L'endemà del 9-M

En teoria, el poble no s'equivoca mai. És una teoria una mica infantil, perquè històricament trobaríem exemples d'eleccions en què els votants es van equivocar. En tot cas cal assumir els resultats, i extreure'n conclusions. Sense voler aprofundir-hi gaire, així és com ho veiem d'entrada:

1a. Els ciutadans de Catalunya semblem masoquistes. És lògic que a Madrid o València es valori la bona gestió del PP. És lògic que a Andalusia o Extremadura es valori la del PSOE. A Catalunya, on no tenim molts dels serveis que tenen en les comunitats anteriors, i després de 4 anys de maltractament socialista, ho celebrem donant la Presidència a ZP, simplement per por al PP. És aíxí: si Catalunya fos independent, Rajoy governaria Espanya.

2a. La federació de CiU ha aguantat la bipolarització. Cal reconèixer que té mèrit, sobretot tenint en compte la seva millorable campanya electoral. Han sabut transmetre que defensarien Catalunya independentment de qui guanyés, i que si calia pactarien amb el PP. A veure com gestionen ara la seva capacitat de decisió...

3a. Aparentment, el PP continua estancat a Catalunya. Diem aparentment, perquè a moltes ciutats grans ha superat CiU com a segona força. I el dia que la participació baixi, o que presentin una oferta menys agressiva per als catalans, poden fer l'estirada que ara no han aconseguit.

4a. ICV-IU té un votant pràctic: si per evitar el PP cal votar PSOE, no és necessari votar un tercer. Això, sumat un sistema electoral criminal, dóna com a resultat que amb 1 milió de vots et toquin 2 miserables diputats. I no cal que esperin una reforma electoral, perquè als 2 grans ja els va bé tal com està.

5a. I per últim hem deixat el cas del nostre partit, d'ERC, perquè és digne d'estudi. L'esquerra independentista té un repte en sí mateixa, que és el seu electorat. Són votants exigents, molt exigents. A diferència d'una part important dels votants d'altres partits, com els socialistes, molts electors d'ERC no en fan prou amb un simple somriure per a votar. La qüestió és: què volen els votants d'ERC?


PS: Hi ha una ombra que ho ha embrutit tot: l'atemptat de divendres. Fa la desagradable sensació que, si el 2004 va "guanyar" les eleccions Al-Qaida, el 2008 les haurà "guanyat" ETA.