Reflexions postelectorals

Aquest cap de setmana s'han constituït els Ajuntaments del nostre país. Òbviament, ho han fet seguint la legislació vigent, que permet qualsevol mena de pacte que sumi una majoria absoluta de regidors, o bé la força més votada passa a governar en minoria. Les lleis hi són per complir-les i, per tant, tots els pactes que s'han fet són legítims. Cap dels qui s'han queixat pel resultat hi tenen dret, perquè tothom sabia prèviament les regles a què s'enfrontava. I la immensa majoria dels pactes s'han fet segons criteris locals, com es pot comprovar de les múltiples combinacions que s'han donat. Dit això, en podem extreure'n dues conclusions.

Tothom pacta amb tothom
És curiós veure fins a quin punt tots els partits polítics s'han "desvirgat" del tot. No cal parlar del PSC o CiU, que des de sempre pacten sense manies, a vegades aplicant la sociovergència per deixar altres opcions a l'oposició. Però sí que és interessant comentar els pactes de la resta de partits. ERC ha continuat fent pactes amb el PP en lloc on ja governaven, i en d'altres on s'ha creat una alternativa a governs esgotats com a Roquetes. ICV, que en l'anterior mandat ja havia fet múltiples pactes amb CiU, ha fet un pas més i ja s'ha "desmelenat" completament pactant també amb el PP, com a Cerdanyola del Vallès i a Roses. I també és interessant el cas de les noves formacions aparegudes el 27 de maig: la CUP ha pactat amb CiU a Sant Celoni, mentre que la Plataforma per Catalunya ho ha fet amb el PSC a Cervera. Igual com els ciutadans voten en funció de criteris locals, entre els partits tothom pacta segons els interessos locals. Per això no hi ha hagut cap regla general: 43 ajuntaments amb pacte CiU-ERC, 40 amb CiU-PSC, 61 amb ERC-PSC i 14 amb PSC-ERC-ICV, entre moltes altres combinacions. I qualsevol demòcrata no hauria de tenir res a objectar-hi.

Necessitat d'una segona volta
Dit això, i vistes les conseqüències en alguns casos, com per exemple la proliferació d'alcaldies compartides, es confirma que l'actual llei electoral és molt millorable. No seria just demanar que governés simplement la força més votada, tal com demana CiU, perquè podria haver-hi efectivament una majoria alternativa entre els regidors, i entre la població. Però tampoc té lògica que una candidatura que ha obtingut menys d'un 10% de vots pugui obtenir l'alcaldia pel simple fet de decantar la balança cap a un costat o un altre. I, encara menys, quan la decisió que acaben prenent els regidors no té perquè correspondre's amb la voluntat dels seus votants. Esperem que els líders dels partits s'adonin d'aquesta situació, que en el fons els perjudica a tots: dins cada partit, hi ha bons candidats que es queden a l'oposició, mentre d'altres de mediocres estan a govern sense merèixer-ho. Per tant, buscant un model que garanteixi alhora la pluralitat i la governabilitat, seria interessant que les properes eleccions es realitzessin amb noves regles del joc. Unes regles que, per exemple, passessin per establir una segona volta en els municipis on no hi ha majoria absoluta, en què només es poguessin presentar les llistes amb un determinat percentatge de vot. D'aquesta manera es podrien refer les candidatures amb candidats de diversos partits, i els propis ciutadans decidiríem si els pactes a què arriben els partits ens agraden o no. Així, ningú posaria en qüestió la legitimitat dels acords, i els Ajuntaments serien alhora representatius i amb governs estables.