Zapatero, el nou Déu

Zapatero fa uns dies que està mostrant com tractarà els catalans, inclosos els seus propis votants. Creu que és una mena de Déu antic, investit d'una autoritat absoluta, que pot governar i castigar el poble com li dóna la gana, inclosos els qui l'adoren. Avui mateix, ens ha clavat dues clatellades. Per una banda, manté Magdalena Álvarez de ministra de Foment, malgrat les incomptables crítiques i reprovacions que ha rebut la seva gestió en la legislatura passada, fins i tot per part del Parlament de Catalunya. Segons declaracions seves, Catalunya va votar PSOE perquè estava contenta de la seva gestió... Fantàstic! I per acabar només dóna al PSC dos ministeris sense pes polític, mentre premia altres territoris... Però per si això no fos poc, per altra banda, avui mateix s'anuncia que finalment es farà el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona. El primer que ens ha vingut al cap és que el PP, com a mínim, deia les coses clares, i no ens prenia el pèl a tots. Però clar, a aquestes alçades, les mentides i la prepotència ja no ens haurien de sorprendre. Sense haver de recórrer a l'anterior mandat, durant les sessions d'investidura d'aquesta setmana es podia palpar en la manera com va tractar els grups minoritaris. En resposta a les seves intervencions va mantenir una actitud altiva i xulesca en tot moment. A Joan Ridao, per exemple, li va dir que ERC havia perdut vots per haver-lo criticat durant els darrers 2 anys de legislatura. I alhora va arribar a afirmar que, per Ell, tots i cadascun dels vots del PSOE a Catalunya eren socialistes. No l'havien votat per por al PP, no. L'havien votat a Ell perquè creien en el "projecte socialista". Així de clar és com ho veu el nostre nou Déu. Un Déu que va de sobrat.