Ebre: aigua i energia

Amb el pas del temps, quan es dóna una situació per definitiva, les persones ens acostumem fàcilment a qualsevol cosa. Això és el que passa a les Terres de l'Ebre, on s'accepta estoicament que som la principal font d'aigua i energia de Catalunya. I ja està bé ser solidaris, però si respecte l'Estat espanyol es reclama la publicació de les balances fiscals i que rebem segons el que aportem, el mateix també es pot dir de l'Ebre respecte el conjunt de Catalunya. Ara que es reclama aigua del riu, sigui de més amunt o de més avall, i que es fan evidents els perills de les 3 plantes nuclears que tenim a la nostra zona d'influència, cal reivindicar que aquí no som servents de ningú. Les nostres comarques no són una font inesgotable d'aigua i energia, d'on aquestes es puguin obtenir com si és tractés d'una colònia d'explotació, externalitzant-ne els efectes negatius. Això té costos, i si el territori l'ha assumit, se'ns ha de compensar. Que cal aigua per a activitats econòmiques? Cap problema: que deixin de desenvolupar-se polígons on no se'n disposa, i que es promogui la implantació de més empreses aquí. No els faltarà aigua, i alhora menys joves qualificats hauran de marxar del territori. Que en el dia de demà cal incrementar la producció d'energia? Cap problema: que s'instal·lin centrals nuclears a la resta del país. No veiem l'energia nuclear com una solució, però si realment els seus nous promotors creuen que és tant segura, que s'implanti a Barcelona... I és que tenen raó els qui afirmen que seria bo evitar els enfrontaments territorials, sí. Però cada territori té dret a defensar els seus interessos. Només faltaria.

PS: Recomanem les interessants reflexions al respecte de Gustau Moreno i de Jordi Arrufat.