2/4/08

Les primàries d'ERC

Durant anys, hem sentit a dir a multitud d'opinadors i periodistes d'aquest país que els partits polítics s'han de democratitzar. Que cal obrir-los a la societat i fer-los més transparents. Aquests mateixos opinadors, durant l'actual cicle de primàries als Estats Units, han perdut el cul (amb perdó) per tot el procés: que si Iowa i New Hampshire, Ohio i Texas; que si Obama o Hillary, McCain o Romney; que si primàries o caucus, delegats i superdelegats... Ara, per primera vegada, un partit important de casa nostra farà unes primàries. Diem per primera vegada perquè el que va fer el PSC amb Maragall el 1999 no van ser primàries, sinó un "xou" amb un sol candidat, amb l'objectiu d'aconseguir més militants, i per intentar absorbir ICV... Bé, doncs això: ara ERC està en procés de primàries. Una primícia a nostre país. Però pel que sembla, allò que els opinadors catalans eleven als altars de la democràcia si s'aplica arreu del món, quan ho tenen aquí els mereix una altra qualificació: ara i aquí, és una "crisi". Si als Estats Units o a França hi ha varis candidats, és exemplar. Però si a ERC es presenten diverses candidatures, els mitjans ho venen com una mena de crim execrable. I això que tot just ha començat! Esperem que el procés sigui exemplar. Només demanem als candidats que toquin de peus a terra. Que facin propostes realistes, que tinguin en compte el que realment preocupa als ciutadans. I que, independentment de qui guanyi, posteriorment arribin a un acord majoritari per renovar la direcció. És així com es fa als països seriosos i, si tot va bé, aquí també haurem vist per primera vegada unes autèntiques primàries.