i hauria de treure'n lliçons per a l'any vinent. Si es vol tornar a fer alguna cosa a aquest costat de riu, que sigui amb cara i ulls. Amb perdó per l'expressió, a Ferreries també som de Déu.

PD: La foto és de l'avinguda Colom, amb cotxes passant a tota pastilla just davant de la pressumpta cavalcada.

PD2: Ens diuen els parents que al centre sí que la cavalcada ha complert les expectatives. Pel que es veu, allà llançaven caramels fins i tot amb massa entusiasme.

El Profesor Baba arriba a Tortosa

Estem salvats! El "Maestro Chamán Africano, gran Medium Espiritual Mágico" ha arribat a Tortosa! No és que ens mamem el dit: ja havíem vist pamflets similars abans, a Barcelona i a Madrid. Però ahir al vespre ens el vam trobar a Ferreries, al nostre cotxe. Es nota que és "Alta Mágia Africana" i no una màgia barata qualsevol: garantia del 100% d'èxit, de 3 a 7 dies, i per a qualsevol mena de problema. Sense més dilacions, us recomanem la seva lectura. I esperem que no ens llanci algun "mal de ojo" de la sabana.

TV3 s'enfonsa

Aviat no caldrà que el PP tanqui més repetidors... Acaben de publicar-se les audiències de televisió de l'any 2007, i TV3 ha tornat a baixar per sisè any consecutiu. Si l'any 2006 havia caigut un espectacular 1'4% respecte l'anterior, aquest passat any 2007 s'ha tornat a superar, enfonsant-se un 1'6%, i quedant per darrera de Telecinco i Antena3. Al costat us reproduïm un gràfic casolà que hem preparat, on es pot contrastar el declivi de la televisió nacional catalana, que ja fa massa anys que dura. Com a catalans que volem veure la nostra televisió nacional, des d'aquí volem demanar a TV3 que abandoni la seva endogàmia i deixi de vendre'ns productes per a pijos, l'autèntica causa dels seus mals. Volem demanar-los que deixin de marcar una línia editorial tant políticament correcta amb la visió del món d'unes determinades èlits. I com que estem tips d'avisar d'aquesta tendència, no insistirem més per avui. Us deixem alguns dels posts que hem escrit sobre TV3 en el darrer any:



Diputat falangista

TV3 i la missa tridentina

De TV3 a Antena3

Sí als blocs electorals

Canvis al Telenotícies Vespre

El Telenotícies Vespre, camí de l'autodestrucció

Pallassades animalistes

TV3 passa de la música catalana

El Telenotícies de TV3: de mal en pitjor

Bones notícies des de l'Iraq

El tòpic diu que només les males notícies són notícia, i massa sovint els mitjans ignoraren les bones noves (fins i tot aquest blog!). El problema, però, apareix quan s'oculten les notícies, simplement, perquè no s'ajusten a la línia editorial. És el que passa als mitjans respecte l'Iraq, i no només als del nostre país. Es fixa l'editorial: "els Estats Units són uns assassins imperialistes, milers d'iraquians moren diàriament, la resistència/insurgència infringeix cada cop més baixes a l'ocupant ianqui, cada setmana que passa hi ha més caos...". I després es publiquen només les notícies que s'ajusten al guió, fins al punt d'ignorar les que el contradiuen. El resultat és que ni en els resums de 2007 hem vist o escoltat la millora substancial que s'ha donat a l'Iraq en els darrers 6 mesos, amb una reducció espectacular dels atemptats, i certa normalització de la vida quotidiana. Ha estat gràcies a l'increment d'efectius i mesures de control, i al canvi de bàndol de les milícies sunnites, que estaven fins al capdamunt de les salvatjades perpetrades per Al-Qaida. El resultat són descensos del 75% en les morts de civils i forces de seguretat iraquianes en els darrers mesos, amb una millora reconeguda fins i tot pels més contraris a la intervenció. I és que aquestes dades no legitimen la decisió d'anar a la guerra sense el suport de l'ONU, però tampoc es pot fer veure que tot continua igual. Esperem que aquest 2008, que els iraquians també han celebrat, segueixi la mateixa tendència.