Visca la Revolució!

Aquest dissabte, 14 de juliol, es commemorava la presa de la Bastilla de París el 1789, un moment clau en la Revolució Francesa. Juntament amb la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, el 4 de juliol de 1776, es tracta de dues dates que cal celebrar pel que van significar en el naixement de la Democràcia contemporània, i dels consegüents Drets i Llibertats dels ciutadans. En els dos casos, es va donar una aliança entre les classes mitjanes emergents (burgesia), dominades pel pensament liberal, i les classes populars que posteriorment seguirien les diverses línies de pensament del moviment obrer. Es va donar, doncs, una aliança bàsica per la societat contemporània, que va permetre abatre l'Antic Règim. Des d'interessos contraposats, i malgrat la lluita de classes que els enfrontava, les dues parts van saber coaligar-se per anar enderrocant mica en mica els vestigis del feudalisme, del control de la noblesa i el clergat, i en definitiva de la irracionalitat de les tradicions i religions imposades. I han mantingut l'aliança durant tot aquest temps quan ha estat necessari per aturar les amenaces a la democràcia, aprofundint-la i difonent-la arreu del món. Per què diem tot això? Perquè més de 200 anys després, des de les dues parts de l'aliança que avui representen majoritàriament el liberalisme i la socialdemocràcia, hi ha qui sembla oblidar els interessos que els uneixen. Aquells que no recorden que, més enllà de les legítimes diferències d'interessos, hi ha una base fonamental de la societat occidental: la lluita contra el totalitarisme, sigui religiós, racista o ideològic. Els creadors d'opinió que han oblidat la importància del 4 i el 14 de Juliol. Els qui no volen recordar la unitat de les democràcies occidentals contra el nazisme durant la II Guerra Mundial, i contra el totalitarisme comunista durant la Guerra Freda. Els qui avui, en ple auge del nou totalitarisme del segle XXI, un islamisme que vol tornar el món a l'Edat Mitjana, es neguen a identificar-lo i acusen els qui així ho fan de xenofòbia. Talment com si criticar el nazisme fos equivalent a criticar els alemanys. Hi ha qui menysprea els qui alerten d'aquesta nova realitat, com feien alguns intel·lectuals referint-se a Churchill quan alertava de l'auge del nazisme. No cometem el mateix error que llavors es va comentre, perquè al totalitarisme no se'l mitiga amb concessions. El totalitarisme ho vol tot. Tinguem sempre present l'aliança que a hores d'ara hauria d'unir tots els ciutadans i països democràtics. I recordem-la avui, abans no sigui massa tard.