L'anàlisi nacional dels resultats de les darreres eleccions municipals continua a primera plana de tots els mitjans de comunicació. I en aquest context, creiem que s'ha oblidat massa aviat el guanyador d'aquestes passades eleccions: l'abstenció. Per què ho diem això? Doncs perquè ara tothom se centra en els pactes i les seves conseqüències, o en les pèrdues de vots que ha tingut ERC cap a l'abstenció, però ningú recorda la clatellada que els votants han fotut a tots els partits parlamentaris sense excepció. De fet, qui més pèrdues ha tingut ha estat el PSC (- 1.8%), seguit d'ICV (-1.3%), PP (-1.2%), ERC (-1.1%), essent CiU l'únic que ha pujat (+0.8%). Però en vots absoluts han baixat tots cinc partits, i qui més regidors ha perdut ha estat CiU, sobretot pels guanys d'ERC i PSC en pobles mitjans i petits.
Podem concloure, per tant, que molts votants han girat l'esquena als seus candidats municipals, i com era d'esperar no han fet cas a consignes d'àmbit nacional. Per què? Doncs perquè la gent vota, sobretot, en clau local. Per exemple, no és casualitat que CiU hagi guanyat a Tortosa, ni que el PSC ho hagi fet a Lleida, o que ERC arrassi a Manlleu, mentre el PP incrementa suports a Badalona. Com tampoc hauria d'estranyar a ningú que la Plataforma per Catalunya esdevingui segona força a Vic. Tots aquests resultats responen a dinàmiques locals, i no estem parlant de pobles petits, sinó que trobaríem encara més municipis de més de 20.000 habitants on els resultats no segueixen la tònica general.
Què volem dir amb això? Doncs que cal relativitzar la influència que la dinàmica nacional té als municipis. Si bé és cert que les dades generals demostren una certa alienació política dels votants amb els partits, això no és cap tendència irrefrenable, cap destí inevitable. I si bé el sistema electoral actual és millorable, tampoc es pot atribuir automàticament l'abstenció a aquest sistema i al model de pactes que comporta, perquè trobaríem exemples actuals i històrics d'elevadíssima participació. Més aviat, la culpa de l'abstenció és dels candidats corresponents, per la seva incapacitat de motivar el vot. Si, com en els casos que hem esmentat més amunt, els candidats haguessin parlat dels problemes que afecten a la gent, i els haguessin donat respostes i propostes, els resultats haguessin estat uns altres. I la participació també.
Podem concloure, per tant, que molts votants han girat l'esquena als seus candidats municipals, i com era d'esperar no han fet cas a consignes d'àmbit nacional. Per què? Doncs perquè la gent vota, sobretot, en clau local. Per exemple, no és casualitat que CiU hagi guanyat a Tortosa, ni que el PSC ho hagi fet a Lleida, o que ERC arrassi a Manlleu, mentre el PP incrementa suports a Badalona. Com tampoc hauria d'estranyar a ningú que la Plataforma per Catalunya esdevingui segona força a Vic. Tots aquests resultats responen a dinàmiques locals, i no estem parlant de pobles petits, sinó que trobaríem encara més municipis de més de 20.000 habitants on els resultats no segueixen la tònica general.
Què volem dir amb això? Doncs que cal relativitzar la influència que la dinàmica nacional té als municipis. Si bé és cert que les dades generals demostren una certa alienació política dels votants amb els partits, això no és cap tendència irrefrenable, cap destí inevitable. I si bé el sistema electoral actual és millorable, tampoc es pot atribuir automàticament l'abstenció a aquest sistema i al model de pactes que comporta, perquè trobaríem exemples actuals i històrics d'elevadíssima participació. Més aviat, la culpa de l'abstenció és dels candidats corresponents, per la seva incapacitat de motivar el vot. Si, com en els casos que hem esmentat més amunt, els candidats haguessin parlat dels problemes que afecten a la gent, i els haguessin donat respostes i propostes, els resultats haguessin estat uns altres. I la participació també.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
