Diari del Votant Anònim

Reflexions estivals

2008-08-15T10:28:00.004+01:00

Des del més proper al més llunyà, aquí us deixem unes reflexions d’estiu.

Tortosa. Sembla que s’ha aprovat el pla parcial que permetrà urbanitzar l’entrada de la ciutat, entre l’autovia de l’Aldea i el canal de l’Esquerra de l’Ebre. És una bona notícia, pel que pot suposar per a la promoció econòmica, amb la instal·lació de noves empreses i nous llocs de treball, així com de l’estètica de l’accés principal dels visitants, que sempre és important. Llàstima que hagi coincidit amb una mala època a nivell macroeconòmic; esperem que no afecti el seu desenvolupament.

Sabaté. Mentrestant, el senador del PSC i ínclit exalcalde Joan Sabaté ens il·lustra, ignorants de nosaltres, amb un article a la revista Cop d'Ull sobre la pèrdua de les llibertats catalanes a càrrec de Felip V. En l’esmentat text demonitza les institucions medievals, i alaba el progrés derivat del Decreto de Nueva Planta. No parla ni de la imposició de nous impostos, ni de la prohibició del català, ni de la supressió de les universitats, per exemple. I aquest home defensa els interessos dels tortosins i de Catalunya a Madrid?

Crisi. Ahir es van publicar les dades del PIB, amb un creixement del 0.1% en el segon trimestre. I el mateix dia, el govern va aprovar diverses mesures per mitigar-la, tot i que difícilment faran gaire efecte. El PP ha respost demanant contenció en la despesa, però tampoc sembla gaire afortunat: si algú ha de gastar en temps de crisi és l’Estat, especialment en inversions. I posats a triar, podrien començar invertint en més carreteres i ferrocarrils a Catalunya, per compensar una part del que ens deuen des de fa anys.

Nuclears. Del paquet anticrisi, la patronal en va criticar que no potencia prou l’energia nuclear. Ja fa temps que el lobby pro-nuclear està aprofitant el discurs energètic catastrofista per “vendre” el seu producte. Però les dades parlen per si soles: en pocs anys, l’Estat ha passat d’importar energia de França a exportar-n’hi. I si cal generar-ne més, que sigui amb parcs eòlics; o amb centrals nuclears al costat de la casa del proper que les proposi.

Immigració. Però no només la patronal parla en defensa dels seus interessos. També els sindicats. El govern pres la decisió correcta oferint als immigrants en atur avançar-los el pagament perquè puguin tornar en condicions al seu país. Però en canvi, avui la UGT ha demanat que s’abandoni la contractació d’estrangers en origen, i es contracti els d’aquí que s’han quedat a l’atur. Pot semblar una idea bona, però... Així és com es paga la fidelitat dels qui vénen i tornen cada any, complint escrupolosament la llei d’estrangeria?

Finançament. El govern espanyol i el català estan en ple debat pel finançament, degut a l’enèsim incompliment de ZP. Veurem si la unitat dels partits catalans dura fins al final, o algun es despenja amb un pacte per separat. I veurem si la situació actual és fruït d’una escenificació entre PSC i PSOE, o si de veritat Castells i Montilla parlen seriosament. Perquè, tard o d’hora, s’haurà d’arribar a un acord que complirà, o no, el que marca l’Estatutet.

Violència domèstica. Independentment de quin gènere tingui la víctima, cal perseguir-la i, si pot ser aturar-la. És el que va fer un paio amb el valor que manca a molts, que es va interposar entre un agressor i la víctima. Ara es troba en coma a l’hospital, i l’agredida no només no li dóna les gràcies, sinó que defensa l’agressor. Malgrat tot, aquell home va fer el que havia de fer, no va mirar cap a una altra banda, i mereix el reconeixement que li pertoca.

Jocs Olímpics. Molt espectacular la inauguració dels Jocs Olímpics, sí. També la inauguració dels de Berlin 1936 va ser impressionant, a càrrec també d’una cineasta, i retransmesa per primera vegada per televisió. És el que tenen els règims totalitaris: un gran sentit per l’estètica, inversament proporcional al que tenen per a l’ètica.

Geòrgia. Quan Rússia van atacar Txetxènia, que era un país no reconegut internacionalment, i amb una part dels seus activistes realitzant accions terroristes arreu del país, l’acció russa va ser considerada una invasió inacceptable per la progressia del país. Ara el mateix país ha atacat un Estat sobirà reconegut, passant olímpicament de les institucions internacionals, i els “progres” de guàrdia callen o, fins i tot, en alguns casos defensen l’acció. Si fossin EEUU o Israel, seria un cas flagrant d’ “imperialisme ianqui”, o de “sionisme assassí”. Però en aquest cas és Georgia l’aliada d’EEUU i Israel. Conclusió: s’aplica del famós i erroni consell segons el qual “l’enemic del meu enemic és el meu amic”, i tots tant tranquils.

Iran. L’acció de Rúsia sobre Geòrgia, de fet, és similar a la d’EEUU a Iraq. Les dues són condemnables sens dubte per la seva manca de legitimitat, independentment de la situació interna dels dos països. Però hi ha un assumpte més preocupant a nivell internacional: la possibilitat que Iran pugui obtenir armes nuclears. Com que EEUU ja té prou maldecaps, no s’atreveixen a actuar. La resta del món s’ho mira sense mullar-se massa, mentre alguns països encobreixen la dictadura islàmica en defensa dels seus interessos. Per tant, si ningú hi fa res, per primera vegada en la carrera nuclear una colla de tarats mentals poden aconseguir l’arma atòmica. Qui ho haurà d’aturar? Si no hi ha més remei, acabarà actuant Israel abans no sigui massa tard. Resultat: els dolents seran els de sempre, els “jueus”, tant maleïts pels mitjans del nostre país.

Un any camí de la crisi, en dades

2008-07-10T09:37:00.010+01:00

Finalment, el president espanyol ha admès que estem en "crisi", convertint en noticiable el fet de pronunciar una paraula. Tècnicament, tenia raó quan es negava a admetre-la, perquè per considerar que efectivament hi ha crisi han de passar dos trimestres consecutius amb creixement negatiu. Però una cosa és la teoria, i una de ben diferent la dura realitat. Com que gairebé ningú sap qui som, ens podem permetre certa pedanteria amb aquella típica frase de "nosaltres ja feia un any que ho dèiem" (arxiu). I com que ja veieu que últimament no actualitzem el bloc gaire sovint, tot seguit us deixem 3 imatges que considerem interessants. La primera: l'evolució de la borsa des que, l'any passat, vam pronostica r que s'acostava una de les periòdiques crisis del capitalisme. La segona: molt més greu que la borsa, l'evolució de l'atur a l'Estat en una imatge, amb una tendència esgarrifosa aquest 2008, que permet preveure una tardor de xifres rècord. I la tercera: les preocupacions dels catalans, segons l'enquesta més recent (avui a El Periódico). Haguéssim pogut incloure l'evolució de la inflació, del preu del petroli, del PIB, etc, però tampoc és qüestió de difondre el pessimisme gratuïtament. Simplement volem donar un avís més a navegants, sobretot a aquells que gestionen els nostres diners públics, de quins són els problemes de què s'han d'ocupar.

Curiós anunci immobiliari

2008-06-22T08:40:00.001+01:00

No hem pogut evitar penjar-lo, i mai millor dit. Publicat avui al diari El Periódico (pàg. 47)

150.000 nens morint de gana

2008-06-16T10:14:00.008+01:00

Mentre aquí ens obsessionem per un canvi climàtic i una sequera per mantenir-nos entretinguts. Mentre aquí promocionem un sistema proteccionista que boicoteja el desenvolupament de l'agricultura fora d'Europa. Mentre aquí demanem energies alternatives però no deixem que s'instal·lin a prop de casa. Mentre aquí gastem milions d'euros en mantenir determinats animals perquè ens cauen "simpàtics". Mentre aquí ens preocupem massa sovint per tonteries... Mentrestant, a Etiòpia probablement moriran per inanició 150.000 nens i nenes en les properes quatre setmanes. Informació UNICEF: aquí i aquí.

Les eleccions d'ERC: panorama electoral

2008-06-05T10:51:00.007+01:00

Dissabte, a cada capital de comarca del país, tindrà lloc un fet històric: unes autèntiques eleccions “primàries” en un partit polític. Tots els militants tenen dret a participar-hi, amb fins a quatre candidatures a escollir. Ja vam comentar en el seu dia que aquest procés era digne d’admirar, en comptes de criticar-lo. I ara volem comentar, per aquells a qui els pugui interessar la nostra humil opinió, les quatre candidatures que es presenten:

Rafael Niubò – Ernest Benach: la sorpresa negativa
Candidatura de Josep-Lluís Carod-Rovira, però sense Josep-Lluís Carod-Rovira. En termes militars, fa la sensació que el Capità General ha fugit al seu quarter d’hivern, des d’on envia missatges que ni ell mateix es creu (2014), i ha deixat la batalla en mans dels seus immediats subordinats. Ells accepten la missió perquè li deuen el càrrec, però es guarden prou de dimitir dels seus llocs a Govern i al Parlament. L’objectiu de la missió: desgastar al màxim el seu possible relleu (Puigcercós), de cara a afeblir-lo per a un segon “round”. El problema d’aquesta estratègia però, és doble. Per una banda poden provocar fuita de vots tant cap a Puigcercós (militants a qui no els ha agradat l’agressivitat de la campanya carodiana), com cap a Carretero o Uriel (posats a ser critics...). Però per altra banda, i més greu encara, han deixat en mala posició la seva pròpia gent al territori, amb militants que es poden sentir abandonats, començant per les Terres de l’Ebre.

Joan Ridao – Joan Puigcercós: la campanya tranquil.la
Es tracta d’una candidatura que toca de peus a terra. Potser massa i tot! Mentre els altres candidats han estat carregant alegrement els uns contra els altres, utilitzant sense manies tot el que tenien al seu abast especialment contra aquesta candidatura, Ridao i Puigcercós han respost fent una campanya tranquil.la. No han estat capaços (no han volgut?) de posar de manifest que els errors del passat són compartits per gent de totes les candidatures, i especialment per la carotiana, que ha tingut la responsabilitat principal en el discurs polític i les actuacions a govern. Ben al contrari, han preferit una campanya de baixa intensitat mediàtica, basada gairebé només en trobades amb la militància. Dissabte veurem si en unes primàries com aquestes són més importants els mitjans, o el contacte directe amb els electors.

Uriel Bertran – Jaume Renyer: la candidatura intel.lectual
Es tracta d’una candidatura amb una combinació curiosa: tenen suports de gent molt vàlida, però també alguns fitxatges bastant desafortunats... Com en el cas anterior, també han fet una campanya en positiu, cosa que els ha fet sortir menys als mitjans que els altres “crítics”. De fet, sembla que s’hagin dedicat més als debats intel.lectuals (interessant el republicanisme de Renyer, tot sigui dit) o a reunir-se per definir “línies vermelles” per estar al Govern, que no pas a explicar-les a la gent. Però també han voltat pel territori; ja veurem si hauran sabut transmetre el seu missatge.

Rut Carandell – Joan Carretero: primer l’eix nacional
Es tracta d’una candidatura que no és cap sorpresa, ni dins d’ERC ni al país. Proposen prioritzar l’eix nacional al social, establint tantes condicions al govern d’Entesa que faci impossible la seva continuïtat i aboqui ERC a l’oposició. També proposen canvis en la política d’aliances internacionals, en aquest cas amb un plantejament interessant. La seva campanya ha estat agressiva, però en la línia que han seguit des de la seva constitució, lluny de sorprendre’ns com la del tàndem Niubò-Benach. El problema és que, també des del primer dia, no aconsegueixen desmarcar-se del messianisme a l’entorn de Carretero, que ens portarà la independència "en quatre dies"... En el seu dia vam pronosticar una aliança entre aquestes dues candidatures, però sembla que de moment no l’hem encertat, almenys aparentment. Ja veurem.

I amb què ens quedaríem nosaltres? Doncs un monstre, una mena de FrankenstERC que combinés elements de diferents candidatures: la dedicació i lideratge de Puigcercós, els coneixements de Ridao, la joventut de Bertran, el republicanisme de Renyer, les aliances internacionals que proposa Carretero, el saber estar d’en Benach, i alguna cosa de la Carandell i en Niubò. Però com que això és impossible, ens decantem per la candidatura que dóna més garanties, autocrítica constructiva, noves idees, capacitat de treball, i lideratge: Puigcercós / Ridao.

Pocoyo

2008-06-02T19:05:00.005+01:00

Avui han tornat a sortir dades d'audiència de TV3, però no tenim ganes de repetir el mateix de sempre. Ben al contrari, val més que ens ho agafem bé, i per això us oferim un descobriment que hem fet recentment: Pocoyo. Es tracta d'una sèrie espanyola que passen a TVE i que està triomfant a tot lo món. Està pensada per a nens de l'edat del nostre fill, i esperem que al K3 algun dia s'animin i en passin alguna de similar, o aquesta mateixa. Si en voleu més informació, podeu consultar la seva web oficial o buscar-ne algun de les desenes de vides penjats a youtube.

Carrefour ens enganya amb l’aigua

2008-05-25T12:37:00.005+01:00

No és la que consumim habitualment, però ahir vam comprar aigua de Carrefour. Sempre ens fixem en els nivells de sodi, però en aquest cas teníem pressa i, en veure que deia “Muy bajo contenido de sodio” (veure imatge ampliada), vam tirar pel dret. Quina ha estat la nostra sorpresa quan, a l’hora de preparar el biberó del nen, hem comprovat que el nivell de sodi d’aquesta aigua és de 87.7 mg per litre! Aquells que tinguin nens o hagin d’evitar la sal, han de saber que una aigua amb “Muy bajo contenido de sodio” és la que té nivells per sota dels 20 mg/litre i, per tant, és apropiada per a dietes pobres en sal. I els qui no han de prendre precaucions, tingueu present de la quantitat habitual de sodi a l’aigua és d’uns 40 mg/litre, que no és recomanable superar. Tot seguit, les dades orientatives de diferents marques (font pròpia i Eroski).

NIVELLS DE SODI

Solares, 97 mg/litre
Carrefour, 87.7
Mondariz, 39.6
Font Vella Sacalm, 13.2
Lanjarón, 9.78
Viladrau, 9.6
Evian , 6.53
Solán de Cabras, 4.94
Aquabona, 3.29
Bezoya, 1.46
Veri, <0.5

Comproveu que l’aigua que teniu sobre la taula de la cuina és apropiada, i vigileu quan aneu a comprar, sobretot si teniu nens petits o patiu hipertensió. El consum diari recomanat de sodi es troba entre els 1000 (dieta baixa en sal) i els 2400 mg (màxim). Això significa que algú que es begui una ampolla de 2 litres d’aigua Carrefour al llarg del dia, està consumint 175 mg de sodi, que és doncs un 17.5% de la sal que pot prendre. Una burrada, tenint en compte que, normalment, la sal consumida a través de l’aigua representa menys d’un 3% del total.

El que no veuràs a cap mitjà d'aquí

2008-05-22T09:27:00.001+01:00

Flaixos: aigua, immigració...

2008-05-09T21:29:00.001+01:00

1. Aigua per un tubo. Avui hem recorregut més de 300 quilòmetres a través de 12 comarques catalanes i, amb més o menys intensitat, no ha parat de ploure ni un segon. De fet, on menys pluja hem trobat ha estat en la tornada a Tortosa, on malgrat tot ara mateix plou amb ganes. Molt abans, hem passat pel tram de la futura canonada que farà arribar aigua a Barcelona. Bé, de fet els costats de l'autopista ja en tenien d'aigua, concretament a múltiples basses.

2. Si l'AP-7 necessita millores de drenatge, és més greu que ja li facin falta a la nova A-7 acabada d'estrenar. Concretament a l'alçada de Vilafortuny s'hi veien acumulacions d'aigua a la calçada. Però per acumulacions d'aigua, les de Miami Platja. Amb el cotxe semblava que navegàvem pels laterals. Però tal com estan aquells carrers, el problema de l'aigua gairebé que és el de menys.

3. Hi ha una cosa que ni la pluja evita: l'explotació sexual. Tot i que menys que els altres dies, n'hi havia una equipada amb paraigües però amb ben poca roba a la sortida de l'Aldea en direcció a Tortosa, a l'alçada de l'estació. Pel que sembla el xulo de la zona no deu fer vacances. Tant costaria aprovar una llei com la francesa, on s'ha eliminat amb poc temps tota prostitució a la carretera?

4. I per últim, la notícia al·lucinant del dia: un estudi de professors universitaris i de la Fundació Bofill proposa reformar la llei electoral per permetre el vot dels menors de 18 anys i dels immigrants (no nacionalitzats), per "augmentar la participació". En tot cas, si algú els fa cas i s'aplica, el que passarà és que baixarà. Augmentar la massa electoral entre col·lectius poc participatius potser incrementi els vots absoluts, però el més probable és que baixi el % de participació. Ara bé, no cal descartar que tinguin èxit: amb propostes així segur que potenciaran els partits anti-immigració entre la majoria de gent que no comparteix aquestes bestieses. El vot és un dret polític dels ciutadans nacionals, tinguin el color o origen que tinguin, però no dels estrangers, que han d'exercir-lo o reivindicar-lo als seus països. No s'adonen que el que provoca desafecció són precisament propostes com aquesta? Confiem que ningú s'ho prendrà seriosament, a banda dels hippies de sempre.

63 anys després

2008-05-07T22:30:00.004+01:00

Avui és l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, dia de la Victòria. És bo recordar-ho ara que està tant de moda al nostre país criticar els Estats Units i el món anglosaxó, perquè van ser ells qui garantiren la supervivència del sistema democràtic sobre la capa del planeta Terra. Si bé l'Estat espanyol va haver d'aguantar 30 anys més de dictadura, no és menys cert que devem els actuals drets i llibertats a la resistència de la Gran Bretanya de Churchill. Una heroica resistència en solitari durant 17 mesos, davant el pacte nazi-soviètic. Com també és constatable que, sense la participació dels Estats Units de Roosveldt, el món hauria estat dominat pel feixisme. Aquesta participació, des de l'aclaparadora aportació material als aliats i a la Unió Soviètica, sense la qual aquests no haurien resistit, fins al seu fonamental paper bèl·lic, va ser la que va decidir la guerra contra el nazisme. El 7 de maig de 1945, doncs, ja feia anys que s'havia guanyat, perquè al costat dels Estats Units la victòria estava garantida per als aliats. Això cal recordar-ho sempre, perquè amb tots els seus defectes, de llavors i d'ara, els Estats Units i els aliats europeus continuen essent la garantia de la llibertat al món. Mentrestant podem criticar-los tant com convingui, però si mai torna a arribar l'hora de la veritat, la Democràcia haurà de tornar a usar aquesta garantia. Esperem que no faci falta.

Mapa 1939-1945: en blau els aliats, en negre els nazi-feixistes, i en roig els soviètics (Wikipedia). Lamentablement, no detalla les dates d'entrada en guerra de cada país.

Voleu aigua? Negociem-ho tot

2008-04-27T12:35:00.002+01:00

Ahir va fer 22 anys de l’accident de Txernòbil (Ucraïna), la pitjor catàstrofe de la història de l’ús civil de l’energia nuclear. Per si no en coneixeu els detalls, en podeu trobar informació aquí (Wikipedia). Salvant les distàncies, ja que els sistemes de seguretat són millors tant pel temps transcorregut com pel país on va tenir lloc, és important recordar-ho. I més ara, amb el recent incident d'Ascó, que ha fet evident davant tot el país que la gent de l’Ebre vivim en un entorn on de centrals nuclears no ens en falten, amb el risc que suposen. Doncs bé, aprofitant que estem distrets amb l’aigua, ens volen encolomar un magatzem "provisional" de residus nuclears (MTC). Vaja, que ens en volen colar una de dimensions estratosfèricament superiors a aquella que ara mereix (lògicament) la nostra atenció. Segons es proposa, el magatzem “temporal” tindria una vida útil d’almenys 50 anys. De tots és sabut que les solucions temporals acaben convertides en definitives, i tractant-se d’un magatzem nuclear amb aquestes previsions, ni en 10 generacions ens l’haurem tret de sobre. Per això ampliem el que ja vam comentar fa uns dies: si ens acaben prenent l’aigua, no oblidem que hi ha més coses a negociar. Voleu aigua? D’acord, però vosaltres instal·leu nuclears, parcs eòlics, o el que calgui. A vegades cal fer “paquets”: parlem de l’aigua, sí, però parlem també d’energia, indústria, infraestructures, etc. Els nostres representants han de tenir-ho en compte: potser que deixem de negociar cada tema separadament, i parlem de tot el que hi ha en joc en el futur.

Dia Mundial contra el Soroll

2008-04-16T19:18:00.004+01:00

Psssss.... als veïns escandalosos
Psssss.... als amos de gossos descontrolats
Psssss.... als conductors de vehicles sorollosos
Psssss.... als que no respecten el descans dels veïns
Psssss.... a l'incivisme.

Avui és el Dia Mundial Contra el Soroll
International Noise Awareness Day

Font: Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCCA)

Per què creix la Lega Nord?

2008-04-14T21:21:00.004+01:00

Encara s'està realitzant l'escrutini, però ja es poden confirmar els resultats electorals a Itàlia: Berlusconi torna al poder, de manera que els italians castiguen la inestabilitat del govern d'esquerra en el passat mandat. Però més enllà d'això, hi ha un fenomen molt significatiu que a TV3 no han ni esmentat, en una connexió en directe que més aviat semblava un funeral: la forta pujada de la Lega Nord. Aquest partit s'està acostant als 3 milions de vots i dobla els resultats allà on es presenta, fins a disputar la primera posició en diverses zones. A Vilaweb sí que ho esmenten, i ho atribueixen a "la protesta contra el maltracte de l'aeroport de Milà". Ens sap greu per la sensibilitat "progre-pija" de Vilaweb, però no cola. Tot seguit, els 5 eixos de campanya de la Lega Nord, que es poden veure només entrar a la seva web:

1. Federalisme. Estat federal articulat en 3 grans regions, en què aquestes tinguin sobirania en poder legislatiu, executiu i judicial.

2. Fiscalitat. Aturar el dèficit fiscal, assegurant el manteniment del 90% dels impostos al territori. Recaptació tributària per a les regions

3. Immigració. Més poder als alcaldes en el control de la immigració salvatge i clandestina, més rigor en els requisits d'ingrés. Moratòria en la construcció de mesquites.

4. Seguretat i legalitat. Equiparar la policia local a la de l'Estat i els Carabinieri. Poder d'expulsió dels clandestins per als alcaldes. Els estrangers han de demostrar tenir un treball.

5. Infrastructures. Més connexions aeroportuàries, en TAV, ferrocarril i autopistes gratuïtes.

Més clar, l'aigua.

Zapatero, el nou Déu

2008-04-12T14:42:00.002+01:00

Zapatero fa uns dies que està mostrant com tractarà els catalans, inclosos els seus propis votants. Creu que és una mena de Déu antic, investit d'una autoritat absoluta, que pot governar i castigar el poble com li dóna la gana, inclosos els qui l'adoren. Avui mateix, ens ha clavat dues clatellades. Per una banda, manté Magdalena Álvarez de ministra de Foment, malgrat les incomptables crítiques i reprovacions que ha rebut la seva gestió en la legislatura passada, fins i tot per part del Parlament de Catalunya. Segons declaracions seves, Catalunya va votar PSOE perquè estava contenta de la seva gestió... Fantàstic! I per acabar només dóna al PSC dos ministeris sense pes polític, mentre premia altres territoris... Però per si això no fos poc, per altra banda, avui mateix s'anuncia que finalment es farà el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona. El primer que ens ha vingut al cap és que el PP, com a mínim, deia les coses clares, i no ens prenia el pèl a tots. Però clar, a aquestes alçades, les mentides i la prepotència ja no ens haurien de sorprendre. Sense haver de recórrer a l'anterior mandat, durant les sessions d'investidura d'aquesta setmana es podia palpar en la manera com va tractar els grups minoritaris. En resposta a les seves intervencions va mantenir una actitud altiva i xulesca en tot moment. A Joan Ridao, per exemple, li va dir que ERC havia perdut vots per haver-lo criticat durant els darrers 2 anys de legislatura. I alhora va arribar a afirmar que, per Ell, tots i cadascun dels vots del PSOE a Catalunya eren socialistes. No l'havien votat per por al PP, no. L'havien votat a Ell perquè creien en el "projecte socialista". Així de clar és com ho veu el nostre nou Déu. Un Déu que va de sobrat.

Ebre: aigua i energia

2008-04-08T21:40:00.003+01:00

Amb el pas del temps, quan es dóna una situació per definitiva, les persones ens acostumem fàcilment a qualsevol cosa. Això és el que passa a les Terres de l'Ebre, on s'accepta estoicament que som la principal font d'aigua i energia de Catalunya. I ja està bé ser solidaris, però si respecte l'Estat espanyol es reclama la publicació de les balances fiscals i que rebem segons el que aportem, el mateix també es pot dir de l'Ebre respecte el conjunt de Catalunya. Ara que es reclama aigua del riu, sigui de més amunt o de més avall, i que es fan evidents els perills de les 3 plantes nuclears que tenim a la nostra zona d'influència, cal reivindicar que aquí no som servents de ningú. Les nostres comarques no són una font inesgotable d'aigua i energia, d'on aquestes es puguin obtenir com si és tractés d'una colònia d'explotació, externalitzant-ne els efectes negatius. Això té costos, i si el territori l'ha assumit, se'ns ha de compensar. Que cal aigua per a activitats econòmiques? Cap problema: que deixin de desenvolupar-se polígons on no se'n disposa, i que es promogui la implantació de més empreses aquí. No els faltarà aigua, i alhora menys joves qualificats hauran de marxar del territori. Que en el dia de demà cal incrementar la producció d'energia? Cap problema: que s'instal·lin centrals nuclears a la resta del país. No veiem l'energia nuclear com una solució, però si realment els seus nous promotors creuen que és tant segura, que s'implanti a Barcelona... I és que tenen raó els qui afirmen que seria bo evitar els enfrontaments territorials, sí. Però cada territori té dret a defensar els seus interessos. Només faltaria.

PS: Recomanem les interessants reflexions al respecte de Gustau Moreno i de Jordi Arrufat.

Les primàries d'ERC

2008-04-02T22:01:00.003+01:00

Durant anys, hem sentit a dir a multitud d'opinadors i periodistes d'aquest país que els partits polítics s'han de democratitzar. Que cal obrir-los a la societat i fer-los més transparents. Aquests mateixos opinadors, durant l'actual cicle de primàries als Estats Units, han perdut el cul (amb perdó) per tot el procés: que si Iowa i New Hampshire, Ohio i Texas; que si Obama o Hillary, McCain o Romney; que si primàries o caucus, delegats i superdelegats... Ara, per primera vegada, un partit important de casa nostra farà unes primàries. Diem per primera vegada perquè el que va fer el PSC amb Maragall el 1999 no van ser primàries, sinó un "xou" amb un sol candidat, amb l'objectiu d'aconseguir més militants, i per intentar absorbir ICV... Bé, doncs això: ara ERC està en procés de primàries. Una primícia a nostre país. Però pel que sembla, allò que els opinadors catalans eleven als altars de la democràcia si s'aplica arreu del món, quan ho tenen aquí els mereix una altra qualificació: ara i aquí, és una "crisi". Si als Estats Units o a França hi ha varis candidats, és exemplar. Però si a ERC es presenten diverses candidatures, els mitjans ho venen com una mena de crim execrable. I això que tot just ha començat! Esperem que el procés sigui exemplar. Només demanem als candidats que toquin de peus a terra. Que facin propostes realistes, que tinguin en compte el que realment preocupa als ciutadans. I que, independentment de qui guanyi, posteriorment arribin a un acord majoritari per renovar la direcció. És així com es fa als països seriosos i, si tot va bé, aquí també haurem vist per primera vegada unes autèntiques primàries.

El vídeo prohibit: mireu-lo i jutgeu vosaltres mateixos

2008-03-28T12:25:00.014Z

El film acaba de ser eliminat de LiveLeak per greus amenaces. Sembla que l'islamisme continua avançant mitjançant l'amenaça i la por. El nou feixisme censura que els ciutadans s'informin, i evita que puguin així valorar el film per ells mateixos. Tal com deia un imam en el vídeo, el seu objectiu és "eliminar la democràcia, el liberalisme, el socialisme i qualsevol altra idea que hagi sortit del pensament humà". El seu lema "Freedom go to hell" s'està fent realitat.

PS: Afortunadament, però, encara podeu jutjar per vosaltres mateixos, gràcies a una còpia de Google Videos:

Som a l'Europa de la laïcitat i la llibertat d'expressió, i ni Bin Laden ni ningú té dret a vulnerar els Drets Humans que tants anys i tant sofriment van costar als nostres avis. Qualsevol té dret a exercir aquests drets, inclosa la crítica a aquell qui l'exerceix. Però la censura o l'autocensura han de ser desterrades, malgrat les amenaces del terror islamo-feixista.

Pacte Ribbentrop-Molotov a ERC?

2008-03-25T22:15:00.009Z

Ja hem dit altres vegades el que pensem i demanem al partit que votem. No cal que ens repetim, ara que ERC està en procés congressual, i és notícia diària als mitjans. Només volem fer un atrevit pronòstic arrel dels esdeveniments de les darreres setmanes...

11/3/08: Carod lloa Carretero en una entrevista a TV3, en un intent per desqualificar la feina de Puigcercós com a Conseller de Governació (TV3)

17/3/08: Carretero sorprèn tothom amb un canvi de discurs i renuncia a trencar el govern d'Entesa (El Periódico)

22/3/08: Carretero afirma que renuncia a presentar-se a les eleccions catalanes i que vol liderar ERC (La Vanguardia)

25/3/08: Carod afirma que vol tornar a presentar-se a les eleccions catalanes i que renuncia a liderar ERC (TV3)

És sabut que, en la cosa pública, els enemics són capaços d'aliar-se per a fer front a un adversari comú. La conjunció d'interessos pot portar els grans antagonistes ideològics a aparcar les seves diferències, per aconseguir un objectiu compartit. S'acabarà confirmant aquesta mena de pacte Ribbentrop-Molotov? Acordaran donar-se suport mútuament Carretero i Carod, un al partit i l'altre repetint de candidat? Té lògica un pacte d'aquestes característiques, o provocarà més maldecaps en el futur d'ERC? Esperem que els fets ens desmenteixin, que ERC renovi el discurs dotant-lo de coherència, d'allò que realment demanen els electors. Esperem, en definitiva, que aprofiti l'oportunitat per demostrar que és un partit al qual un es pot sentir orgullós de votar.

Berlin 1936, Moscow 1980, Beijing 2008

2008-03-22T18:34:00.007Z

Els Jocs Olímpics i la política ja fa molts anys que tenen una relació complexa. Ara hi ha veus que proposen boicotejar els Jocs de Pequín 2008 per la manca de respecte als drets humans d'aquest país, començant pel Tibet. Però la no-participació per motius polítics ja s'ha donat altres vegades en el món olímpic.

El 1936, els Estats Units van estar a punt de boicotejar els Jocs de Berlín, per les pressions de la comunitat jueva. Finalment no va prosperar la denúncia, excepte per l'intent d'organitzar l'Olimpíada Popular alternativa a Barcelona, frustrada per pocs dies per l'alçament feixista. Els nazis van aprofitar l'ocasió, van organitzar uns grans fastos, i van dissimular la propaganda antisemita per unes setmanes. Hitler va afirmar en la inauguració dels jocs, els primers emesos per televisió, que "ajudarien a connectar els països en l'esperit de la pau", i va haver de menjar-se algun gripau.

Van haver de passar uns anys perquè els boicots polítics es fessin efectius. A Montreal 1976 hi va haver el veto a la participació de Sud-Àfrica per la política racista de l'Apartheid. En el cas de Moscou 1980, els Estats Units i diversos països més van boicotejar els segons jocs olímpics organitzats en una dictadura, aquest cop comunista. I a Los Ángeles 1984 el bloc soviètic va respondre al boicot anterior no participant en als jocs.

Ara, després de Berlín i Moscou, ha arribat el torn de Pequín, la tercera vegada que uns jocs se celebren en una dictadura. Vist fredament, no s'entén que es decidís atorgar a la Xina aquest aparador mundial. Però encara s'és a temps d'aturar-ho. El 1936 no va poder ser, el 1980 el boicot va ser parcial. Ara, en ple segle XXI, el boicot s'hauria de fer efectiu plenament per qualsevol país que estimi la democràcia i els drets humans.

Invasió

2008-03-16T18:47:00.008Z

Hi ha dies que no sabem en quina ciutat vivim. Ahir mateix, passejant per la fira de Ferreries, o aquesta tarda de diumenge, jugant al parc infantil, ens dóna la sensació de ser estrangers a casa nostra. I això que no vivim en un barri on la immigració sigui majoritària... de moment. Potser hi hagi gent que consideri acceptable aquesta situació, però nosaltres no trobem normal que, caminant pel carrer, et trobis més estrangers que gent del país. Si bé tenim relació amb alguns d'ells, com per exemple una parella romanesa que manté una vida integrada al barri, hi ha col·lectius que, sigui pel nombre o pel seu origen, fan la vida pel seu compte. Estem davant la formació de societats paral·leles, comunitats segregades. I és que amb un 2% d'immigració es pot aconseguir l'assimilació. Amb un 4%, potser s'arribi a la integració. Amb un 8%, es pot experimentar alguna cosa similar a la idolatrada "multiculturalitat". Però amb les xifres actuals, oficialment del 26'7% i pujant, simplement ens ve una paraula per qualificar la situació: invasió.

L'endemà del 9-M

2008-03-10T13:07:00.005Z

En teoria, el poble no s'equivoca mai. És una teoria una mica infantil, perquè històricament trobaríem exemples d'eleccions en què els votants es van equivocar. En tot cas cal assumir els resultats, i extreure'n conclusions. Sense voler aprofundir-hi gaire, així és com ho veiem d'entrada:

1a. Els ciutadans de Catalunya semblem masoquistes. És lògic que a Madrid o València es valori la bona gestió del PP. És lògic que a Andalusia o Extremadura es valori la del PSOE. A Catalunya, on no tenim molts dels serveis que tenen en les comunitats anteriors, i després de 4 anys de maltractament socialista, ho celebrem donant la Presidència a ZP, simplement per por al PP. És aíxí: si Catalunya fos independent, Rajoy governaria Espanya.

2a. La federació de CiU ha aguantat la bipolarització. Cal reconèixer que té mèrit, sobretot tenint en compte la seva millorable campanya electoral. Han sabut transmetre que defensarien Catalunya independentment de qui guanyés, i que si calia pactarien amb el PP. A veure com gestionen ara la seva capacitat de decisió...

3a. Aparentment, el PP continua estancat a Catalunya. Diem aparentment, perquè a moltes ciutats grans ha superat CiU com a segona força. I el dia que la participació baixi, o que presentin una oferta menys agressiva per als catalans, poden fer l'estirada que ara no han aconseguit.

4a. ICV-IU té un votant pràctic: si per evitar el PP cal votar PSOE, no és necessari votar un tercer. Això, sumat un sistema electoral criminal, dóna com a resultat que amb 1 milió de vots et toquin 2 miserables diputats. I no cal que esperin una reforma electoral, perquè als 2 grans ja els va bé tal com està.

5a. I per últim hem deixat el cas del nostre partit, d'ERC, perquè és digne d'estudi. L'esquerra independentista té un repte en sí mateixa, que és el seu electorat. Són votants exigents, molt exigents. A diferència d'una part important dels votants d'altres partits, com els socialistes, molts electors d'ERC no en fan prou amb un simple somriure per a votar. La qüestió és: què volen els votants d'ERC?

PS: Hi ha una ombra que ho ha embrutit tot: l'atemptat de divendres. Fa la desagradable sensació que, si el 2004 va "guanyar" les eleccions Al-Qaida, el 2008 les haurà "guanyat" ETA.

No a l'avortament indiscriminat

2008-03-08T20:08:00.005Z

Ahir es van conèixer més detalls sobre el cas de les clíniques de Barcelona investigades per avortaments voluntaris irregulars. Segons les diligències judicials, se'n practicaven a fetus SANS de fins a 7 o 8 mesos, sense cap mena de justificació, basant-se en informes psiquiàtrics signats sense que el metge hagués ni vist la pacient. Davant d'això, siguem dones o homes, ateus o creients, d'esquerres o de dretes, no es pot entendre que hi hagi qui ho justifiqui, i que denunciï "persecució" o vulneració de "drets de les dones". Ho sentim, però arguments així no s'aguanten per enlloc. Una cosa és defensar un llei de terminis, que és un assumpte discutible, i una altra de ben diferent és justificar crims contra infants que haguessin pogut néixer i sobreviure perfectament. Davant casos com aquests, qualsevol que al·legui el "dret al propi cos" hauria de posar-se vermell, com a mínim. Que cal modificar la llei de l'avortament? És possible que sigui necessari en algun punt, com per exemple per tenir en compte les malformacions que es detecten en fases avançades, com el cas d'una parella ebrenca que va donar a conèixer TV3. Permetre avortaments voluntaris de nens completament sans i en edat de sobreviure? De cap manera. Això hauria de ser rebutjat per qualsevol persona amb un dit de front.

PS: Posats a triar, en la manifestació d'avui a Barcelona haguessin pogut triar un lema més adequat. Per exemple "Prou discriminació a la feina" o "Nosaltres volem parir, però també treballar".

Misèria i covardia

2008-03-07T18:31:00.005Z

Tot atemptat és antidemocràtic i inhumà, sigui contra qui sigui. Assassinar una persona del carrer, un treballador qualsevol, sense escorta, i davant de la seva dona i una de les filles, només pot ser propi de miserables i covards.

Home discriminat

2008-03-02T20:40:00.000Z

Ara mateix, diumenge al vespre, qui escriu aquest post és un home que té la dona treballant. No és estrany: ella té una feina tant qualificada com la meva, que a més a més l'obliga a estar 24 hores de guàrdia al voltant de 5-6 dies al mes. Sumant les jornades que ella està de guàrdia, i la resta de dies de l'any, un servidor s'encarrega de més de la meitat de les tasques domèstiques. Vesteixo el nostre fill, li dono de menjar, li canvio els bolquers, el porto a l'escola, el passejo, hi jugo, el faig adormir... També cuino, netejo, ordeno, m'ocupo de la roba, etc, etc. Tot plegat, ben feliç de poder-ho compaginar amb la meva feina, tot i que també porta la seva complexitat. D'aquí a una setmana hi ha eleccions, i tots els partits sense excepció han fet propostes de discriminació positiva vers la dona. La meva, per posar un exemple, cobra 100€ al mes per ser mare treballadora. Em sembla molt adequat incrementar les mesures de suport a la família, com ja hem dit anteriorment. Però: per què hi ha ajudes que les ha de cobrar ella? Sort que estem molt ben avinguts, perquè si no seria una injustícia. Més encara: per què sempre que es parla de "conciliar la vida familiar i laboral" es pensa en les dones? Que els homes no podem ocupar-nos de les feines domèstiques? D'acord que hi ha una dèficit històric, una realitat social desafavoridora per a moltes, i que alguna cosa s'hi ha de fer. Però s'hauria de poder enfocar de manera que, individualment, no sigui injust amb els homes que complim, amb escreix, els nostres deures.

Animalades a 12€ diaris

2008-02-24T13:01:00.001Z

Segons dades de l'Associació Catalana de Municipis, el cost de mantenir un gos o un gat abandonat és de 12€ per animal i dia, comptant personal, menjar, neteja, manteniment, etc. Diàriament, persones irresponsables abandonen una mitjana de 67 gossos i gats a Catalunya, que representen un total de més de 24.000 animals a l'any (dades 2006). Fent un simple càlcul, doncs, si s'apliqués estrictament la llei de protecció dels animals aprovada pel Parlament, representa un cost de 105.000.000€ cada any. Què vol dir això? Doncs que per culpa d'alguns individus que abandonen animals, la resta de ciutadans hem de mantenir la seva irresponsabilitat. Algú s'imagina la quantitat de projectes per al desenvolupament que es podrien fer si es dediquessin aquests diners ONGs? Per posar un exemple, Intermon-Oxfam té uns ingressos anuals de 74'4 milions d'€, bastant per sota del que ens gastem a Catalunya en mantenir determinats animalons. No seria millor gastar aquests diners en ajudar les persones? Un segon exemple: amb els 12€ que costa diàriament mantenir un gos o gat, es podrien vacunar de la polio entre 8 i 10 nens africans. O el que és el mateix: al final de l'any, entre 70 i 87 milions d'infants. Més valdria que deixéssim de preocupar-nos per gossos i gats, com van fer ahir alguns a Barcelona. Ens cauen simpàtics, sí, però no oblidem que són animals, no persones. I mirant-ho fredament, com a mamífers són tant dignes i mereixedors de drets com les rates de claveguera que eliminem sense contemplacions.

Eleccions Generals: panorama electoral

2008-02-22T12:00:00.001Z

Comença la campanya electoral i, com ja vam fer en les darreres eleccions municipals, volem fer-ne un petit anàlisi. No pretenem ser objectius, dit sigui d'entrada. Simplement és així com ho veiem.

PSC-PSOE
Després de la seva inesperada victòria fa 4 anys, ara esperen revalidar el govern. En principi, seria previsible que ho aconseguissin, perquè la tendència habitual dels votants és donar mandats d'almenys 8 anys. Si hem de qualificar aquesta legislatura, però, seria per considerar-la de "clar-obscurs". Per una banda, i amb aportacions d'alguns dels socis de govern, s'han tirat endavant polítiques importants d'interès social com per exemple el "xec-nadó" o la Llei de Dependència. Però per altra banda, no podem oblidar els disgustos que ens ha provocat aquest govern socialista. Ens referim, evidentment, al desengany que ens ha generat com a catalans, amb la retallada de l'Estatut i l'incompliment de la paraula donada. Però també al malestar provocat en altres àmbits, com per exemple en infrastructures o amb una política d'immigració pròpia d'una esquerra hippie allunyada del que haurien de ser els seus referents europeus.

CiU
En les passades eleccions van perdre bastants diputats, i seria desitjable que com a força nacionalista catalana no veiessin reduït el seu espai. Dit això, no acabem d'entendre el seu plantejament de campanya. Per una banda, Duran reivindica la possibilitat d'entrar al govern espanyol, cosa que no tindria perquè ser negativa per als interessos de Catalunya. No cal oblidar que fins i tot ERC va participar del govern de l'Estat durant la II República, i que la idoneïtat d'una decisió així s'hauria de valorar al final del mandat en funció dels resultats que se n'obtenen. Però per altra banda, durant l'absència temporal del cap de llista, aquests darrers dies s'han donat missatges totalment contradictoris: primer, que el govern de la Generalitat es veuria condicionat pels pactes a Madrid, i després, desmentint-ho i argumentant tot el contrari. Com a catalans, esperem que els seus votants no es vegin desorientats, perquè creiem que és imprescindible tenir el màxim de diputats catalans al Congrés, que no es perdin una vegada dissolts en grups parlamentaris espanyols.

ERC
L'any 2004, ERC va culminar un cicle d'un fort increment electoral, passant d'1 a 8 diputats. En aquestes properes eleccions és previsible que consolidi els resultats, malgrat que té en perill algun escó que va obtenir d'una forma molt ajustada (el seu segon diputat a Girona, per exemple, podria passar a mans del PP). Al llarg d'aquests quatre anys, ERC ha fet una evolució important, i no precisament cap allà on alguns els acusen. Va començar el mandat fent cessions en el procés de negociació del nou Estatut, aparcant l'independentisme a l'espera d'un acord amb l'Estat; però després del desengany de la retallada, ha acabat la legislatura reivindicant directament la independència. No cal dir que, com els votants de qualsevol partit, no estem d'acord amb totes les polítiques que defensen. És més, en alguns temes com l'avortament o la immigració hi discrepem, com sabreu si sou lectors habituals d'aquest bloc. Però sabem que són "els nostres", i com a catalans necessitem un grup parlamentari independentista fort a Madrid. Per això, com a mínim un de nosaltres dos votarà ERC.

PP
El PP es va deixar perdre les passades eleccions a nivell estatal. Si en comptes d'intentar negar l'evidència, haguessin assumit una defensa del país i promès no rendir-se davant el terrorisme islamista, creiem que haguessin guanyat les eleccions. Però són uns mesells, i van continuar fent girar el seu discurs en la mentida durant anys, i fins i tot després de la sentència de l'11-M. Ara, però, se'ls ha de reconèixer un mèrit: estan aconseguint portar la campanya cap al terreny en què se senten més còmodes, i que més els beneficia. Amb un discurs més moderat, centrat en l'economia, la immigració o la seguretat, estan donant missatges que molts votants volen sentir, inclosos molts electors d'esquerres sense una gran identificació partidista. Malgrat tot, el PP pateix d'un greu problema de credibilitat, i no només pel manteniment de líders com l'Acebes, que els fan perdre vots a cada segon que surten a la tele. El seu principal handicap és que ja haguessin pogut tirar endavant algunes d'aquestes propostes quan governaven, però no ho van fer. I a nivell de Catalunya, no cal dir que la seva proposta de segregacionisme lingüístic és motiu suficient per no votar-los ni borratxos de vi.

ICV-IU
Des de fa anys, ICV té una presència molt estable al Congrés, malgrat que en bona part és testimonial. A més, el sistema electoral estatal és especialment negatiu per a forces minoritàries com aquesta, ja que moltes desenes de milers de vots se'n van directament a la paperera. A Catalunya, per exemple, només està en condicions d'optar a algun diputat per Barcelona, mentre que a Tarragona, Girona i Lleida els seus votants tornaran a engreixar els percentatges que no aconsegueixen entrar en el repartiment d'escons. De fet, en les anteriors eleccions només va treure diputats a Madrid, Barcelona i València, i ara les disputes en aquesta darrera província no li auguren gaires opcions. Pel que fa al programa polític, si bé podríem compartir una bona part de les propostes socials que presenten, la seva obsessió per prioritzar determinats valors "progres" ens n'allunya inevitablement.

En definitiva, creiem que les properes eleccions ens presenten un panorama electoral relativament estable, i no esperem grans canvis en les correlacions de les diferents forces polítiques. Però dit això, no podem acabar sense fer una crida als votants catalans perquè vagin a votar. Mentre alguns catalanistes crítics fa temps que es discuteixen fórmules absurdes com els vots nuls, blancs, o abstenció, els espanyolistes no tenen cap mania a votar de manera absolutament acrítica. Si bé l'autocrítica sempre és bona, no ho és a l'hora d'anar a votar: quan es fa un vot en blanc o nul per queixar-te dels més propers, i n'acaben sortint afavorits els més contraris als propis interessos. I el mateix es pot dir de quedar-se a casa. Per això cal anar a les urnes, perquè no podem deixar els interessos de Catalunya en mans d'aquells que només creuen en Espanya. No oblidem les paraules de l'historiador Arnold J. Toynbee: "El major càstig per a les persones que no s'interessen per la política, és que seran governades per aquells que sí que s'hi interessen".

Flaixos (II)

2008-02-22T08:37:00.001Z

Ahir va haver-hi l'enèsim accident a la N-340, amb 5 morts provocats per un accident frontal. Els ocupants eren de Badajoz, però han estat unes víctimes més de l'històric dèficit d'infrastructures que patim al nostre país. Ja vam comentar en el seu dia fins a quin punt que les decisions polítiques en matèria d'inversions són més importants del que sembla, al post L'espanyolisme mata.

Aquesta nit hem intentat seguir el debat electoral Solbes-Pizarro a Antena 3, però només ho hem aconseguit a mitges. És difícil aguantar gaire estona una dialèctica amb un nivell d'avorriment tant abismal. Però dit això, es va veure ràpidament que seria una clara victòria de Solbes, que ha apallissat un Pizarro clarament mancat d'experiència i preparació per al debat. Suposem que els assessors del PP prepararan millor a Rajoy quan sigui el seu torn.

Kosovo, Catalunya

2008-02-17T09:10:00.006Z

Avui Kosovo declararà la seva independència, i segur que des de Catalunya molta gent s'hi emmirallarà. Com a independentistes, però, no compartim la tendència a admirar aquest cas. Si fem una mica d'història (wikipedia: aquí o aquí), veiem que Kosovo ha patit al llarg de segles diverses neteges ètniques, que l'han anat buidant de la majoria de població sèrbia que tenia a l'edat mitjana, fins a l'actual 5.3% de serbis davant de més d'un 90% d'albanesos. Des d'assassinats a deportacions massives, aquesta política va ser emprada primer per l'Imperi Otomà, i després pel Tercer Reich. De fet, en el primer terç del segle XX la majoria de la població encara era sèrbia, però la política nazi també s'hi va fer notar. Així, durant l'ocupació de la província, van ser assassinades 10.000 persones més i se'n van deportar 100.000, al mateix temps que s'hi enviaven colons albanesos. Mustafa Kruja, Primer Ministre albanès durant el període feixista, va afirmar el juny de 1942 que calia "netejar Kosovo de serbis, enviant-los a camps de concentració. Els pobladors serbis han de ser assassinats". I per si això no fos suficient, posteriorment el govern comunista no va permetre el retorn dels qui continuaven vius. Per tant, la independència de Kosovo pot ser el desig majoritari de la seva població, però no haurà sorgit d'un procés exemplar, precisament... Francament, i amb els seus defectes històrics, preferim emmirallar-nos en països com Escòcia.

Religió a la Universitat?

2008-02-16T09:02:00.007Z

Avui hem quedat de pedra llegint aquesta notícia: "La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) crearà una escola de formació d'imans i de personal del moviment associatiu musulmà". Suposem que alguns individus suposadament d'esquerres, com el seu instigador i diputat del PSC Mohamed Chaib, deuen considerar-ho un èxit de la multiculturalitat. Però des d'un punt de vista laic només ho podem qualificar de barbaritat, i ens han vingut al cap un seguit de qüestions. Algú s'imagina que la UAB creés una "escola de formació de capellans i de personal del moviment associatiu cristià"? Per quin motiu els ciutadans hem de pagar el proselitisme religiós amb els nostres impostos? Qui i amb quins criteris triarà els participants? Tenint en compte que està finançat amb diners públics, suposem que hi podran assistir també les dones, no? No té altres prioritats on gastar els diners públics, la UAB? I per últim, per què coi es continua parlant amb religiosos per dirigir-se a la comunitat immigrant de països musulmans? És com si, per tractar amb ciutadans equatorians, s'establís com a interl·locutors els capellans.

Per cert, fa un parell de dies que s'ha reobert una nova polèmica impusada pels integristes. Què fan milers de musulmans protestant, entre d'altres, perquè es retirin imatges històriques de Mahoma de la Wikipedia? Hi ha problemes reals que els haurien de preocupar bastant més de cara a la seva imatge pública. Per posar un exemple, aquestes 180.000 persones tant sensibles es podrien dedicar a defensar els drets de les dones o a criticar el terrorisme islamista.

Obama dóna suport a Israel

2008-02-15T22:30:00.003Z

A Internet hi ha un excés de webs sobre les eleccions presidencials als Estats Units, que podríem qualificar d'"infoxicació". Entre aquest magma, però, hem trobat una pàgina bastant interessant, que permet saber l'opinió de tots els líders nord-americans respecte els diversos temes, així com el seu historial. Per exemple, del que pot acabar esdevenint candidat demòcrata, Barack Obama, s'hi poden trobar els seus posicionaments, que habitualment no apareixen en els mitjans d'aquí. Per exemple, un parell de cites d'Obama respecte el conflicte al Pròxim Orient, que poden sorprendre algun desprevingut:

"Nobody has suffered more than the Palestinian people from the failure of the Palestinian leadership to recognize Israel, to renounce violence, and to get serious about negotiating peace and security for the region. Israel is the linchpin of much of our efforts in the Middle East."

"Our first and immutable commitment must be to the security of Israel, our only true ally in the Middle East and the only democracy. We must be consistent and we must include the EU and the Arab States in pressing for reforms within the Palestinian community."

És només un exemple, però bastant il·lustratiu. Esperem que, si aquest candidat assoleix el govern dels Estats Units, els qui tant l'enalteixen des d'aquí deixaran de criticar sistemàticament la política nord-americana, i tot allò que procedeix la principal potència democràtica occidental.

Artistes

2008-02-11T21:52:00.000Z

Quan els polítics han de recórrer a intel·lectuals i artistes, és que van faltats d'idees pràctiques. De totes maneres, fins i tot en aquest cas hi ha diferències: Barack Obama ha aconseguit que moltes cares noves li donessin suport, i només cal veure l'impressionant vídeo del Yes We Can. Pel contrari, el PSOE ha repetit gairebé el mateix "elenc" que fa 25 anys que l'acompanya. Aquí els teniu, amb una adhesió final molt especial ...

Boja dels gats de Ferreries

2008-02-10T12:57:00.000Z

A la nostra sèrie preferida, els Simpson, hi apareix un personatge típic de la cultura occidental: la boja dels gats. El seu perfil és bastant clar: mestressa de casa, de mitjana edat, sense parents al càrrec, que troba en els animals en general i en els gats en particular el seu equilibri emocional. A Ferreries, com no podria ser d'altra manera, també tenim personatges d'aquest tipus. Sense anar més lluny, a la nostra mateixa illa de cases n'hi ha una, que complementa la seva particularitat amb un curiós sentit de l'estètica, que podríem qualificar de kitsch. Però si en gustos no hi ha res escrit, sí que n'hi ha en civisme. I estaria bé que, en comptes d'alimentar els gats del carrer Migdia, València, Paüls i de la Rambla Catalunya, se'ls emportés a casa seva, com fa aquesta altra. A veure si li faria tanta gràcia el merder que generen. Està molt bé que hi hagi gent que "estimi" els animals, però la resta de veïns no hem de suportar els costos de les seves aficions.

El PP, els progres i el vel

2008-02-08T21:50:00.000Z

El PP i alguns "progres" estan fent un debat ben contradictori sobre la immigració, i en particular sobre el vel a les escoles. És ben curiós que un partit que s'ha passat anys defensant la religió a l'escola, ara proposi eliminar-la. I és igual de curiós que alguns que s'han passat dècades carregant contra la religió a l'escola, surtin defensant l'ús del vel. No cal dir que nosaltres estem d'acord en alliberar les alumnes d'aquest evident signe de submissió de la dona, malgrat el que diguin alguns hipòcrites que afirmen que les preadolescents l'escullen "lliurement". Però no només per això: també és important que els símbols religiosos desapareguin de l'espai públic per evitar que s'aprofundeixi la divisió entre comunitats que s'està establint al nostre país, un fenomen que alguns il·lusos qualifiquen de "multiculturalitat". Ara bé, el PP no és precisament un exemple a seguir en matèria de cohesió social, com demostren les seves propostes segregacionistes en matèria de llengua a Catalunya (avui, un nou capítol). I tampoc és un exemple de coherència: el descontrol en la immigració va començar quan ells governaven. Per tant, els del PP haurien de revisar el seu discurs, abans de fer propostes que són més pròpies d'un republicanisme laic, que de la dreta religiosa que realment representen.

El PP, contra Catalunya

2008-02-03T12:55:00.000Z

Fa uns dies, el PP va presentar al Parlament la seva proposta perquè els alumnes de l'educació pública de Catalunya puguin escollir la llengua de les classes. Creuen que aconseguiran més vots amb una campanya per segregar lingüísticament els alumnes, fins i tot molts dels seus votants i càrrecs electes saben que és injusta. De fet, és molt probable que la majoria d'aquests votants a Catalunya estiguin satisfets amb la situació actual, que permet als seus fills aprendre el català, una llengua que els servirà per a la seva promoció social. Però bé, suposem per un moment que prevalgués una mena de "dret" individual a elegir l'idioma per cursar els estudis en funció de la llengua materna de l'alumne. Automàticament, apareix un "petit" problema: a Catalunya es parlen més de 200 llengües, que estan molt ben llistades en aquesta web. Llavors, per què als alumnes castellanoparlants se'ls ha d'atorgar el dret a estudiar en una llengua diferent a la pròpia del país, i no han de tenir aquest dret els alumnes tamazights o mandinka, per exemple? Ja sabem l'argument espanyolista que donaria el PP, però és evident que si volem un país amb un mínim de cohesió social, la llengua vehicular de l'educació ha de ser una. No 2 ni 50. A l'escola es forja en bona part el sentiment de col·lectivitat, i a ningú li ha d'interessar crear un país amb societats paral·leles, amb diferents comunitats segmentades. Es comença amb determinades propostes espanyolistes del PSOE, es continua amb propostes segregacionistes com la del PP, i no se sap on es pot acabar.

7 flaixos

2008-01-23T19:01:00.000Z

1. Salvant les distàncies, el PSOE està cometent un error similar al del PP: no admetre la realitat. L'economia fa mesos que està entrant en desacceleració, i va camí de la recessió (inflació, atur, borsa...). Esperaran a després de les eleccions per reconèixer-ho obertament?

2. El PP ha decidit utilitzar la llengua com a arma electoral, atacant el català com a llengua pròpia i de cohesió social. Si tothom tingués dret a decidir en quin idioma cursar els estudis, d'on trauríem els mestres per ensenyar en les 200 llengües que es parlen a Catalunya?

3. Avui s'ha elegit Albert Sáez com a primer president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) proposat per ERC. Sobreviurà enmig del corporativisme instal·lat a TV3? Li deixaran prendre les decisions necessàries per reflotar l'audiència? Que tingui sort!

4. Hi ha gent que confon el tocino amb la velocitat, o ser "transgressor" amb ser "d'esquerres": avui hi ha una manifestació a Barcelona contra la persecució dels avortaments il·legals. Si després van a protestar contra el deure de pagar impostos, jo també m'hi apunto!

5. Si en comptes d'haver-se detingut 14 pressumptes terroristes islamistes, haguéssin estat terroristes cristians, deixaríem que la Conferència Episcopal espanyola parlés en nom de tots nosaltres, fins i tot els ateus i agnòstics? Trobaríem normal que comencessin les rodes de premsa recitant la Bíblia? Els mitjans de comunicació farien el mateix tractament?

6. Als terroristes de Hamàs els importa un rave la població civil. Tant poc com a Hitler, que era perfectament conscient que exposava els ciutadans al bloqueig i als bombardejos aliats. El bloqueig de Gaza és una carícia en comparació, però: algú amb un dit de front qüestiona que els bombardejos dels aliats fossin necessaris?

7. Romano Prodi, a punt de llançar la tovallola. Algun dia Itàlia tindrà un govern mínimament estable???

Islamistes contra Catalunya

2008-01-19T20:20:00.000Z

Com tothom sap, els temporitzadors i la metralla són dos elements imprescindibles a l'armari de qualsevol pacifista convençut. Això almenys és el que es dedueix de les paraules del vicepresident de "Papeles para Todos", Ibrar Bukhari, i del secretari general de l'associació paquistanesa de Barcelona, Mohammad Iqbal. Segons ells, els pressumptes terroristes detinguts són religiosos "no violents" que prediquen la "pau" de l'Islam, motiu pel qual les detencions són una equivocació. El que haurien de fer és callar. Fins i tot el conseller Joan Saura ha reconegut que Catalunya és objectiu terrorista, com també ho ha afirmat el ministre de l'Interior espanyol. Davant l'astorament d'alguns, s'ha evidenciat des de fa temps que, al nostre país, no li serveix de res haver encapçalat manifestacions de centenars de milers de persones contra la guerra a l'Iraq. Els islamistes no diferencien entre independentistes i espanyolistes, ni entre esquerres i dretes. El seu objectiu som tots: Occident, la democràcia, el laicisme, el progrés. I si bé és cert que els qui justifiquen la violència obertament són minoritaris (un 10%, si fem extrapolacions d'un estudi a nivell estatal), això significa que sumen desenes de milers de fanàtics. Un caldo de cultiu òptim que, combinat amb l'aquiescència d'alguns autòctons, està convertint les nostres ciutats en un autèntic niu del feixisme integrista.

Experiments

2008-01-18T00:02:00.000Z

Massa sovint, la religió s'immiscueix en debats que haurien de ser purament ètics, com l'anunci del primer embrió clonat a partir d'una cèl·lula adulta humana. Però no serà en aquestes línies. Durant milers d'anys, abans de l'aparició de les civilitzacions grega o romana, els pobles del nord d'Europa van utilitzar un curiós sistema per determinar què era "persona" i què no ho era. Al cap de poc que el nen o nena haguessin nascut, tenia lloc una breu cerimònia per la qual l'infant era situat sobre la falda del seu pare (o pressumpte pare!), i a partir d'aquell moment era considerat "persona". Si no es passava aquest tràmit, al nadó se'l podia matar o deixar morir. Aquest procés va seguir durant segles, aplicant-se sobretot als fills amb malformacions. I fins i tot avui encara ara hi ha gent que abandona els seus infants, ni que sigui pel simple fet de no desitjar-los. Per què ho expliquem això? Doncs perquè en ple segle XXI persisteixen els problemes ètics respecte quan una persona és "persona". Legalment, aquest és un assumpte ben definit: al cap de 24 hores d'haver nascut, a tots se'ns reconeix com a individus talment com feien els nòrdics, però sense que se'ns pugui rebutjar. Però, i biològicament? Un nen de 24 hores no semblaria més persona que un d'acabat de néixer. Un nen acabat de parir no semblaria més persona que un fetus de 7 mesos de gestació, que podria néixer, a l'igual com succeeix en molts casos (malgrat que en d'altres això s'impedeix). Llavors, quan s'ha de determinar l'inici d'una nova vida? Potser en el moment en què el cor batega, a les poques setmanes de la concepció? O potser l'ésser humà apareix en el moment de la fecundació de l'òvul per part de l'espermatozoide? El cert és que, independentment de la religió, resulta molt difícil determinar aquest moment des d'una perpectiva moral. No tenim accions de l'Església catòlica, i estem a favor dels preservatius, del divorci, o del matrimoni homosexual (per posar alguns exemples), però experiments científics com l'anunciat posen la pell de gallina. I encara més, si tenim en compte que ja s'han descobert alternatives per a experimentar amb cèl·lules mare sense utilitzar embrions, com les de Shinya Yamanaka o James Thompson (foto). Estem segurs que d'aquí a uns anys ens farà sentir vergonya i ens penedirem de determinades mostres de "creativitat", i no serà perquè ens castigui cap mena de déu o ésser sobrenatural.

Tortosa: escoles bressol i locutoris

2008-01-16T19:36:00.000Z

Sembla que el govern municipal de Tortosa (CIU-ERC) s'està posant les piles. Per una banda, ahir mateix va anunciar el Pla d'Actuació Municipal (PAM) per als quatre anys de mandat, que podeu llegir aquí. Entre totes les iniciatives, n'hi ha una que particularment trobem molt necessària: la creació de 3 escoles bressol, una a Campredó, i dues més als dos costats del riu. Ja seria hora que una ciutat com Tortosa, capital de comarca i amb gairebé 35.000 habitants, disposés d'un equipament tant bàsic. És possible que amb tres escoles, per grans que siguin (d'una vuitantena de nens, per exemple), no es pugui cobrir la totalitat de la demanda, ja que hi ha més d'un miler d'infants en edat d'inscriure-s'hi. Però en tot cas segur que serà un gran pas endavant.

Ordenança de locutoris
Per altra banda, coincidint amb l'aprovació del PAM, s'ha anunciat una ordenanç a que regularà els locutoris a la ciutat, a l'igual com ja existeix normativa referent a entitats financeres o immobiliàries. Entre altres mesures, estableix que no es podran obrir nous locutoris a distàncies inferiors als 200 metres dels existents, els requisits del local, que no podran dedicar-se a altres negocis, i que podran complir un ampli horari màxim de 8 del matí a 12 de la nit (per adaptar-se als diferents països). Són requisits perfectament assolibles, digui el que digui el regidor d'ICV a l'oposició. Només cal fer un volt per la ciutat per comprovar que l'ordenança és tan necessària com en altres ciutats, on aquesta regulació ha estat impulsada per Ajuntaments de tots colors en els darrers anys. Només uns exemples trobats amb una simple recerca de Google (links a les ordenances): Cornellà de Llobregat (PSC-ICV), Girona (PSC-ERC-ICV), Granollers (PSC-ERC-ICV), Mataró (PSC-ERC-ICV), Salt (CiU-ERC), Manlleu (ERC), Rubí (PSC-ERC), Mollet del Vallès (PSC-CiU), Sant Feliu de Llobregat (PSC-CiU-ERC). És més, l'ordenança de Tortosa sembla copiada de la del Prat de Llobregat (ICV)... una de les poques alcaldies significatives d'ICV a tot el país. De fet, la del Prat és més exigent!

Càncer de mama: revisions a partir dels 40

2008-01-09T22:07:00.000Z

Avui TV3 ens ha ofert un Telenotícies Vespre relativament neutre, en comparació amb el que ens té acostumats. Amb l'excepció de la propaganda diària de la candidata Chacón, que ja comença a cansar, la resta de temes han estat prou interessants i objectius. Entre aquests, ens ha cridat l'atenció el nou pas que s'ha fet en la lluita contra el càncer de mama, per part d'un equip investigador català encapçalat per Joan Massagué. Ho diem perquè, a diferència del que creu algun cap de redacció, per a la majoria són més interessants aquestes notícies que no determinades pallassades que apareixen sovint. L'única pega: que els avanços mèdics triguen molt temps a implementar-se, i que mentrestant han d'anar acompanyats d'altres mesures. En el cas concret del càncer de mama, per exemple, hi ha consens entre els especialistes en què cal rebaixar l'edat a partir de la qual es fan revisions periòdiques per detectar-lo en estadis inicials, que actualment està fixada en els 50 anys. L'agressivitat d'aquest tipus de càncer és major entre dones de 40 a 50 anys (bàsicament pacients pre-menopàusiques), que entre les més grans. Per tant, establir estudis en aquesta franja d'edats és necessari per avançar més en la millora dels pronòstics, que ja s'ha donat al llarg dels darrers anys. Però clar: els cribatges com aquest costen diners i, desgraciadament, se'n gasten molts en les pallassades.

PD: Tard o d'hora, tothom acaba considerant la sanitat com a prioritària.

American Gangster

2008-01-06T20:31:00.000Z

Aquest cap de setmana els nostres Reis particulars s'han ocupat del nen, cosa que ens ha permès visitar els Oscar de Roquetes. No anem al cinema gaire sovint, de manera que els vam demanar referències per fer una bona tria. I, des de la seva experiència, ens van recomanar American Gangster. Quina bona elecció! Feia molt de temps que no vèiem una pel·li tant bona; podríem dir que feia anys. Tracta la història real d'un important traficant de drogues, Frank Lucas (Denzel Washington), i de la investigació del cap de la brigada policial antidroga Richie Roberts (Russell Crowe) per atrapar-lo i desmuntar tota una extensa trama. Us en deixem el tràiler.

Els nens de Ferreries també volen caramels

2008-01-05T19:41:00.000Z

No és recomanable escriure en calent, però quan es tracta de sentiments, és quan es descriuen millor. Ja saben els nostres lectors que des d'aquí hem donat suport a l'actual equip de govern de Tortosa. Ho continuarem fent perquè creiem que és el millor per a la ciutat, i perquè un govern no es mesura per una cavalcada de Reis. Dit això, no podem evitar expressar el sentiment de frustració que sentim com a veïns de Ferreries, arrel de la comitiva que hem anat a veure amb el nostre fill. Podem garantir que és una frustració compartida per la resta de gent que, com nosaltres, esperava al passeig de l'Ebre amb els seus crios, i que s'ha quedat amb un pam de nas. Tres carretes, els cavalls d'acompanyament, i fi de la cavalcada. Ni un miserable caramel. Tot plegat, amb la completa desorganització de la Policia Local, que anava intentant tallar carrers sense cap previsió, i sovint sense aconseguir-ho. A diferència d'alguns pares, que han hagut d'anar dins Tortosa per "compensar" als seus fills, nosaltres ens n'hem anat cap a casa, perquè el nostre és molt petit. Hem rellegit el programa de la festa, i hem deduït que una "comitiva a cavall" no és igual a una "cavalcada"... Qui ho hagi organitzat, hauria de saber que no es poden generar expectatives gratuïtament, i hauria de treure'n lliçons per a l'any vinent. Si es vol tornar a fer alguna cosa a aquest costat de riu, que sigui amb cara i ulls. Amb perdó per l'expressió, a Ferreries també som de Déu.

PD: La foto és de l'avinguda Colom, amb cotxes passant a tota pastilla just davant de la pressumpta cavalcada.

PD2: Ens diuen els parents que al centre sí que la cavalcada ha complert les expectatives. Pel que es veu, allà llançaven caramels fins i tot amb massa entusiasme.

El Profesor Baba arriba a Tortosa

2008-01-04T08:51:00.000Z

Estem salvats! El "Maestro Chamán Africano, gran Medium Espiritual Mágico" ha arribat a Tortosa! No és que ens mamem el dit: ja havíem vist pamflets similars abans, a Barcelona i a Madrid. Però ahir al vespre ens el vam trobar a Ferreries, al nostre cotxe. Es nota que és "Alta Mágia Africana" i no una màgia barata qualsevol: garantia del 100% d'èxit, de 3 a 7 dies, i per a qualsevol mena de problema. Sense més dilacions, us recomanem la seva lectura. I esperem que no ens llanci algun "mal de ojo" de la sabana.

TV3 s'enfonsa

2008-01-03T00:00:00.000Z

Aviat no caldrà que el PP tanqui més repetidors... Acaben de publicar-se les audiències de televisió de l'any 2007, i TV3 ha tornat a baixar per sisè any consecutiu. Si l'any 2006 havia caigut un espectacular 1'4% respecte l'anterior, aquest passat any 2007 s'ha tornat a superar, enfonsant-se un 1'6%, i quedant per darrera de Telecinco i Antena3. Al costat us reproduïm un gràfic casolà que hem preparat, on es pot contrastar el declivi de la televisió nacional catalana, que ja fa massa anys que dura. Com a catalans que volem veure la nostra televisió nacional, des d'aquí volem demanar a TV3 que abandoni la seva endogàmia i deixi de vendre'ns productes per a pijos, l'autèntica causa dels seus mals. Volem demanar-los que deixin de marcar una línia editorial tant políticament correcta amb la visió del món d'unes determinades èlits. I com que estem tips d'avisar d'aquesta tendència, no insistirem més per avui. Us deixem alguns dels posts que hem escrit sobre TV3 en el darrer any:

Diputat falangista

TV3 i la missa tridentina

De TV3 a Antena3

Sí als blocs electorals

Canvis al Telenotícies Vespre

El Telenotícies Vespre, camí de l'autodestrucció

Pallassades animalistes

TV3 passa de la música catalana

El Telenotícies de TV3: de mal en pitjor

Bones notícies des de l'Iraq

2008-01-02T12:00:00.000Z

El tòpic diu que només les males notícies són notícia, i massa sovint els mitjans ignoraren les bones noves (fins i tot aquest blog!). El problema, però, apareix quan s'oculten les notícies, simplement, perquè no s'ajusten a la línia editorial. És el que passa als mitjans respecte l'Iraq, i no només als del nostre país. Es fixa l'editorial: "els Estats Units són uns assassins imperialistes, milers d'iraquians moren diàriament, la resistència/insurgència infringeix cada cop més baixes a l'ocupant ianqui, cada setmana que passa hi ha més caos...". I després es publiquen només les notícies que s'ajusten al guió, fins al punt d'ignorar les que el contradiuen. El resultat és que ni en els resums de 2007 hem vist o escoltat la millora substancial que s'ha donat a l'Iraq en els darrers 6 mesos, amb una reducció espectacular dels atemptats, i certa normalització de la vida quotidiana. Ha estat gràcies a l'increment d'efectius i mesures de control, i al canvi de bàndol de les milícies sunnites, que estaven fins al capdamunt de les salvatjades perpetrades per Al-Qaida. El resultat són descensos del 75% en les morts de civils i forces de seguretat iraquianes en els darrers mesos, amb una millora reconeguda fins i tot pels més contraris a la intervenció. I és que aquestes dades no legitimen la decisió d'anar a la guerra sense el suport de l'ONU, però tampoc es pot fer veure que tot continua igual. Esperem que aquest 2008, que els iraquians també han celebrat, segueixi la mateixa tendència.

No és una innocentada...

2007-12-28T17:54:00.000Z

El pavelló firal de Tortosa ha costat 10'4 milions, un 54% més del previst. Una "petita" mostra de la magnífica gestió de l'anterior govern municipal.

Un mico amb metralladora

2007-12-27T19:46:00.000Z

Salvant les distàncies, el feixisme islamista ha tornat a intentar avui el mateix que a l'Estat espanyol l'11 de març de 2004: rebentar un procés electoral a pocs dies dels comicis. Ara bé, aquest cop ho ha perpetrat en un país enorme, per civilitzar, i que compta amb entre 30 i 80 míssils nuclears... Una mena de mico amb ametralladora, vaja! Esperaríem que el president paquistanès tingués la valentia de mantenir les eleccions, i que l'oposició estigués a l'alçada de les circumstàncies. Però el panorama no pinta gens bé. En qualsevol cas, l'assassinat de Benazir Bhutto torna a evidenciar el que ja sabíem: per als islamistes les dones han d'estar tancades a casa, o en una tomba.

Per Nadal, la Vida de Brian

2007-12-25T11:08:00.000Z

Com tothom, nosaltres també tenim les nostres creences religioses, i celebrem privadament el Nadal. Però justament ahir al vespre, ens va agafar un atac de laïcisme. Va ser només de començar el missatge televisiu del Cap d'Estat espanyol, en "prime time" i gairebé d'audiència forçada. I és que, a banda d'altres consideracions, ens va tocar la voraviu republicana que Sa Excel·lència aparegués al costat d'un pessebre. No n'hi ha prou d'aguantar un rei, espanyol i no electe, que al damunt s'identifica l'Estat amb una determinada religió. Sort que més tard vam rebre un antídot també televisiu, de la mà d'una excel·lent pel·lícula rodada abans que nasquéssim: la Vida de Brian (1979). Com molts altres bons films, el van emetre ben entrada la nit, però aquest cop el vam poder seguir i va valer la pena. Us en deixem dues mostres que, malgrat que tinguin més connotacions polítiques que religioses, ens fan molta gràcia cada vegada que les veiem. Bones festes a tots, celebreu el que celebreu!

Bebés triturats

2007-12-23T19:53:00.000Z

Si hi ha una cosa que ens ha cabrejat en les darreres setmanes, és l'escàndol de les clíniques avortistes de Barcelona. Els qui ens heu llegit abans ja sabeu que no tenim res de fanatisme religiós, sinó tot el contrari. Des d'un punt de vista republicà (laic), ens ha indignat profundament que algú sigui capaç de cometre les salvatjades que s'hi han fet, i que estem segurs que s'hi continuen practicant. Però sobretot ens ha cabrejat la manera com s'ha tractat per part d'alguns mitjans de comunicació i alguns polítics. Alguns mitjans, perquè simplement no han donat a l'escàndol la transcendència que mereix. I alguns polítics, com Zapatero, perquè ho han aprofitat per demanar un canvi legislatiu, encara que després s'hagi fet enrere en adonar-se del seu error. Debatre l'assumpte en profunditat portaria un llarg post, però una cosa està ben clara: aquest no és un tema que es pugui situar a l'eix esquerra-dreta.

PS: En una cosa estem d'acord amb Zapatero: caldria una reforma legislativa. Però no per fer una llei de plaços, sinó per limitar els avortaments exclusivament a la sanitat pública. Només així es podria garantir que la llei és igual per a tothom, i que tothom la compleix.

Hem tornat!

2007-12-23T19:48:00.000Z

No tenim paraula. Havíem dit que tancàvem aquest bloc per sempre, i no hem pogut aguantar ni un mes. No tenim prou força de voluntat. Com aquell qui intenta deixar de fumar i fracassa, nosaltres hem recaigut en aquest vici d'escriure la nostra opinió sobre l'actualitat. Ens havíem proposat deixar-ho per manca de temps, però quan han arribat vacances no hem pogut resistir la temptació de tornar-hi. Hi ha massa coses que ens han fet pensar en les darreres setmanes. De manera que aquí som altre cop, per qui ens vulgui llegir. No us podem prometre gaire res perquè, com heu pogut comprovar, no em complert el que havíem dit. Per això, ja avisem que és possible que actualitzem el bloc 3 dies seguits, i després no hi tornem fins al cap de 3 setmanes. Només d'una cosa podeu estar segurs: tornem a primera línia de foc. I encara que durant uns dies no sentiu cap tret nostre, és possible que en qualsevol moment deixem anar alguna ràfega de metralladora. O algun projectil de bazooka.

Adéu!

2007-11-24T13:13:00.000Z

Fa onze mesos que vam iniciar aquest bloc. El Diari del Votant Anònim ha volgut donar una visió de l'actualitat des d'una perspectiva diferent a la dels mitjans de comunicació. Ha pretès fer un crit al sentit comú en la gestió dels assumptes públics. Ha intentat oferir una veu de la gent normal, no de periodistes "progre-pijos", ni d'entitats tant sorolloses com poc representatives. Ara ja hem donat el missatge que volíem donar. L'experiència ha durat més del que esperàvem i, de fet, ens hem repetit en alguns temes. Han estat 178 entrades, que ens ha agradat compartir amb vosaltres. Esperem que sigui un sentiment compartit.

"You have enemies? Good. That means you've stood up for something, sometime in your life."

Winston Churchill (1874-1965)

Preocupacions dels votants anònims

2007-11-23T21:24:00.000Z

Avui ha sortit un nou estudi del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que afirma, en definitiva, que els catalans estan cada vegada més emprenyats. Creiem que no n'hi ha per tant, que realment no estem més malament que en el passat. Però, malgrat tot, des d'aquí volem fer la nostra petita aportació per aclarir què és el que més preocupa als catalans. No ens cal fer grans elucubracions. N'hi ha prou en fer un cop d'ull a l'anterior enquesta publicada pel mateix Centre d'Estudis d'Opinió.

1. Habitatge 34,5%

2. Infrastructures 24,2%

3. Immigració 22,3%

4. Atur 16,5%

5. Insatisfacció política 13,2%

6. Inseguretat 11,3%

7. Economia 10,1%

8. Educació 8,3%

9. Benestar 8,1%

10. Catalunya-Espanya 7,7%

11. Sanitat 7,6%

12. Salaris 6,8%

13. Sistema finançament 4,6%

14. Serveis 4,0%

15. Crisi identitat 3,5%

16. Incivisme 2,5%

17. Pressió fiscal 2,3%

18. Altres 6,1%

Cap problema 3,0%

No ho sap 6,8%

No contesta 1,5%

No cal que ens enganyem: els preocupats per la immigració o la pressió fiscal (per exemple) no en volen més, sinó menys. Alhora, no es tracta de sentiments equiparables, perquè una mala atenció sanitària és més greu que la insatisfacció general amb la política. Però en conjunt es tracta d'un bon baròmetre dels principals temes que preocupen als ciutadans. I no només això: també cal veure què NO hi apareix. Així es pot concloure també quins assumptes no preocupen gens a la immensa majoria dels ciutadans. Un exemple: el canvi climàtic.

Púrria antisistema

2007-11-18T15:45:00.000Z

El nostre deu ser dels pocs països democràtics del món on es persegueix la crema de fotografies al carrer, però en canvi els qui practiquen la violència campen ben lliures. L'únic país on, quan hi ha violència al carrer, hi ha més policies que manifestants ferits. Ahir en vam veure un nou exemple a Barcelona, amb una colla d'antisistema llançant de tot als Mossos d'Esquadra davant el Departament d'Interior, en un moment en què estaven acorralats i amb pocs efectius. En total, fins a 22 agents ferits, i només 7 detinguts. Això no hauria de passar. No hauria de passar, primer de tot, perquè els propis manifestants haurien de saber controlar i expulsar els violents que rebenten les manifestacions. Nosaltres mateixos sabem de què va, això de córrer davant la policia per culpa de quatre idiotes. I tampoc hauria de passar perquè el Departament hauria de dotar la policia més efectius i mitjans. No pot ser que els Mossos es trobin en clara inferioritat numèrica, en risc per a la seva vida, i no puguin carregar sense contemplacions. En comptes d'enviar gent pacífica a l'Audiència Nacional per cremar fotos, el que caldria és començar a fer detencions d'aquesta gentussa d'ahir, que la policia bé deu tenir identificada d'altres nombroses ocasions. Perquè no tenen res d'antifeixistes, però sí molt d'incívics i antidemocràtics.

"It is peace for our time"

2007-11-15T08:00:00.000Z

Hi havia una vegada un país on no es respectava els drets humans, es perseguien els crítics al règim, s'eliminava els jueus, s'executava els homosexuals, es cremava llibres, es pretenia annexionar-se països veïns, es fomentava el terrorisme, s'intentava construir armes nuclears, i es promovia un nou Eix de poder mundial contra les potències democràtiques "decadents"... Mentrestant, a la resta del món es considerava que això era un "tema intern", que calia arribar a acords amb el totalitarisme, que no es podia intervenir i que, en definitiva, això no els afectaria mai. Fins i tot hi havia molta gent en aquestes potències democràtiques decadents que donava suport a l'adversari que el volia destruir, en un exercici d'autoodi a què els catalans estem molt acostumats. Avui fa només 66 anys que Heinrich Himmler va ordenar enviar tots els homosexuals als camps de concentració, on moririen juntament amb milions de jueus i altres "indesitjables"... I no volem que d'aquí a uns anys als nostres fills o néts els acabi passant el mateix. Però ja se sap que els humans som capaços d'oblidar ràpidament, i d'entrebancar-nos diverses vegades amb la mateixa maleïda pedra.

PS: «This is the second time in our history that there has come back from Germany to Downing Street peace with honor. I believe it is peace for our time» -– Neville Chamberlain, British Prime Minister, September 30th, 1938

"Recaducats": irresponsables al volant

2007-11-14T19:00:00.000Z

Hi ha gent que no té sentiment de vergonya. Avui el Periódico informa d'un "col·lectiu" que s'està organitzant i que està aconseguint els seus primers èxits: els conductors que han perdut el carnet després de 4 anys de tenir-lo caducat. Pel que sembla, "no sabien" que el perdrien si no el renovaven durant 4 anys. Nosaltres ens pensàvem que el desconeixement de la llei no n'eximeix el compliment, però pel que sembla hi ha gent a qui això li és igual. Ara reclamen no haver de tornar a fer l'examen de conduir... Però siguem seriosos. Si durant aquests 1460 dies no han renovat el carnet només pot voler dir dues coses: a) han conduit amb el carnet caducat, sense que es garantís la seva capacitació al volant; o b) no han agafat un cotxe durant 4 anys, com li ha passat a Eduardo Zaplana. En els dos casos, sens dubte que cal que tornin a treure's el carnet de conduir, bé sigui per irresponsables (com el de la foto) o bé perquè no se'n recordaran de conduir (no és anar en bicicleta). Si no és així, de què ens servirà a la resta de ciutadans complir els nostres deures?

Tortosa millora

2007-11-10T14:25:00.000Z

Avui hem de dir que estem satisfets. El que més valoren els ciutadans d'un Ajuntament és que se'ls escolti, en els problemes que els afecten, i en les seves propostes per millorar la vida quotidiana. Normalment, els grans projectes són el de menys. I si avui estem contents és perquè se'ns ha escoltat. Fa un temps vam alertar de la degradació progressiva que estava patint la Fira de Ferreries, amb l'acumulació dels "top-manta" que estaven desapareixent de la majoria de mercats del país. I després d'enviar el post al nou govern municipal (CiU-ERC), aquest matí un parell de policies locals han fet rondes a la fira. No sabem si aquesta novetat és gràcies a l'entrada en funcionament de la policia de barri, però el fet és que la seva presència ha donat seguretat als clients, i ha dissuadit els top-manta. No cal dir que, quan passaven per l'avinguda de Colom, els del carrer Alcanyís posaven la paradeta durant uns minuts. Però això no treu efectivitat a la mesura, perquè ni el dispositiu que ha improvisat la màfia dels "top-manta" ha pogut evitar que el seu nivell de vendes avui s'hagi enfonsat. Si la presència policial es repeteix cada dissabte, d'aquí a poques setmanes desapareixeran perquè ja no podran fer negoci. Sabem que una flor no fa estiu, i que hi ha problemes més greus a resoldre. Però ja hem constatat que, mica en mica, algunes coses van millorant a Tortosa.

El dret a la jubilació

2007-11-08T08:30:00.000Z

En aquest país es dilapiden centenars de milions d' € en polítiques públiques sense cap mena d'interès social. Desenes de milers d'individus fan trampes i cobren pagues sense merèixer-les (com per exemple el PIRMI). Al mateix temps, el fons estatal de pensions està cada vegada més ben dotat, i l'economia marxa a tot ritme des de fa 10 anys. Però ara, com si l'Estat estigues en bancarrota, el govern del PSOE proposa el que ni el PP es va atrevir a tirar endavant: segons el govern espanyol, els qui es volen jubilar són una mena de lacra social, i s'ha de promoure que continuïn treballant fins als 70 anys... I una merda! Posarem d'exemples dos dels nostres progenitors:

-Àvia A. Porta des dels 20 anys treballant al sector públic, cotitzant i pagant la Seguretat Social. Malgrat que hagués pogut fer-ho, afortunadament no ha agafat gairebé mai una baixa laboral. Properament, en complir 60 anys i després de 38 anys pagant religiosament els seus impostos, té intenció de jubilar-se.

-Avi B. Porta des dels 14 anys treballant ininterrompudament (excepte el servei militar). Primer va cotitzar com a treballador per compte d'altri, i després com a autònom per compte propi. Com en el cas anterior, sempre que ha pogut ha evitat agafar cap baixa laboral, i afortunadament ho ha aconseguit. Malgrat que li quedarà una paga molt limitada, també té intenció de jubilar-se als 60 anys, després de 46 anys pagant els seus impostos.

Per sort, la decisió del govern espanyol no els afectarà, a ells. Però cal ser conscients que és un primer pas que pot continuar més endavant, i que a nosaltres sí que ens pot afectar. Ja ens veiem als 65 anys, essent penalitzats o impossibilitats de jubilar-nos, malgrat haver cotitzat durant 45 anys. Amb la productivitat i el PIB actuals, hi ha diners de sobra per al que interessa, i l'envelliment de la població no és excusa que valgui. Cal evitar-ho des d'ara, abans no sigui massa tard. En aquest país, pagar impostos durant dècades ha de donar algun dret. O si no, que abaixin l'IRPF i ja ens farem un pla de pensions.

John Woodruff, corrent contra el feixisme

2007-11-05T23:20:00.000Z

Un dels elements que tenen en comú els totalitarismes és que saben destacar en estètica tant com en manipulació. En això ningú superava els nazis, tot i que han tingut dignes competidors amb el socialisme soviètic primer, o amb en el feixisme islamista actualment. Les Olimpíades de 1936 a Berlín van representar l'apogeu de l'espectacularitat i manipulació hitleriana, a la qual la major part dels països democràtics del moment van rendir-se completament. De fet, l'únic esdeveniment que pretenia denunciar-ho era l'Olimpíada Popular de Barcelona, que va quedar suspesa el dia 19 de juliol, poques hores abans de començar, degut a l'alçament feixista que inicià la Guerra Civil. Doncs bé, poques setmanes després, a Berlín, Hitler pretenia demostrar la superioritat de la "raça ària"... i es va trobar que molts atletes li van escupir la realitat a la cara, des de jueus a negres. Un d'aquests, al costat del més conegut Jesse Owens (guanyador de 4 medalles d'Or), va ser John Woodruff, medalla d'Or als 800 metres d'atletisme. Ara ens hem assabentat de la seva mort gràcies a un interessant post del Guia de Perplexos. Després d'una llarga vida en què va lluitar contra el totalitarisme primer amb les cames, i després amb les armes durant la IIGM i la Guerra de Corea, Woodruff va córrer l'última cursa fa pocs dies. Descansi en pau, ha fet una bona feina.

Sarkozy = Solucions

2007-11-04T21:20:00.000Z

Des dels disturbis que el van fer famós a França abans d’arribar a la Presidència, la nova política de Nicolas Sarkozy ha anat guanyant cada vegada més valor en l’escena pública francesa. Quina diferència amb alguns polítics espanyols, i especialment amb el PP, com demostren les reaccions a la sentència de l’11-M! Però bé, la qüestió és que Sarkozy no es conforma amb una bona gestió en política interior, sinó que des que va prendre possessió del nou càrrec està guanyant prestigi també a nivell internacional. Es va veure amb el cas de les infermeres búlgares sentenciades a mort a Líbia, i l’ha demostrat avui amb la seva visita llampec al Txad. Davant la desesperant inoperància de la diplomàcia espanyola, evidenciada simplement amb els fets i les declaracions dels propis representants consulars, l’Estat francès ha fet valer el seu paper d’antiga metròpoli a la zona. I ho ha fet amb moderació, evitant el menyspreu per les institucions del país africà, cosa que ha permès a Sarkozy aconseguir l’alliberament de 3 francesos i de 4 espanyoles, deixant els membres de l’ONG per més endavant. Però a banda d’aquests, encara queden al Txad dos catalans i un menorquí, membres de la tripulació. Uns ciutadans que, veient com van les coses, segur que esperen ansiosos més gestions... del govern francès.

L'espanyolisme mata

2007-11-02T20:45:00.000Z

La política no és cap banalitat: ho demostra que determinades decisions comporten la mort a molta gent, encara que sigui aleatòriament. Quan una administració ha de prioritzar les seves inversions, ho ha de fer segons les necessitats existents, que es poden objectivar. I ara que tothom parla del ferrocarril, no podem oblidar l'històric dèficit d'inversions de l'Estat en carreteres de Catalunya, en particular en la N-340 i la N-II. Mentre a Atalaya de Cañavate o a Onzonilla s'hi construien autovies per a intensitats de circulació escasses, a Catalunya milions de persones hem de continuar jugant-nos la vida circulant per carreteres estatals hipertransitades, amb un sol carril per sentit i sense mitjana. Les dades d'inversió publicades per l'AVUI fa poc canten per si mateixes. I també són evidents les conseqüències en la mortalitat: en només 3 anys (2004-2006), les dues carreteres esmentades han tingut més de 15.000 accidents, amb 1.191 morts. Si tenim en compte que la mortalitat es redueix un mínim d'un 70% en convertir una carretera de doble sentit en una autovia, el càlcul és tant simple com dramàtic: tan sols a la N-340 i la N-II, i en només 3 anys, el centralisme espanyol ha provocat més de 830 morts a Catalunya. Si traslladéssim aquestes dades a dècades, i a totes les carreteres, la xifra de morts seria de diversos milers de morts, tant catalans com de moltes altres nacionalitats. Voldríem pensar que els successius governs de Madrid no s'han parat a pensar-ho, però no ens enganyem: són una colla d'espanyolistes, però segur que la majoria no són idiotes.

PS: A la foto, imatge d'un accident frontal d'un turisme contra un camió a la N-340 a Vandellòs, el 25 d'octubre passat, amb el resultat de 3 joves morts.

11-M: "Yo zer inozente"

2007-11-01T14:00:00.000Z

Ara que ha sortit la sentència del judici de l'11-M, i que s'ha demostrat la culpabilitat de gran part dels acusats, podem fer una reflexió que fa temps que ens voltava pel cap. Quan s'atrapa membres d'ETA, els detinguts solen reivindicar automàticament la seva pertinença a l'organització terrorista, i normalment acaben reconeixent els atemptats i altres delictes que han comès. En el cas de l'11-M, en canvi, ha estat tot el contrari. Especialment indignant era veure aquella púrria declarant, un darrera a l'altre, que "yo no zé nada", "yo ahí no eztaba", "yo no zer terrorista", "yo zer inozente", etc, etc. Tots tirant pilotes fora, com si tot allò no anés amb ells. Fins i tot per als terroristes més sanguinaris, això hauria de ser un deshonor. Una puta vergonya.

Zapatero visita la catàstrofe

2007-10-28T20:48:00.000Z

Una de les lleis de Murphy diu que, quan sembla que una cosa no pot anar més malament, sempre acaba empitjorant. Això és el que passa amb les infrastructures a Catalunya, i avui no n'és una excepció. Però malgrat tot, hi ha qui no vol assumir-ho. Zapatero ha vingut a Catalunya per simular que afronta el desastre de les infrastructures, sí. Però ho ha fet com si es tractés d'un terratrèmol o d'unes inundacions, que cal veure "in situ" per mostrar interès i tranquil·litzar la població. Només hi ha un problema: no es tracta d'una catàstrofe natural inevitable, sinó que a la situació actual s'hi ha arribat per culpa d'una cadena immensa d'errors en el seu govern. A aquestes alçades, no s'hi val intentar aparentar proximitat a la gent per demostrar-li una pressumpta solidaritat. Calen solucions i, sobretot, que algú assumeixi responsabilitats polítiques. Si un desastre similar li hagués passat a qualsevol conseller de la Generalitat, ja hauria dimitit o se l'hauria cessat faria molt de temps. De fet, no recordem cap cas en què les peticions de dimissió hagin estat tant generalitzades i demanades per part de tothom (excepte el PSOE, oficialment). Potser sigui cert que decapitar la ministra de Foment no soluciona res, que el problema ve de més avall. Potser sí. Però aquesta dimissió almenys significaria que el govern espanyol assumeix realment l'error. I més li valdria a Zapatero assumir-lo aviat: no fos cas que, d'aquí a pocs mesos, centenars de milers de votants socialistes ho facin per ell.

Espectacle mediàtic

2007-10-25T22:30:00.000+01:00

Ja comença a cansar tot l'espectacle mediàtic que s'ha muntat entorn de l'agressió a una noia per part d'un "quillo" imbècil, si és que cal afegir-hi l'adjectiu. Ara s'ha fet públic que l'acusat ha estat deixat en llibertat sense fiança, cosa que garanteix xou per alguns dies més... No cal dir que esperem una condemna per al personatge en qüestió, i la justícia acabarà determinant-ho segons el Codi Penal. Però tampoc és just que aquest idiota acabi esdevenint un cap de turc, simplement perquè els fets han estat gravats i difosos per tots els mitjans desenes de vegades. En això té tota la raó la consellera Montserrat Tura: totes les agressions han de ser tractades per igual, siguin gravades o no. A la justícia se li ha d'exigir que sigui freda, i prengui decisions amb racionalitat segons el que la llei estableix. Si no fos així, la majoria d'agressions greus acabarien sense pena, mentre les mediàtiques comportarien condemnes pròpies d'un tribunal d'excepció.

La Conferència Nacional d'ERC

2007-10-19T11:45:00.000+01:00

Volíem escriure un post sobre la Conferència Nacional d'ERC de demà, però la veritat és que no tenim temps. Com que continua de plena actualitat, ens remetem a un d'antic que vam escriure fa pocs mesos:

Als amics d'ERC

En la nostra infantesa, allà als anys 80 del segle passat, l'independentisme català era una sopa de lletres incomestible: PSAN, PSAN-P, OSAN, IDP, MDT, NE, MEN... Cada organització i corrent intern comptava amb més puresa que els altres, però cap ni un tenia representació parlamentària. Tot i que sovint es presentaven a les eleccions, no sortien mai. No valia la pena votar algú que, més enllà de discursos molt ben travats, no servia per solucionar els problemes reals de la gent. Hi havia moments en què el principal enemic semblaven els escindits, dissidents i traïdors, com segur que recorden molts independentistes que ara ja superen els 40 anys. El procés històric, però, va portar a la progressiva convergència de la major part d'aquesta gent a ERC i, amb els seus alts i baixos, s'ha acabat convertint en una opció seriosa per a molts ciutadans d'aquest país. Però clar: governar desgasta. Per aconseguir algunes coses, s'ha de renunciar a d'altres, i hi ha qui sembla aprofitar-ho per reobrir debats antics. Com tots els altres partits sense excepció, han perdut vots darrerament i ara hi ha qui demana tornar als orígens. Ens recorda situacions curioses, com quan algunes veus d'ICV-EA demanen tornar al comunisme més tronat, alguns socialistes a la socialdemocràcia dels 70, o alguns convergents a l'època de Pujol... Però som a l'any 2007, i la solució és més senzilla: no és una qüestió d'amb qui pacten o deixen de pactar, sinó que ERC ha de recordar per què els votants els trien. Per a què alguns els hem votat algunes vegades, i és probable que tornem a fer-ho. Mira si n'és, de fàcil! Nosaltres volem més places d'escoles bressol, millor atenció sanitària pública, una bona educació pública per als nostres fills, que aquest país no sigui un descontrol en matèria d'immigració, més seguretat als nostres carrers i a les nostres cases, que la gent gran cobri pensions dignes, millorar l'accés a l'habitatge, que els malalts mentals estiguin ben atesos, que les nostres carreteres siguin segures, etc. I volem deixar de patir un dèficit fiscal sagnant, poder viure normalment en català, i aconseguir a mig termini la independència en el context de la Unió Europea. Això es pot aconseguir tant pactant amb uns com amb els altres, i tenim clar que no serà d'un dia per l'altre. Per tant, la qüestió és obtenir resultats mica en mica, i és evident que no són suficients els menys de 4 anys de govern intermitent com els del període 2003-2007. Aquí és on ERC i tots els altres partits han de buscar la causa de la seva davallada: en el "xou" continu que ha estat la política catalana dels darrers temps. Els votants volem tranquil·litat, serenitat, estabilitat, i sobretot resultats. Confiem que tots els partits, i en particular ERC i el Govern de Catalunya, estiguin a l'alçada de les circumstàncies i del que esperem els ciutadans.

¡Adiós Boadella!

2007-10-18T19:38:00.000+01:00

Ja sabem que hi ha assumptes molt més interessants de què parlar, i que Albert Boadella no mereix l'atenció que els mitjans li donen. Però avui aquest personatge ens ha provocat vergonya aliena i ho hem de comentar. A bord d'una golondrina del port de Barcelona, ha anunciat que mai més tornarà a treballar a Catalunya perquè, segons ell, és víctima d'un "boicot" per part dels catalans. Quina idiotesa! Som en un país on els programes més vistos són les "Escenas de Matrimonio", els "Simpson", la Fórmula 1 en castellà o els partits de futbol, també de la selecció espanyola. Un país on gairebé ningú es fixa en la línia política del "venedor" per escollir productes de consum cultural o simplement alimentici... I aquest pallús diu que la gent no va a les seves obres per fer-li boicot! Això, sense tenir en compte que a Catalunya hi ha centenars de milers de votants del PP o Ciudadanos, que bé podrien ser espectadors seus. No cal que intentis enganyar la gent, Boadella: si fessis bones obres, tindries espectadors fins i tot tractant-se d'un espanyolista militant com tu. Fins i tot potser nosaltres vindríem a veure't. Però és clar, és més fàcil tirar pilotes fora i aprofitar per fer-se la víctima. Com a estratègia comercial per vendre's a Espanya és una bona idea, però als catalans no ens enganyaràs. I a la llarga, als espanyols tampoc.

Atenció als CAP

2007-10-13T18:32:00.000+01:00

El diari AVUI informa que una nena d'11 anys ha mort després d'haver estat visitada dues vegades en un Centre d'Atenció Primària (CAP), i que no se li detectés res. Es desconeixen els detalls de l'assumpte, i per tant no podem qüestionar la feina dels professionals que l'han atès. Hi ha mals que no els soluciona ni el millor metge del món. Però l'assumpte ha revifat les crítiques a les deficiències en l'atenció sanitària als CAP. No pot ser que l'atenció s'hagi de fer a corre-cuita, que les infermeres facin de pediatres, o que "s'importin" metges estrangers sense una capacitació garantida. Això sí que ho hem patit de primera mà, afortunadament sense conseqüències greus, i pel que sembla molts ciutadans es queixen dels mateixos dèficits. No deu ser casualitat. Per tant, i més enllà de l'ampliació de places universitàries que s'ha anunciat, cal que es prenguin més mesures: evitar que gent de fora ocupi la meitat d'aquestes places, crear més destinacions MIR a Catalunya, i pagar millor els metges catalans perquè no marxin del país serien bones mesures. Si no és així, i l'atenció als CAP continua degradant-se, hi haurà encara més col·lapses a les urgències dels hospitals de referència.

Polèmic Nobel per a Gore

2007-10-12T22:10:00.000+01:00

En el seu dia, el Premi Nobel de la Pau va ser entregat a Kissinger o Arafat, de manera que no sorprèn que avui s'hagi anunciat mig Nobel polèmic. El 50% destinat al Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ens sembla perfecte, perquè és necessari que s'estudiï aquest hipotètic fenomen, fins i tot suposant que les causes humanes siguin limitades. Ara bé, el 50% destinat a Al Gore ens sembla un autèntic despropòsit. A la inconsistència del seu reportatge catastrofista, que ha estat denunciada diverses vegades, s'hi suma la incoherència del personatge. Com pot ser que un abanderat contra el canvi climàtic sigui tant hipòcrita en la seva vida privada? No hi ha ningú més al món que mereixi el reconeixement per buscar la pau? Per posar un exemple, dels conflictes al Sudan no se'n recorda mai ningú, però segur que hi ha algú que s'hi juga la vida per aturar-los. Esperem que l'any vinent ens sorprenguin amb un premi més just.

PD: Quan escrivim això s'està investigant si el suïcida detingut a la Jonquera conduint un cotxe amb explosius pretenia atemptar contra un edifici a Catalunya.

Feliç 12 d'Octubre!

2007-10-11T17:31:00.000+01:00

Feliç Dia Mundial de l'Ou 2007

Islamofòbia???

2007-10-10T20:07:00.000+01:00

Aquests dies se celebra un fòrum de la OSCE a Còrdova sobre la "islamofòbia", i s'hi ha defensat una teoria ben curiosa: que és un fenòmen en alça, però anterior a l'11-S del 2001. Segons aquesta teoria, la "islamofòbia" té els seus orígens en la fi de la Guerra Freda, quan "extremistes conservadors" havien de trobar "un nou enemic". És clar! Això de l'11-S va ser un atemptat preparat des de la Casa Blanca perquè els ciutadans occidentals tinguin mania als seguidors d'Al-Qaida... I els atemptats de Madrid o Londres van ser organitzats per algun lobby jueu... I un be negre! Ja n'hi ha prou de fer-se la victima. Nosaltres no recordem res similar a l'actualitat en els anys 90. Més aviat, el passat històric que s'hi assembla més és una lluita de dècades anteriors, d'una esquerra que s'oposava als abusos de l'església catòlica. La fòbia a l'integrisme religiós de caire islamista es pot considerar una continuació d'aquest moviment laicista, i sorgeix de motivacions tant relacionades amb el terrorisme internacional com a problemes de la immigració massiva. El que cal és afrontar el problema amb valentia per part de tots, però especialment des dels cercles socialment propers a l'integrisme. Les escuses barates i el victimisme són una estratègia gastada: ja la van utilitzar els nazis.

La mort d'un lluitador

2007-10-09T19:57:00.001+01:00

Aquests dies es recorda l'aniversari de la mort d'un gran lluitador. Fill d'una família acomodada, no tenia per què dedicar-se a activitats que posessin en perill la seva vida. Ell, però, no va dubtar a defensar les seves posicions amb les armes, en un context en què no era precisament l'únic que optava per aquesta via. Va participar en diversos conflictes al llarg de molts anys, desenvolupant la seva lluita en indrets allunyats, patint inclemències climàtiques ben diverses. Era admirat pels seus partidaris perquè sempre es posava a primera línia, en comptes de quedar-se a la rereguàrdia com feien d'altres. I era tant temut com respectat pels seus enemics, que mai sabien per on els atacaria, per la qual cosa van haver de dedicar esforços titànics per vènce'l. En vida va rebre tot tipus d'honors, i malgrat això va continuar arriscant la seva pell davant l'adversitat. Finalment, l'aventura de la seva vida va acabar amb una mort sense dret a un judici just. Va ser conegut internacionalment per defensar la seva causa amb vigor, i fins i tot els seus enemics l'han admirat durant anys. Però la seva era una causa perduda, afortunadament pel futur de la humanitat. Sabeu a qui ens referim? A Erwin Rommel, "la Guilla del Desert". No us devíeu pensar que es tractava del Che Guevara, oi?

Bé per la Fira de Frankfurt

2007-10-08T15:45:00.000+01:00

Aquests darrers dies han aparegut crítiques des de cercles espanyolistes en relació a la llengua, i un dels casos que aviat es veuran és el de la Fira de Frankfurt. Ja hi ha qui ha criticat la Generalitat per convidar-hi només escriptors en llengua catalana, argumentant que també hi ha excel·lents escriptors en espanyol que viuen i escriuen a Catalunya. Per més que s'intenti fer-ne una discussió literària, el cert és que es tracta simplement d'una qüestió de marc nacional. En el fons, qui demana que hi hagi autors en espanyol és que té un concepte regional de Catalunya, una comunitat autònoma amb "dues llengües" igual d'autòctones. Doncs no, senyors. Catalunya té una sola llengua pròpia (a banda de l'aranès), i ha de defensar-la com faria qualsevol estat-nació europeu. Ben segur que a França hi ha excel·lents escriptors en àrab o en altres idiomes, i fins i tot alguns d'ells hi ha nascut o fa molts anys que hi viuen... però s'imagina algú que es promocionessin com a literatura francesa? Per això, des d'aquí volem felicitar la valentia del Departament de Cultura, que a diferència d'altres conselleries fa mesos que demostra la seva vàlua i capacitat de treball. Sempre hem cregut que la cultura no és una prioritat com a política pública, però si les altres nacions en fan, a Catalunya tenim dret a no quedar-nos enrera.

Una bronca útil

2007-10-07T18:47:00.001+01:00

Un cop més, avui hem topat amb l'incivisme i la mala educació. Mentre caminàvem tranquil·lament amb el nostre nadó pel carrer, al costat d'un parc, ens ha aparegut un gos deslligat que ha arribat a tocar el cotxet. Us reproduïm la breu conversa:

-"Tranquilos, que no muerde"
-"Potser sigui així, però l'hauria de portar lligat"
-"¿De qué me habla? No entiendo lo que dice, hable en castellano!"
-"Que lo tendría que llevar atado"
-"¿Pero qué dicen? Aquí hay un parque!"
-"I què? En aquest país, els gossos s'han de dur lligats"
-"¡Anda ya!"
-"En aquest país els gossos van lligats. I punt."

Val a dir que avui es tractava d'una persona de fora, d'aquells que entenen la llengua del país només quan els interessa, cosa que mereixeria un altre post. Però la situació s'hagués pogut donar perfectament amb un autòcton de 8 generacions. El fet és que, després de la bronca, el personatge en qüestió ha lligat el seu gos. Segur que el proper cop s'ho pensarà dues vegades abans de deixar-lo anar. I segur que no ho faria si tothom li digués el mateix.

Religió vs Ciutadania

2007-10-02T18:56:00.000+01:00

Ara que estem en plena onada republicana, i tal com vam comentar fa pocs dies, no està de més recordar que ser republicà va molt més enllà de la figura del cap d'Estat. Un exemple el trobem avui, quan tots els mitjans ens informen sobre una nena que, vestida amb un vel islàmic, ha estat reincorporada al col·legi pel Departament d'Educació, contra el criteri del centre. Es tracta d'una decisió lògica, perquè la nena no té la culpa que els seus familiars siguin tant tossuts de voler-la segregar diferenciant-la de la resta d'alumnes. I no seria just que aquesta nena hagi de complir una normativa per la igualtat dels alumnes que en la majoria d'escoles no es compleix. Però dit això, val a dir que la norma és perfectament aplicable i recomanable, sempre que es faci extensiva a tots els centres educatius finançats amb fons públics. És més, és una norma que caldria aplicar a tots els equipaments d'ús públic, siguin escoles, hospitals o comissaries de policia, per exemple. No és lícit que algunes persones facin proselitisme de la seva religió als seus conciutadans, sigui amb un vel o amb una sotana. I encara més: no és just que les nenes siguin estigmatitzades ja de petites, per sotmetre-les per a tota la vida.

Una altra del Periódico!

2007-09-30T19:51:00.000+01:00

"Una altra del Periódico!" és el primer que ens ha vingut al cap quan hem llegit avui la seva notícia titulada "De menú, gos". Pel que es veu, al diari pressumptament d'esquerres li preocupa que a Rússia hi hagi pobres que es mengin gossos i gats... Però no pels pobres, sinó per tractar-se d'aquests mamífers en concret, i no de rates, per exemple. Per això, el diari es fa ressò de la denúncia d'una organització animalista de pijos rics d'aquell país, que protesta contra aquests "insensibles criminals". Pel Periódico, la notícia no és que hi hagi gent vivint en la més absoluta misèria. La notícia no és que els drets humans siguin vulnerats sistemàticament a Rússia. La notícia no és que el Presidente Zapatero hagi visitat aquest país i no n'hagi dit ni "mu"... La notícia són les "greus denúncies pels drets dels animals a Rússia", perquè hi ha gent vivint en la més absoluta misèria que es menja unes bestioles que cauen gracioses. Una confirmació més que això dels "drets dels animals" és un invent anglosaxó a què s'acullen tot tipus de persones insensibles i sense cap preocupació pels seus congèneres.

Forever Young

2007-09-29T15:33:00.000+01:00

Alguns membres de la generació dels nostres antecessors, l'anomenada Generació X, porten una vida ben curiosa. Ja fa molts anys que van superar els 25, però es neguen a assumir la realitat i pretenen comportar-se com preadolescents. Sigui per gust o per força (ells diuen que és per gust, per tant els creurem) continuen sortint cada cap de setmana fins a les tantes, gastant-se els diners en alcohol, drogues i en cotxes cars que han de pagar a plaços. Volen portar el ritme de vida de joves milionaris de pel·lícula, però només són capaços de copiar-ne l'estètica pija. En teoria, no volen saber res de casar-se, ni de tenir fills, fins que es comencen a adonar que fan tard quan s'acosten a la quarentena. Com que cada dia que passa són menys, han de sortir més per conèixer gent nova, però s'acaben comprant animals de companyia per compensar la soletat. En teoria, estan orgullosos de la seva situació, i per això menyspreen els qui hem decidit tirar endavant una família, o els solters que "no els segueixen el ritme": diuen que tots aquests "estem perdent la joventut". El que no s'adonen és que la joventut té data de caducitat: a partir de llavors cal canviar de "xip", o bé entrar en la inevitable i progressiva mediocritat.

PD: Tot i que no té cap valor estadístic, la gran majoria de votants a l'enquesta "Què opines de la possible prohibició de fumar a tots els bars?" s'hi ha mostrat a favor (74%), davant dels indecisos (14%) i contraris (11%).

Ahmadinejad: "A Iran no tenim homosexuals"

2007-09-25T21:29:00.000+01:00

"Jo no sóc antimonàrquic"

2007-09-23T19:50:00.000+01:00

Dit sigui d'entrada que donem tot el suport al gironí que està acusat per cremar la foto dels reis, i amb aquest post ens afegim a la campanya. Ara bé, nosaltres no som antimonàrquics: som republicans. Pot semblar una tonteria, però la diferència és substancial. Per una banda, antimonàrquics ho poden ser també els franquistes de la vella escola o comunistes estalinistes, per exemple. De fet, en les protestes pel processament d'aquest home (als 30 anys ja no ets el "noi" que diuen molts mitjans), alguns manifestants porten banderes de l'antiga URSS, que no era precisament un exemple de democràcia. I per altra banda, també som republicans perquè el republicanisme va molt més enllà de la figura del Cap d'Estat. Entre altres coses, el republicanisme implica uns valors d'igualtat, llibertat i fraternitat al voltant d'un bé comú, que es pot traduir des del civisme en l'espai públic fins a mesures que fomentin la igualtat entre els ciutadans. Per això no entenem que vulguin qualificar-se d'antimonàrquics, si no és que l'únic que els uneix és la seva adversió als reis espanyols. Per últim, algú hauria de recomanar a l'entitat que dóna suport al detingut, Alerta Solidària, que no barregi naps amb cols comparant el tracte que van rebre a Madrid amb el que, segons ells, Israel dóna als palestins. Si el que volen és crear simpaties, no cal ofendre aquells que defensem el dret d'Israel a viure en pau, i que admirem aquest país com un exemple a seguir d'autodeterminació i construcció nacional.

Aplaudiment estroncat

2007-09-21T18:45:00.000+01:00

Avui teníem decidit publicar un post aplaudint el futur decret del Departament de Sanitat, pel qual a la pràctica es prohibirà fumar a pràcticament tots els locals de menys de 100 m2. Malgrat que un dels dos membres de la parella d'aquest bloc és fumador (encara), creiem que ja és hora que es prenguin decisions com aquesta. La legislació actual permet que molts no fumadors, començant pels cambrers, hagin d'assumir riscos per a la seva salut sense tenir-ne cap responsabilitat. I no s'hi val a dir que aquestes mesures no serveixen per a res, perquè les evidències canten per si soles, començant pel descens d'atacs de cor en ben poc temps. Però aquesta bona notícia en l'àmbit de la salut ha durat menys de 24 hores, perquè s'ha vist estroncada per l'incendi d'avui a la Vall d'Hebron. Com pot ser que un hospital de referència es quedi sense llum, i durant tantes hores? A l'hora que escrivim això encara no s'ha restablert l'electricitat. Poden haver-hi excel·lents plans d'emergència, i que totes les persones implicades responguin amb gran professionalitat. Però no és lògic que es donin situacions com aquestes en un equipaments tan fonamental.

Diputat falangista

2007-09-19T22:05:00.000+01:00

El tractament que fan TV3 i Catalunya Ràdio del Pròxim Orient és de jutjat de guàrdia. Aquesta tarda hem començat amb el bloqueig israelià de Gaza: a Catalunya Informació han donat el punt de vista de Hamas, amb declaracions del grup terrorista incloses, i sense cap tall de veu israelià explicant la mesura. Deu ser que algun periodista prefereix que continuï entrant petroli i gas a la Franja, per anar disparant els coets que cauen cada dos per tres en poblacions israelianes (sobre jueus, cristians, musulmans, agnòstics, ateus, etc). Però per si això no fos prou, el més brutal ha estat el tractament del Telenotícies Vespre de l'atemptat que ha causat 9 morts i més de 50 ferits a Beirut. I és que el nostre amic Pepe Garriga ha qualificat el diputat assassinat de "falangista". És cert que era membre del partit الكتائب اللبنانية, o Lebanese "Kataeb" Party, que es tradueix habitualment com a "Falange". Però sospitem que la tria del qualificatiu per part de Garriga no ha estat una casualitat, tenint en compte el bon rotllo que ens provoquen els "falangistes" al nostre país. En resum, la notícia ha gaudit de la mateixa subjectivitat islamista de cada entrega del nostre amic corresponsal al Pròxim Orient, que ha completat gairebé excusant el règim sirià d'estar-hi al darrera. Ai Pepe, al final haurem d'organitzar una campanya perquè el facin fora de la feina... i això que no volem fer pujar l'atur. "Quosque tandem abutere, Pepe Garriga, patientia nostra?"

PD: Podeu consultar la peça d'en Garriga visitant la notícia de la web del TN, i clicant a l'esquerra.

Menys d'1€ contra el càncer

2007-09-18T20:32:00.000+01:00

Tots els qui esteu llegint això, suposant que ara gaudiu de bona salut, heu de saber que teniu entre un 30 i un 45% de possibilitats de desenvolupar un càncer al llarg de la vostra vida, en funció de diversos paràmetres. I amb els tractaments que hi ha actualment, més del 50% dels qui emmalalteixen n'acaben morint, en funció també de diversos paràmetres. Sentim ser tant durs, però no ens ho inventem nosaltres: ho confirmen múltiples estudis mèdics publicats. Desgraciadament, en coneixem l'experiència de ben aprop. Llavors, tractant-se d'una malaltia tant freqüent i habitualment mortal, per què no s'inverteix més en la seva investigació? L'Estat espanyol inverteix menys d'un miserable € per habitant en investigació oncològica, mentre que la mitjana Europea és de 3,42€, el Regne Unit arriba a 13,18€, i els Estats Units a 17.61€. Afortunadament, això no repercuteix en el nivell de tractaments, perquè es difonen ràpidament a tota la comunitat mèdica mundial. I gràcies als esforços de molta gent, les xifres de supervivència han millorat en els darrers anys. Però no és lògic que, des d'aquí, no es contribueixi prou a lluitar contra aquesta malaltia. Això sí que hauria de ser una prioritat. Bàsicament, perquè l'acabaran/acabarem patint molts de nosaltres, encara que mentrestant alguns visquin com si no existís.

PD: Algú sap per què costa tant que els mitjans de comunicació catalans informin sobre sanitat???

NIMBY a Catalunya

2007-09-18T19:44:00.000+01:00

NIMBY és un acrònim en anglès de "Not In My Back Yard", que significa "No al meu pati del darrera". S'utilitza per referir-se a l'oposició de col·lectius afectats directament per activitats o instal·lacions molestes, però que socialment es consideren necessàries. A Catalunya, aquest acrònim té una aplicació sistemàticament, establint-se una mena de "cultura del no" per la qual qualsevol infrastructura és considerada innecessària... excepte a les Terres de l'Ebre. A la nostra regió tot s'hi val: centrals nuclears, plantes de residus, transvasaments, etc. I ara un macro-dipòsit de gas, com el que lògicament ha rebutjat l'Ajuntament de Tortosa (CiU-ERC). Aquí produïm la major part de l'energia consumida al país, i ens ho paguen intentant encolomar-nos totes les infraestructures que d'altres no volen. Mentrestant, hi ha moltes zones de Catalunya amb un elevat consum energètic on la cultura del no (i la hipocresia ecocondríaca) impera fins al punt de no permetre posar un simple parc eòlic o una línia elèctrica. No s'hi valen les dobles vares de mesurar: o tots moros o tots cristians. Cal fer un pensament i començar a repartir les coses, de manera que uns no ens quedem la merda i els altres els beneficis. Perquè hi ha una cosa que a la Catalunya Vella han de saber: si no fos per nosaltres, encara s'haurien d'il·luminar amb espelmes.

TV3 i la missa tridentina

2007-09-16T19:48:00.000+01:00

Aquest migdia TV3 ens ha tornat a informar sobre la gran novetat de la missa en llatí, concretament de la "missa tridentina", instituïda durant la Contrarreforma. No sabem si han decidit fer una peça com aquesta per la seva extravagància, o per quin motiu, però se'l podrien haver estalviat, sobretot tenint en compte l'hora en què fan els informatius els diumenges que emeten la Fórmula 1. Des d'un punt de vista laic és inacceptable que els mitjans de comunicació públics facin propaganda de les religions, inclosa evidentment la catòlica. Es pot entendre que per Nadal o per Setmana Santa ens informin de les manifestacions culturals que es produeixen, perquè més enllà de la religió, formen part de les tradicions del nostre país. Però el que no té sentit és que ens expliquin que 20 persones han demanat assistir a un ofici religiós en una determinada llengua. En el nostre país tothom té dret a resar al déu que li vingui de gust, i a fer-ho en la llengua que vulgui, independentment dels preceptes que els donin. I tothom té dret a ser agnòstic o ateu, sigui quina sigui la tradició religiosa de què procedeixi. Per tant, no cal que la televisió pública ens expliqui a qui resen els altres en la seva vida privada. Si volen resar en llatí, ells mateixos. Com si ho fan en maltès!

Fiscals avorrits

2007-09-15T22:34:00.000+01:00

Des d'aquest bloc sempre hem defensat la independència de la Justícia, i ho continuarem fent fins i tot davant lleis injustes que, esperem, s'acabin modificant. Però una cosa són els jutges i magistrats, i una altra és la Fiscalia, que depèn d'un òrgan nomenat pel Govern de l'Estat. Pel que sembla, deu fer uns dies que els fiscals s'avorreixen, no tenen gaire feina. Estan tips de fer partides de cartes, i ja han passat tots els nivells del pescamines de l'ordinador. Si no, no s'entén que es dediquin a perseguir uns joves pel simpre fet de cremar una fotografia al mig d'una plaça a Girona. Però ho entenem... Al nostre país ja no hi ha amenaces terroristes de cap banda. S'ha acabat amb tot el tràfic de drogues. L'evasió fiscal és un mite perquè tothom paga els seus impostos. Les màfies de tràfic d'immigrants han estat desmantellades. Els delinqüents sexuals reincidents han desaparegut del mapa. Tots els homicidis dels darrers 100 anys s'han resolt. Les bandes de gitanos romanesos han deixat d'atormentar la gent gran. S'ha acabat amb totes les organitzacions criminals tant autòctones com estrangeres. Ja no hi ha delictes greus per investigar, vaja! Però els pobres fiscals han de justificar el seu sou i, és clar, han d'omplir el temps amb alguna cosa. Per això es dediquen a perseguir tonteries com aquesta, ja ho entenem...És clar!

Recordant Oriana Fallaci

2007-09-14T08:30:00.000+01:00

Demà, dia 15 de setembre, farà un any de la mort d'Oriana Fallaci. Pel seu perfil, per la seva biografia i bibliografia, cap mitjà de comunicació d'aquí ens ho recordarà. De fet, gairebé ni es va informar de la seva mort! Per això us en volem fer 5 cèntims. Filla d'un activista antifeixista italià, Oriana Fallaci va néixer a Florència l'any 1929. De ben jove, ja va col·laborar amb la resistència italiana, i va ser condecorada als 14 anys per les seves activitats contra l'ocupació nazi. Acabada la guerra, va dedicar la seva vida al periodisme i va exercir de corresponsal de guerra, triomfant molt per davant de la majoria d'homes de la seva quinta sense cap necessitat de quotes femenines. Va entrevistar personatges trascendentals del segle XX, com Willy Brandt, Henry Kissinger, JFK, el Xà de Pèrsia, l'aiatol·là Jomeini, Muammar el Gaddafi, Golda Meir, Iàsser Arafat, Indira Gandhi, Mao Tse Tung, etc., moltes de les quals es poden trobar al llibre "Entrevista amb la Història" (1974). Amb aquesta i altres obres, sempre des de posicions laïcistes i liberals (no confondre amb neoliberals), Fallaci va deixar una important petja en diverses generacions, des de les nostres àvies a nosaltres. Llavors... per què no l'hauria de recordar cap mitjà de comunicació català, demà? Doncs perquè els seus darrers anys va compaginar la seva lluita contra el càncer de mama, amb la defensa de la democràcia davant el feixisme islamista. I és clar, ser políticament incorrecte té el seu cost.

PD: L'obra que no va agradar a alguns és "La ràbia i l'orgull" (2001), de la qual podeu trobar una traducció en la llengua d'un país veí aquí. Si voleu saber més d'Oriana Fallaci, només cal que feu un clic a la Wikipedia: català, espanyol, anglès.

"Comença la Quaresma"

2007-09-14T08:00:00.000+01:00

Avui s'enceta la Quaresma, quaranta dies de dejuni i abstinència de molts catòlics. Coincidint amb aquesta festivitat cristiana, que a Catalunya serà seguida per prop de 6.500.000 persones, a Barcelona s'ha inaugurat una nova església al barri del Raval. Durant els quaranta dies previs a la Pasqua, coincidint amb els divendres, no es pot menjar carn ni ous, segons dicta el cristianisme catòlic.

No us espanteu! Aquesta és una notícia falsa, però amb poques modificacions respecte la real (aquí). Les preguntes són: per què els mitjans donen per fet que l'ateïsme i l'agnosticisme no tenen lloc entre les persones d'origen musulmà? Per què cony es fa proselitisme religiós des dels mitjans de comunicació?

Thinking Blogger Awards 2007

2007-09-11T19:55:00.000+01:00

L'altre dia Toni Gallardo ens va atorgar un dels anomenats "Thinking Blogger Awards 2007". Es tracta d'un premi que qualsevol blocaire pot donar a 5 blocs que li han agradat, que l'han fet pensar. I nosaltres, és clar, també ens afegim a la iniciativa. Però com que amb 5 no n'hem fet prou, els hem dividit en dos grups: blocs internacionals i blocs catalans.

BLOCS INTERNACIONALS

-Malaprensa. Evidenciant els errors periodístics. N'hi ha de l'alçada d'un campanar.

-Little Green Footballs. L'hem descobert fa poc, s'hi pot llegir el que cap mitjà d'aquí t'explicarà sobre l'islamisme.

-Gateway Pundit. Per informar-se del conflicte àrab-israelià des de Jerusalem, sense passar per Pepe Garriga (TV3).

-Egocrata. Reflexions socialdemòcrates des dels Estats Units, i des de més a prop.

-Barcepundit. Interessant per contrastar informació, malgrat el seu espanyolisme.

BLOCS CATALANS

-Tatxenko. Reflexions d'un col·lega que, fart de BCN, se n'ha anat a Mallorca.

-Al-Turtusi. Reflexions d'un col·lega que, fart del nord d'Àfrica, tornarà aviat a Catalunya.

-Nihil Obstat. Interessants aportacions d'un liberal català. Llàstima del seu espanyolisme!

-La Portada. Interessants aportacions d'un jove periodista ebrenc d'esquerres. Llàstima del seu proarabisme!

-Toni Gallardo. I és clar, no podia faltar el bloc que ens ha recomanat a nosaltres. No només perquè de petits ens van ensenyar que és d'educació ser agraït, sinó perquè també és un bloc que ens ha fet pensar. Justament avui hi ha penjat una entrada especialment emotiva sobre l'Onze de Setembre. El nostre Onze de Setembre.

Onze de Setembre (II)

2007-09-11T18:54:00.000+01:00

Onze de Setembre (I)

2007-09-10T19:35:00.000+01:00

Ecocondríacs a temps parcial

2007-09-09T19:26:00.000+01:00

La parella d'aquest bloc tenim dues feines en dos àmbits ben diferents, però els dos patim un prototip de company de feina que és digne d'estudi. Es tracta de l'ecocondríac, un individu que seria ben normal si no fos per la seva pressumpta obsessió pel medi ambient. És aquell personatge que, cada vegada que imprimim alguna cosa en fulls en blanc, ens acusa pràcticament de portar el planeta a la destrucció. És l'individu que està en contra de qualsevol cosa que representi una millora social, simplement perquè pot alterar la vida d'una parella de pardals. Aprofita qualsevol ocasió per donar-nos lliçons de sostenibilitat, com si nosaltres fóssim unes màquines insensibles que no valoréssim el nostre entorn natural. I dóna per fet que no ens preocupem pel futur del planeta, simplement perquè podem viure sense obsessionar-nos al seu nivell. Però el més curiós del cas, i aquí hi ha el més interessant, és que desconeixem el comportament d'aquests dos individus quan surten de la feina. Bé, només en coneixem un detall: curiosament, els dos vénen a treballar en uns bonics 4x4. Es veu que la hipocresia d'Al Gore s'encomana als seus seguidors. Tenen tot el dret a sentir-se malament per la seva conducta. Però no cal que ens intentin traslladar el seu sentiment de culpa.

Dreta, esquerra, i genètica

2007-09-05T21:15:00.000+01:00

Avui tractarem el tema més delicat i transcendental des que vam crear el Diari, ja fa una colla de mesos. I és que s'ha fet públic l'acord del govern britànic pel qual es permetrà la creació d'embrions híbrids d'animals i humans. No us penseu que ho plantegem des d'un punt de vista religiós o conservador, perquè els lectors habituals ja sabeu que aquest bloc és laïcista i d'esquerres. Més aviat ho enfoquem des d'una perspectiva moral, la mateixa moral que ens fa ser partidaris de la redistribució de la riquesa, del matrimoni entre persones de qualsevol sexe, o de la sanitat i l'educació públiques, per exemple. Preguntes: És lícit fer qualsevol cosa en investigació genètica? Per què la dreta sempre s'oposa a tots els passos endavant, i en canvi l'esquerra els aplaudeix a ulls clucs? No cal centrar-se només en la notícia d'avui, sinó a tots els progressos o pressumptes progressos que s'han fet en la matèria. Nosaltres, per exemple, considerem legítim l'ús de cèl·lules mare no embrionàries (de fet, vam donar a la ciència el cordó umbilical del nostre fill). Però en canvi, no estem d'acord amb l'ús d'embrions humans, i encara menys si és per fer invents com el de la notícia. Fins i tot des d'un punt de vista ateu, es pot considerar que amb la fecundació s'inicia una nova vida i que cal protegir-la, en comptes d'experimentar-hi. Per això, volem manifestar la nostra preocupació pel fet que l'esquerra deixi tots els qui ho veuen així en mans de les dretes religioses. No som els primers que es manifesten en aquest sentit. I també per això, no entenem algunes postures que enfoquen una qüestió tant trascendental com aquesta d'una forma absolutament acrítica. Perquè el resultat de tot plegat és el que tenim actualment: els qui tenen dubtes raonables mantenen silenci, mentre els qui mostren postures irreflexives influeixen sense cap mania.

Cambra Heterosexual Ibèrica

2007-09-04T00:10:00.000+01:00

La Cámara Heterosexual Ibérica representará los intereses económicos del colectivo

Barcelona, 3 sep (EFE).- La Cámara de Comercio Heterosexual Ibérica aprobará sus estatutos antes de finales de año y representará los intereses económicos, empresariales, laborales y profesionales de la comunidad heterosexual de España, Portugal y Andorra.

La Cámara, cuyo proyecto se ha presentado hoy en la Ciudad Condal, tendrá sedes en Madrid, Barcelona y Lisboa, impulsará un Círculo de Economía y Negocios que fomentará el debate sobre el papel de los heterosexuales en la economía, y promoverá la creación de asociaciones profesionales y empresariales, círculos de economía y agrupaciones por afinidad de personas heterosexuales en el mundo de la empresa.

La Cámara Ibérica está integrada por profesionales, ejecutivos y empresas del ámbito de la Península Ibérica y por miembros corporativos que apoyen los principios de la Cámara. Entre otros, la Cámara prestará servicios de asesoramiento a empresas de todos los sectores de actividad sobre las posibilidades de negocio en el segmento de mercado de los heterosexuales.

PD: Aquí, el teletip real. Nosaltres ens hem mostrat repetidament a favor dels drets dels homosexuals. Simplement, ens ha fet gràcia imaginar l'escàndol que es crearia amb un senzill canvi de paraula. No seria millor deixar l'orientació sexual de cadascú a l'àmbit que li pertoca?

Troles als mitjans

2007-09-03T21:20:00.000+01:00

Que els mitjans de comunicació de masses no donen gaire garanties d'imparcialitat, ja no sabien els nostres rebesavis. Actualment, només cal fer un cop d'ull a l'actualitat política, o bé repassar com es tracta tot allò que procedeix dels Estats Units o d'Israel. Per sort, des de fa uns anys totes les informacions es poden contrastar a Internet. El problema, però, és que Internet també facilita la creació de noves troles (hoax) que es difonen pels mitjans tradicionals com a notícies certes. El cas més conegut és l'informe, tant famós com fals, segons el qual G.W. Bush és president que té el coeficient intel·lectual més baix de la història dels EEUU, que moltíssims mitjans van difondre com si fos autèntic. Ara ens ha sorprès un nou cas encara més espectacular: el del Bullet Proof Baby, una pàgina web que anuncia des de cotxets antibales fins a equips antiavalots per a nadons, passant per models infantils de màscares contra armes químiques. Ha aconseguit aparèixer a Informativos Telecinco, que hauria donat una notícia "bomba" si no fos... que és una simple campanya de màrqueting d'una pel·lícula.

Duran Lleida, a Sealand?

2007-09-01T22:58:00.000+01:00

En els darrers mesos, moltes veus properes a CiU han anat acusant ERC de no ser independentista, sota l'argument del pacte amb el PSC al govern de la Generalitat... Com en els pactes municipals, de qualsevol color, creiem que la tasca del govern s'haurà de valorar a final de legislatura. I no només caldrà posar-li nota en l'aspecte nacional, sinó també en tot allò que el govern hagi fet en àmbits com la sanitat, l'educació o les polítiques de suport a la família, per exemple. Però dit això, són curioses algunes de les declaracions amb què es comença el "curs polític" a Catalunya. De cop i volta, ERC ha volgut recordar que és independentista (vaja, com si no ho sabéssim!), i algunes de les veus que esmentàvem, ara salten i critiquen la proposta de convocar un referèndum el 2014. De fet, fins i tot el candidat espanyol i Secretari General de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit textualment que "me importa un comino" la proposta republicana. Ja fa massa anys que es nota que l'únic que vol aquest home és ser ministre espanyol, del govern que sigui i amb el partit que sigui. Però més li valdria callar... Amb aquestes declaracions, amb quina cara continuaran donant un missatge nacional els companys de Duran? Segur que n'hi ha més d'un que li pagaria unes vacances de mig any a algun país exòtic... Per exemple a Sealand, un bonic mini-micro-estat en forma de plataforma al bell mig de l'Atlàntic...

Ceguesa democràtica

2007-08-31T20:05:00.001+01:00

Les societats occidentals infravaloren l'amenaça totalitària que, mica en mica, s'acosta per caure'ls al damunt. Molts pacifistes, amb el lliri a la mà, no volen admetre la situació i són utilitzats pels enemics de la democràcia. I el mateix es podria dir dels mitjans de comunicació. Els qui alerten del perill són titllats de catastrofistes, de personatges negatius i exagerats, malgrat l'evidència del que passa en altres països ben propers. Una bona part de la població, fins i tot, simpatitza amb aquells que ara es presenten com a víctimes, però que després els aniquilaran. I d'altres treballen directament com a col·laboracionistes. Malgrat que l'amenaça cada vegada es fa més gran, els Estats democràtics legitimen les demandes dels qui pretenen destruir-los. Els governs occidentals intenten la política de les concessions, esperant així calmar la fera feixista. Però no fan més que alimentar-la, demostrar-li que les seves reivindicacions són encertades. Que la política de l'amenaça permanent dóna els seus fruits. Els agressors simplement aprofiten les cessions, guanyen temps i recursos, i es preparen per al seu objectiu inevitable. I tard o d'hora passa el que ha de passar... Però que ningú s'espanti, perquè estem parlant del que va succeir demà fa 68 anys, quan Hitler comença oficialment la II Guerra Mundial. Aquest post no té res a veure amb l'actualitat... No?

Més multes, més civisme

2007-08-30T19:50:00.000+01:00

Esperem no atabalar els lectors de fora de Tortosa, però avui tornarem a parlar de la nostra ciutat, que es troba a les portes de les Festes de la Cinta. I si ahir dedicàvem el post a un determinat col·lectiu alòcton, avui hem de maldar a alguns dels nostres conciutadans en general, siguin d'aquí o de fora. El motiu? La brutícia i l'incivisme que imperen als carrers en general, i al nostre barri de Ferreries en particular. Estem tips de trobar-nos amb caques de gos pel carrer, de veure gent que tira papers i burilles a terra, de personatges que escupen al carrer, de trobar-nos menjar que alguns individus donen a les desenes de gats de carrer del barri, de no poder travessar el pas de zebra perquè hi ha cotxes aparcats, de jugar-nos la vida perquè els vehicles no ens respecten la preferència, etc, etc, etc. És una vergonya que en una ciutat com la nostra, en ple segle XXI, encara hi hagi persones que tinguin aquest comportament indecent, i impensable a la majoria de països civilitzats. A veure si, ara que vénen festes, aquests individus fan un cop de cap i a partir d'ara canvien amb la seva actitud. Però com que ens temem que no serà així, fem una nova crida a l'Ajuntament: que reparteixi disciplina, multant contundentment als ciutadans incívics. És un sistema que s'ha demostrat eficaç abastament. I que no pateixin per fer enfadar 100 o 200 pressumptes votants: som a milers els que els ho agrairem.

Gitanos romanesos a Tortosa

2007-08-29T21:04:00.000+01:00

Aquesta tarda hem anat al Parc i, davant de l'Avinguda de la Generalitat, hem tornat a ser testimonis de l'actuació de gitanos romanesos que parasiten els ciutadans de Tortosa. Especifiquem que eren gitanos, perquè coneixem immigrants romanesos que es guanyen la vida treballant, i deuen estar fins als nassos que es generalitzi respecte la seva nacionalitat. Bé, el fet és que hem tornat a veure una persona d'edat avançada, víctima de la tècnica de la pressumpta associació de sord-muts que recull signatures. I a diferència d'altres vegades, avui no hem pogut alertar la víctima perquè anàvem acompanyats de diversos infants. Es veu que la sord-mudesa és una malaltia molt estesa entre els gitanos romanesos... encara que només pateixin aquesta problemàtica de forma temporal mentre assalten els vianants, sovint sota l'atenta vigilància d'algun adult de la seva comunitat (com avui). Malgrat la sensació d'impotència que hem patit, però, després ens ha alegrat veure que l'Ajuntament de Tortosa comença a prendre mesures en el desordre que impera actualment a la ciutat, com deduïm de la detenció d'una dona de Remolins per empadronar 57 persones al seu domicili durant els darrers mesos. Es tracta d'una actuació puntual que, sigui dit de passada, mereixeria un altre post sobre la immigració il·legal, i l'estafa en les targetes sanitàries catalanes que circulen fora del país. Però almenys anima als qui creiem que ja n'hi ha prou que als ciutadans se'ns prengui el pèl. Des d'aquí, felicitem la iniciativa de controlar el padró, i alhora volem aprofitar per a demanar més contundència, més acció policial per aturar la púrria que s'aprofita de persones indefenses. En definitiva, i com diuen les nostres àvies, més mà dura és el que cal.

Pànic a les borses

2007-08-28T21:58:00.000+01:00

Quan en la vida real, o en una pel·lícula, algú respon a una amenaça o perill amb la famosa frase espanyola "¡¡¡Que no cunda el pánico!!!", el més probable és que el pànic es desenfreni entre els qui l'escolten. Doncs avui dimarts això és el que ha dit la Reserva Federal nord-americana, ajudant a fer encara més accentuada la baixada a Wall Street, que en escriure aquestes línies ja torna a perdre més d'un 2% en els dos índexs de referència. Juntament amb les injeccions de milers de milions de dòlars de fa uns dies, declaracions com les d'avui no ajuden precisament a calmar els ànims dels inversors. Per tant, és més que probable que demà les borses asiàtiques i europees responguin amb noves caigudes, i no cal ser un geni de les finances per preveure-ho. Per la nostra part, estem més o menys tranquils perquè no tenim ni un cèntim a la borsa; ja en tenim prou amb la hipoteca. Però creiem que ja fa massa setmanes que la dinàmica econòmica mundial apunta cap a una de les periòdiques crisis del capitalisme...

PD (dimecres): Un cop més s'ha demostrat que el més fàcil és analitzar els resultats una vegada s'han donat. I és evident que no hem encertat el pronòstic per a avui; però temps al temps...

Iran no pot tenir la bomba

2007-08-27T22:20:00.000+01:00

El President francès, Nicolas Sarkozy, ens sorprèn cada setmana amb el seu sentit comú. Si la setmana passada va ser la defensa de la castració química per als pederastes, avui ha recordat a l'Iran que s'enfronta a la possibilitat de ser bombardejada, en cas de continuar el procés de fabricació d'armes nuclears. El règim feixista dels ayatollahs fa temps que, per dir-ho clarament, es pixa a la cara de la comunitat internacional i continua el procés d'enriquiment d'urani per obtenir la bomba atòmica. I ho fa aprofitant la debilitat occidental després del que ha estat un dels majors errors a la història de les relacions internacionals recents, la guerra de l'Iraq, tant per la seva il·legitimitat com per les seves conseqüències. Per això és important el posicionament de França: un país que, com nosaltres mateixos i molta altra gent, va estar en contra de la guerra a l'Iraq, però que alhora és conscient dels riscos que comporta el procés iranià. No costa massa d'imaginar qui hagués guanyat la II Guerra Mundial si els nazis haguessin aconseguit la BOMBA abans que els Estats Units. I, per posar un altre exemple, al contrari de l'antiga Unió Soviètica, no costa gaire d'imaginar què en pot fer una teocràcia islamista si l'arriba a tenir a les seves mans. I és que l'Iran té una diferència fonalmental amb tots els estats que han tingut i tenen actualment la bomba. Una diferència que elimina l'efecte dissuasori de l'autodestrucció mútua: està regit per un nou feixisme que no valora ni la seva pròpia vida humana.

Impressions de Mallorca

2007-08-26T12:40:00.000+01:00

Després d'una setmana d'estada a Mallorca, guiada amb la col·laboració dels companys Tatxenko i esposa, tot seguit fem un resum de les principals impressions. Segur que ens deixem coses al tinter, i que tots els punts són susceptibles de ser criticats fins i tot pels propis amfitrions, però aquestes són les percepcions que n'hem extret. Poden semblar pròpies d'uns pixapins que no som, pontificant i posant lleis on no ens pertoca, però tant les valoracions positives com les negatives estan fetes amb la més bona intenció.

Urbanisme

Mallorca no està, almenys de moment, massificada turísticament i urbanística. Pensàvem trobar-nos un macro-complex de platges i hotels, envoltat per la mar Mediterrània, i hem descobert una illa que conserva bona part de l'encant que devia tenir fa 100 anys. Evidentment hi ha complexos hotelers i zones de creixement urbanístic, però en molts casos no superen la 2a línia de mar. I no existeix un continu edificat com el que es dóna al Principat des de les Cases d'Alcanar fins a l'Alt Empordà, amb algunes excepcions que confirmen la regla. Allà hi continuen existint àmplíssimes zones agrícoles i forestals, en molts casos al costat de la costa, i sovint en zones elevades amb vistes excel·lents, com per exemple a la zona del Port de Pollença. A Catalunya, ja no hi quedaria ni un pam de terra per urbanitzar.

Xarxa Viària

Malgrat que creiem que cal conservar l'entorn natural que la fa atractiva, això no està en contradicció amb la necessitat de millorar la xarxa viària de l'illa. Exceptuant casos com l'autopista (gratuïta) que enllaça Palma amb el nord, bona part de la resta de vies necessiten una millora urgent. Sobretot és el cas de les secundàries: ampliar vorals, eliminar canvis de rasant i corbes perilloses, fer algunes variants, i asfaltar, no és un atac salvatge al medi ambient. Més aviat sembla una necessitat, no tant pels turistes, sinó pels propis illencs que cada dia s'hi han de desplaçar.

Circulació i aparcaments

La circulació dins els pobles és, amb algunes excepcions, autènticament caòtica. Per posar un exemple proper, ho és bastant més que a Amposta, que ja és dir! Carrers que canvien sistemàticament de sentit, altres amb dos sentits on ben just hi passa un cotxe, etc. Ordenar la circulació és una necessitat urgent, i en molts pobles que tenen les condicions seria senzill: simplement caldria eliminar dobles sentits i fer que els carrers seguissin el mateix, alternativament. Al mateix temps, es podrien eliminar aparcaments per facilitar-ho, i per deixar espai als vianants, ja que en algun municipi hem arribat a veure zona blava pintada sobre la vorera.

Equipaments i serveis

En aquest aspecte Mallorca, ens podria donar lliçons als catalans. La majoria de pobles petits i mitjans que hem visitat comptaven amb centres sanitaris i escoles bastant noves, construïdes o modernitzades en els darrers anys. I el mateix podríem dir d'altres equipaments bàsics com llars d'infants, tanatoris, i zones esportives equipades amb espais de tot tipus i piscines municipals. Tant de bo molts municipis catalans estiguessin tant ben equipats, i donessin aquests serveis als seus ciutadans!

Llengua

Si bé com a turistes hem rebut un bon tracte i hem gaudit de paisatges excepcionals, hem arribat a sentir frustració respecte la situació de la llengua a l'illa. Algunes situacions eren tant paradoxals com que el personal catalanoparlant de l'hotel ens parlés en espanyol. Amb un accent mallorquí brutal, però en espanyol. I ja no parlem de les cartes dels restaurants, per exemple. No estaria de més que molts mallorquins intentessin curar-se d'aquest auto-odi, i aprofitessin la seva llengua com un element d'interès, diferencial. Com ho són l'ensaimada i la sobrassada, vaja!

Gastronomia

Però en l'apartat de gastronomia, val a dir que Mallorca compta amb molt més que la sobrassada i l'ensaimada. Per la nostra part, com a bons llèpols que som, hem gaudit dels gelats de Sóller, de les coques de patata de Valldemossa o de les pastes de Campos, per exemple. Això, sense deixar de destacar el frit mallorquí que vam menjar a Sineu, o l'excel·lent vi de Binissalem. En aquest apartat només tenim una apreciació negativa: que el pa sigui sense sal. Potser és perquè pateixen massa malalties càrdiovasculars per culpa de tant consum de porc, però tampoc cal torturar-se menjant el pa sense sal, home!

Seguretat i neteja

Als carrers dels pobles de Mallorca no només hem pogut gaudir dels llocs d'interès o de la mateixa estètica dels municipis, que en general respecten la tradicional, amb cases adossades i alçades limitades. També hem pogut veure uns carrers i places NETS, fins i tot a la mateixa capital de l'illa. I mai hem tingut cap sensació d'inseguretat, malgrat que també hi hagi delinqüència, evidentment. Si ho comparem amb la brutícia al carrer i el paisatge humà que patim sovint a Catalunya, ens ve un atac d'enveja.

Cales i platges

Per acabar, no es pot passar per alt un dels principals atractius de l'illa: les cales i platges que l'envolten. Són de fàcil accés i en general amb bon aparcament, sobretot si ho comparem amb algunes zones de Catalunya. I estan més netes que les del Principat. L'únic inconvenient, el dèficit de dutxes per dessalar-se que hi ha en algunes platges on, per trobar-se en zona urbana, no haurien de faltar. Per la nostra part, la que més ens ha impactat és la de Cala Formentor (foto). S'ha de pagar l'aparcament, però són els 5 euros més ben invertits de tot el viatge. Quina passada!

Robert Putnam i la hipocresia multicultural

2007-08-14T13:20:00.000+01:00

Els investigadors d'arreu del món, sovint, acaben descobrint el que el sentit comú ja indica per si mateix. Robert Putnam és un sociòleg i politòleg reconegut a nivell internacional, professor a Harvard, i estudiat pels alumnes de totes les facultats serioses arreu del món. Durant els darrers anys, s'ha donat a conèixer pels seus estudis en relació al que s'anomena "capital social". Aquest vincles interpersonals, amb les positives conseqüències que reporten, han anat en clar retrocés durant les darreres dècades tant als Estats Units com a Europa, tal com ha demostrat Putnam en diversos articles i estudis. Els darrers anys, malgrat ser un partidari de la multiculturalitat, o potser per això, aquest acadèmic s'ha dedicat a estudiar els efectes de la diversitat cultural en el capital social. I, ves per on, ha descobert que, a més diversitat, menys confiança s'estableix entre els membres d'una comunitat, amb totes les conseqüències que això comporta. El més curiós del cas, però, és que Putnam ha decidit ajornar la publicació de l'estudi fins que trobi alguna "solució" políticament correcte, i fins ara només se n'han difós les conclusions gràcies a alguns diaris com l'International Herald Tribune. Segur que, si els resultats haguessin estat a la inversa, ja seria el llibre de capçalera de molts periodistes i formaria part dels plans d'estudis de totes les universitats.

Com fer adormir un nadó

2007-08-07T08:35:00.000+01:00

Potser per l'increment de natalitat dels darrers temps, provocat sobretot pels fills del "baby boom" dels 70, darrerament s'ha posat de moda el son dels infants. Ara tothom és expert en el tema, i apareixen personatges de tot tipus defensant la seva teoria. Sense anar més lluny, ahir a la tarda entrevistaven a RAC1 l'autora d'un llibre que aposta per no deixar plorar els nadons. Segons la teoria d'aquesta senyora, no s'ha de deixar plorar els nens... Doncs nosaltres no som psicòlegs pediàtrics, però us ho podem ben assegurar: deixar-lo plorar ens ha anat com oli en un llum. Els primers 3 mesos van ser una autèntica tortura, amb sons que no duraven més enllà de les 2-3 hores. Però a partir dels tres mesos, vam aplicar la fórmula: que plorés. Si està ben alimentat, no té calor ni fred, no està malalt, no s'ha cagat, etc, el que vol és simplement cridar l'atenció. I, per tant, no se li ha de fer cas, perquè així aprengui que toca dormir. Els primers dies són durs, perquè cal resistir el seu xantatge lacrimal des de l'habitació. Però passada una setmana, el procés d'aprenentatge va donar fruits. I des de llavors, totes les nits s'adorm en menys de 2 minuts des del moment en què se'l posa al seu llit, encara que estigui ben despert. No tothom té aquesta sort, i no sabem si durarà amb el temps. Però de moment nosaltres hem pogut tornar a recuperar la vida normal de 10 de la nit a 7:30 del matí.