Voleu aigua? Negociem-ho tot

Ahir va fer 22 anys de l’accident de Txernòbil (Ucraïna), la pitjor catàstrofe de la història de l’ús civil de l’energia nuclear. Per si no en coneixeu els detalls, en podeu trobar informació aquí (Wikipedia). Salvant les distàncies, ja que els sistemes de seguretat són millors tant pel temps transcorregut com pel país on va tenir lloc, és important recordar-ho. I més ara, amb el recent incident d'Ascó, que ha fet evident davant tot el país que la gent de l’Ebre vivim en un entorn on de centrals nuclears no ens en falten, amb el risc que suposen. Doncs bé, aprofitant que estem distrets amb l’aigua, ens volen encolomar un magatzem "provisional" de residus nuclears (MTC). Vaja, que ens en volen colar una de dimensions estratosfèricament superiors a aquella que ara mereix (lògicament) la nostra atenció. Segons es proposa, el magatzem “temporal” tindria una vida útil d’almenys 50 anys. De tots és sabut que les solucions temporals acaben convertides en definitives, i tractant-se d’un magatzem nuclear amb aquestes previsions, ni en 10 generacions ens l’haurem tret de sobre. Per això ampliem el que ja vam comentar fa uns dies: si ens acaben prenent l’aigua, no oblidem que hi ha més coses a negociar. Voleu aigua? D’acord, però vosaltres instal·leu nuclears, parcs eòlics, o el que calgui. A vegades cal fer “paquets”: parlem de l’aigua, sí, però parlem també d’energia, indústria, infraestructures, etc. Els nostres representants han de tenir-ho en compte: potser que deixem de negociar cada tema separadament, i parlem de tot el que hi ha en joc en el futur.

Dia Mundial contra el Soroll

Psssss.... als veïns escandalosos
Psssss.... als amos de gossos descontrolats
Psssss.... als conductors de vehicles sorollosos
Psssss.... als que no respecten el descans dels veïns
Psssss.... a l'incivisme.

Avui és el Dia Mundial Contra el Soroll
International Noise Awareness Day

Font: Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCCA)

Per què creix la Lega Nord?

Encara s'està realitzant l'escrutini, però ja es poden confirmar els resultats electorals a Itàlia: Berlusconi torna al poder, de manera que els italians castiguen la inestabilitat del govern d'esquerra en el passat mandat. Però més enllà d'això, hi ha un fenomen molt significatiu que a TV3 no han ni esmentat, en una connexió en directe que més aviat semblava un funeral: la forta pujada de la Lega Nord. Aquest partit s'està acostant als 3 milions de vots i dobla els resultats allà on es presenta, fins a disputar la primera posició en diverses zones. A Vilaweb sí que ho esmenten, i ho atribueixen a "la protesta contra el maltracte de l'aeroport de Milà". Ens sap greu per la sensibilitat "progre-pija" de Vilaweb, però no cola. Tot seguit, els 5 eixos de campanya de la Lega Nord, que es poden veure només entrar a la seva web:

1. Federalisme. Estat federal articulat en 3 grans regions, en què aquestes tinguin sobirania en poder legislatiu, executiu i judicial.

2. Fiscalitat. Aturar el dèficit fiscal, assegurant el manteniment del 90% dels impostos al territori. Recaptació tributària per a les regions

3. Immigració. Més poder als alcaldes en el control de la immigració salvatge i clandestina, més rigor en els requisits d'ingrés. Moratòria en la construcció de mesquites.

4. Seguretat i legalitat. Equiparar la policia local a la de l'Estat i els Carabinieri. Poder d'expulsió dels clandestins per als alcaldes. Els estrangers han de demostrar tenir un treball.

5. Infrastructures. Més connexions aeroportuàries, en TAV, ferrocarril i autopistes gratuïtes.

Més clar, l'aigua.

Zapatero, el nou Déu

Zapatero fa uns dies que està mostrant com tractarà els catalans, inclosos els seus propis votants. Creu que és una mena de Déu antic, investit d'una autoritat absoluta, que pot governar i castigar el poble com li dóna la gana, inclosos els qui l'adoren. Avui mateix, ens ha clavat dues clatellades. Per una banda, manté Magdalena Álvarez de ministra de Foment, malgrat les incomptables crítiques i reprovacions que ha rebut la seva gestió en la legislatura passada, fins i tot per part del Parlament de Catalunya. Segons declaracions seves, Catalunya va votar PSOE perquè estava contenta de la seva gestió... Fantàstic! I per acabar només dóna al PSC dos ministeris sense pes polític, mentre premia altres territoris... Però per si això no fos poc, per altra banda, avui mateix s'anuncia que finalment es farà el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona. El primer que ens ha vingut al cap és que el PP, com a mínim, deia les coses clares, i no ens prenia el pèl a tots. Però clar, a aquestes alçades, les mentides i la prepotència ja no ens haurien de sorprendre. Sense haver de recórrer a l'anterior mandat, durant les sessions d'investidura d'aquesta setmana es podia palpar en la manera com va tractar els grups minoritaris. En resposta a les seves intervencions va mantenir una actitud altiva i xulesca en tot moment. A Joan Ridao, per exemple, li va dir que ERC havia perdut vots per haver-lo criticat durant els darrers 2 anys de legislatura. I alhora va arribar a afirmar que, per Ell, tots i cadascun dels vots del PSOE a Catalunya eren socialistes. No l'havien votat per por al PP, no. L'havien votat a Ell perquè creien en el "projecte socialista". Així de clar és com ho veu el nostre nou Déu. Un Déu que va de sobrat.

Ebre: aigua i energia

Amb el pas del temps, quan es dóna una situació per definitiva, les persones ens acostumem fàcilment a qualsevol cosa. Això és el que passa a les Terres de l'Ebre, on s'accepta estoicament que som la principal font d'aigua i energia de Catalunya. I ja està bé ser solidaris, però si respecte l'Estat espanyol es reclama la publicació de les balances fiscals i que rebem segons el que aportem, el mateix també es pot dir de l'Ebre respecte el conjunt de Catalunya. Ara que es reclama aigua del riu, sigui de més amunt o de més avall, i que es fan evidents els perills de les 3 plantes nuclears que tenim a la nostra zona d'influència, cal reivindicar que aquí no som servents de ningú. Les nostres comarques no són una font inesgotable d'aigua i energia, d'on aquestes es puguin obtenir com si és tractés d'una colònia d'explotació, externalitzant-ne els efectes negatius. Això té costos, i si el territori l'ha assumit, se'ns ha de compensar. Que cal aigua per a activitats econòmiques? Cap problema: que deixin de desenvolupar-se polígons on no se'n disposa, i que es promogui la implantació de més empreses aquí. No els faltarà aigua, i alhora menys joves qualificats hauran de marxar del territori. Que en el dia de demà cal incrementar la producció d'energia? Cap problema: que s'instal·lin centrals nuclears a la resta del país. No veiem l'energia nuclear com una solució, però si realment els seus nous promotors creuen que és tant segura, que s'implanti a Barcelona... I és que tenen raó els qui afirmen que seria bo evitar els enfrontaments territorials, sí. Però cada territori té dret a defensar els seus interessos. Només faltaria.

PS: Recomanem les interessants reflexions al respecte de Gustau Moreno i de Jordi Arrufat.

Les primàries d'ERC

Durant anys, hem sentit a dir a multitud d'opinadors i periodistes d'aquest país que els partits polítics s'han de democratitzar. Que cal obrir-los a la societat i fer-los més transparents. Aquests mateixos opinadors, durant l'actual cicle de primàries als Estats Units, han perdut el cul (amb perdó) per tot el procés: que si Iowa i New Hampshire, Ohio i Texas; que si Obama o Hillary, McCain o Romney; que si primàries o caucus, delegats i superdelegats... Ara, per primera vegada, un partit important de casa nostra farà unes primàries. Diem per primera vegada perquè el que va fer el PSC amb Maragall el 1999 no van ser primàries, sinó un "xou" amb un sol candidat, amb l'objectiu d'aconseguir més militants, i per intentar absorbir ICV... Bé, doncs això: ara ERC està en procés de primàries. Una primícia a nostre país. Però pel que sembla, allò que els opinadors catalans eleven als altars de la democràcia si s'aplica arreu del món, quan ho tenen aquí els mereix una altra qualificació: ara i aquí, és una "crisi". Si als Estats Units o a França hi ha varis candidats, és exemplar. Però si a ERC es presenten diverses candidatures, els mitjans ho venen com una mena de crim execrable. I això que tot just ha començat! Esperem que el procés sigui exemplar. Només demanem als candidats que toquin de peus a terra. Que facin propostes realistes, que tinguin en compte el que realment preocupa als ciutadans. I que, independentment de qui guanyi, posteriorment arribin a un acord majoritari per renovar la direcció. És així com es fa als països seriosos i, si tot va bé, aquí també haurem vist per primera vegada unes autèntiques primàries.