Recordant Oriana Fallaci

Demà, dia 15 de setembre, farà un any de la mort d'Oriana Fallaci. Pel seu perfil, per la seva biografia i bibliografia, cap mitjà de comunicació d'aquí ens ho recordarà. De fet, gairebé ni es va informar de la seva mort! Per això us en volem fer 5 cèntims. Filla d'un activista antifeixista italià, Oriana Fallaci va néixer a Florència l'any 1929. De ben jove, ja va col·laborar amb la resistència italiana, i va ser condecorada als 14 anys per les seves activitats contra l'ocupació nazi. Acabada la guerra, va dedicar la seva vida al periodisme i va exercir de corresponsal de guerra, triomfant molt per davant de la majoria d'homes de la seva quinta sense cap necessitat de quotes femenines. Va entrevistar personatges trascendentals del segle XX, com Willy Brandt, Henry Kissinger, JFK, el Xà de Pèrsia, l'aiatol·là Jomeini, Muammar el Gaddafi, Golda Meir, Iàsser Arafat, Indira Gandhi, Mao Tse Tung, etc., moltes de les quals es poden trobar al llibre "Entrevista amb la Història" (1974). Amb aquesta i altres obres, sempre des de posicions laïcistes i liberals (no confondre amb neoliberals), Fallaci va deixar una important petja en diverses generacions, des de les nostres àvies a nosaltres. Llavors... per què no l'hauria de recordar cap mitjà de comunicació català, demà? Doncs perquè els seus darrers anys va compaginar la seva lluita contra el càncer de mama, amb la defensa de la democràcia davant el feixisme islamista. I és clar, ser políticament incorrecte té el seu cost.

PD: L'obra que no va agradar a alguns és "La ràbia i l'orgull" (2001), de la qual podeu trobar una traducció en la llengua d'un país veí aquí. Si voleu saber més d'Oriana Fallaci, només cal que feu un clic a la Wikipedia: català, espanyol, anglès.