15/8/08

Reflexions estivals

Des del més proper al més llunyà, aquí us deixem unes reflexions d’estiu.

Tortosa. Sembla que s’ha aprovat el pla parcial que permetrà urbanitzar l’entrada de la ciutat, entre l’autovia de l’Aldea i el canal de l’Esquerra de l’Ebre. És una bona notícia, pel que pot suposar per a la promoció econòmica, amb la instal·lació de noves empreses i nous llocs de treball, així com de l’estètica de l’accés principal dels visitants, que sempre és important. Llàstima que hagi coincidit amb una mala època a nivell macroeconòmic; esperem que no afecti el seu desenvolupament.

Sabaté. Mentrestant, el senador del PSC i ínclit exalcalde Joan Sabaté ens il·lustra, ignorants de nosaltres, amb un article a la revista Cop d'Ull sobre la pèrdua de les llibertats catalanes a càrrec de Felip V. En l’esmentat text demonitza les institucions medievals, i alaba el progrés derivat del Decreto de Nueva Planta. No parla ni de la imposició de nous impostos, ni de la prohibició del català, ni de la supressió de les universitats, per exemple. I aquest home defensa els interessos dels tortosins i de Catalunya a Madrid?

Crisi. Ahir es van publicar les dades del PIB, amb un creixement del 0.1% en el segon trimestre. I el mateix dia, el govern va aprovar diverses mesures per mitigar-la, tot i que difícilment faran gaire efecte. El PP ha respost demanant contenció en la despesa, però tampoc sembla gaire afortunat: si algú ha de gastar en temps de crisi és l’Estat, especialment en inversions. I posats a triar, podrien començar invertint en més carreteres i ferrocarrils a Catalunya, per compensar una part del que ens deuen des de fa anys.

Nuclears. Del paquet anticrisi, la patronal en va criticar que no potencia prou l’energia nuclear. Ja fa temps que el lobby pro-nuclear està aprofitant el discurs energètic catastrofista per “vendre” el seu producte. Però les dades parlen per si soles: en pocs anys, l’Estat ha passat d’importar energia de França a exportar-n’hi. I si cal generar-ne més, que sigui amb parcs eòlics; o amb centrals nuclears al costat de la casa del proper que les proposi.

Immigració. Però no només la patronal parla en defensa dels seus interessos. També els sindicats. El govern pres la decisió correcta oferint als immigrants en atur avançar-los el pagament perquè puguin tornar en condicions al seu país. Però en canvi, avui la UGT ha demanat que s’abandoni la contractació d’estrangers en origen, i es contracti els d’aquí que s’han quedat a l’atur. Pot semblar una idea bona, però... Així és com es paga la fidelitat dels qui vénen i tornen cada any, complint escrupolosament la llei d’estrangeria?

Finançament. El govern espanyol i el català estan en ple debat pel finançament, degut a l’enèsim incompliment de ZP. Veurem si la unitat dels partits catalans dura fins al final, o algun es despenja amb un pacte per separat. I veurem si la situació actual és fruït d’una escenificació entre PSC i PSOE, o si de veritat Castells i Montilla parlen seriosament. Perquè, tard o d’hora, s’haurà d’arribar a un acord que complirà, o no, el que marca l’Estatutet.

Violència domèstica. Independentment de quin gènere tingui la víctima, cal perseguir-la i, si pot ser aturar-la. És el que va fer un paio amb el valor que manca a molts, que es va interposar entre un agressor i la víctima. Ara es troba en coma a l’hospital, i l’agredida no només no li dóna les gràcies, sinó que defensa l’agressor. Malgrat tot, aquell home va fer el que havia de fer, no va mirar cap a una altra banda, i mereix el reconeixement que li pertoca.

Jocs Olímpics. Molt espectacular la inauguració dels Jocs Olímpics, sí. També la inauguració dels de Berlin 1936 va ser impressionant, a càrrec també d’una cineasta, i retransmesa per primera vegada per televisió. És el que tenen els règims totalitaris: un gran sentit per l’estètica, inversament proporcional al que tenen per a l’ètica.

Geòrgia. Quan Rússia van atacar Txetxènia, que era un país no reconegut internacionalment, i amb una part dels seus activistes realitzant accions terroristes arreu del país, l’acció russa va ser considerada una invasió inacceptable per la progressia del país. Ara el mateix país ha atacat un Estat sobirà reconegut, passant olímpicament de les institucions internacionals, i els “progres” de guàrdia callen o, fins i tot, en alguns casos defensen l’acció. Si fossin EEUU o Israel, seria un cas flagrant d’ “imperialisme ianqui”, o de “sionisme assassí”. Però en aquest cas és Georgia l’aliada d’EEUU i Israel. Conclusió: s’aplica del famós i erroni consell segons el qual “l’enemic del meu enemic és el meu amic”, i tots tant tranquils.

Iran. L’acció de Rúsia sobre Geòrgia, de fet, és similar a la d’EEUU a Iraq. Les dues són condemnables sens dubte per la seva manca de legitimitat, independentment de la situació interna dels dos països. Però hi ha un assumpte més preocupant a nivell internacional: la possibilitat que Iran pugui obtenir armes nuclears. Com que EEUU ja té prou maldecaps, no s’atreveixen a actuar. La resta del món s’ho mira sense mullar-se massa, mentre alguns països encobreixen la dictadura islàmica en defensa dels seus interessos. Per tant, si ningú hi fa res, per primera vegada en la carrera nuclear una colla de tarats mentals poden aconseguir l’arma atòmica. Qui ho haurà d’aturar? Si no hi ha més remei, acabarà actuant Israel abans no sigui massa tard. Resultat: els dolents seran els de sempre, els “jueus”, tant maleïts pels mitjans del nostre país.