Zapatero visita la catàstrofe

Una de les lleis de Murphy diu que, quan sembla que una cosa no pot anar més malament, sempre acaba empitjorant. Això és el que passa amb les infrastructures a Catalunya, i avui no n'és una excepció. Però malgrat tot, hi ha qui no vol assumir-ho. Zapatero ha vingut a Catalunya per simular que afronta el desastre de les infrastructures, sí. Però ho ha fet com si es tractés d'un terratrèmol o d'unes inundacions, que cal veure "in situ" per mostrar interès i tranquil·litzar la població. Només hi ha un problema: no es tracta d'una catàstrofe natural inevitable, sinó que a la situació actual s'hi ha arribat per culpa d'una cadena immensa d'errors en el seu govern. A aquestes alçades, no s'hi val intentar aparentar proximitat a la gent per demostrar-li una pressumpta solidaritat. Calen solucions i, sobretot, que algú assumeixi responsabilitats polítiques. Si un desastre similar li hagués passat a qualsevol conseller de la Generalitat, ja hauria dimitit o se l'hauria cessat faria molt de temps. De fet, no recordem cap cas en què les peticions de dimissió hagin estat tant generalitzades i demanades per part de tothom (excepte el PSOE, oficialment). Potser sigui cert que decapitar la ministra de Foment no soluciona res, que el problema ve de més avall. Potser sí. Però aquesta dimissió almenys significaria que el govern espanyol assumeix realment l'error. I més li valdria a Zapatero assumir-lo aviat: no fos cas que, d'aquí a pocs mesos, centenars de milers de votants socialistes ho facin per ell.