Berlin 1936, Moscow 1980, Beijing 2008

Els Jocs Olímpics i la política ja fa molts anys que tenen una relació complexa. Ara hi ha veus que proposen boicotejar els Jocs de Pequín 2008 per la manca de respecte als drets humans d'aquest país, començant pel Tibet. Però la no-participació per motius polítics ja s'ha donat altres vegades en el món olímpic.

El 1936, els Estats Units van estar a punt de boicotejar els Jocs de Berlín, per les pressions de la comunitat jueva. Finalment no va prosperar la denúncia, excepte per l'intent d'organitzar l'Olimpíada Popular alternativa a Barcelona, frustrada per pocs dies per l'alçament feixista. Els nazis van aprofitar l'ocasió, van organitzar uns grans fastos, i van dissimular la propaganda antisemita per unes setmanes. Hitler va afirmar en la inauguració dels jocs, els primers emesos per televisió, que "ajudarien a connectar els països en l'esperit de la pau", i va haver de menjar-se algun gripau.

Van haver de passar uns anys perquè els boicots polítics es fessin efectius. A Montreal 1976 hi va haver el veto a la participació de Sud-Àfrica per la política racista de l'Apartheid. En el cas de Moscou 1980, els Estats Units i diversos països més van boicotejar els segons jocs olímpics organitzats en una dictadura, aquest cop comunista. I a Los Ángeles 1984 el bloc soviètic va respondre al boicot anterior no participant en als jocs.

Ara, després de Berlín i Moscou, ha arribat el torn de Pequín, la tercera vegada que uns jocs se celebren en una dictadura. Vist fredament, no s'entén que es decidís atorgar a la Xina aquest aparador mundial. Però encara s'és a temps d'aturar-ho. El 1936 no va poder ser, el 1980 el boicot va ser parcial. Ara, en ple segle XXI, el boicot s'hauria de fer efectiu plenament per qualsevol país que estimi la democràcia i els drets humans.