L'espanyolisme mata

La política no és cap banalitat: ho demostra que determinades decisions comporten la mort a molta gent, encara que sigui aleatòriament. Quan una administració ha de prioritzar les seves inversions, ho ha de fer segons les necessitats existents, que es poden objectivar. I ara que tothom parla del ferrocarril, no podem oblidar l'històric dèficit d'inversions de l'Estat en carreteres de Catalunya, en particular en la N-340 i la N-II. Mentre a Atalaya de Cañavate o a Onzonilla s'hi construien autovies per a intensitats de circulació escasses, a Catalunya milions de persones hem de continuar jugant-nos la vida circulant per carreteres estatals hipertransitades, amb un sol carril per sentit i sense mitjana. Les dades d'inversió publicades per l'AVUI fa poc canten per si mateixes. I també són evidents les conseqüències en la mortalitat: en només 3 anys (2004-2006), les dues carreteres esmentades han tingut més de 15.000 accidents, amb 1.191 morts. Si tenim en compte que la mortalitat es redueix un mínim d'un 70% en convertir una carretera de doble sentit en una autovia, el càlcul és tant simple com dramàtic: tan sols a la N-340 i la N-II, i en només 3 anys, el centralisme espanyol ha provocat més de 830 morts a Catalunya. Si traslladéssim aquestes dades a dècades, i a totes les carreteres, la xifra de morts seria de diversos milers de morts, tant catalans com de moltes altres nacionalitats. Voldríem pensar que els successius governs de Madrid no s'han parat a pensar-ho, però no ens enganyem: són una colla d'espanyolistes, però segur que la majoria no són idiotes.

PS: A la foto, imatge d'un accident frontal d'un turisme contra un camió a la N-340 a Vandellòs, el 25 d'octubre passat, amb el resultat de 3 joves morts.