A favor dels 2.500€

Arrel de la polèmica sobre la portada del Jueves, s'ha parlat bastant de l'ajuda de 2.500€ per fill nascut o adoptat. Alguns afirmen que amb aquesta mesura s'afavoreix algunes famílies que no ho necessiten i que, en conseqüència, no seria justa. Doncs sí que és justa: una prestació universal com aquesta és redistributiva, perquè es finança amb impostos pagats de forma progressiva, i qui més se'n beneficia proporcionalment són les famílies amb menys ingressos. A més, és l'única garantia de transparència, l'única manera perquè la soferta classe mitjana rebi un tracte just, i no es limitin les ajudes a col·lectius determinats i a aquells que treballen en l'economia submergida. De fet, és tant just com que la sanitat pública sigui igual per a tothom, i no limitada a les persones amb menys ingressos (com passa als Estats Units, per exemple). Algú entendria que la classe mitjana pagués els hospitals però no hi pogués accedir? Per tant, els 2.500€ per fill és una política universal d'ajuda a les famílies pròpia d'un Estat del Benestar digne, assimilable al tractament que reben les famílies a la major part de països europeus. Dit això, és evident que es poden realitzar moltes crítiques al govern espanyol, tant per les formes pròpies d'una república bananera amb què s'ha pres la decisió, com per la insuficiència de les ajudes comparant-nos amb la resta d'Europa. Però no es pot desqualificar el fons de la proposta perquè, malgrat el seu oportunisme, és un pas en la direcció apropiada. Fins i tot els socialistes, molt de tant en tant, poden prendre alguna decisió correcta.