30/7/07

Benvolgut imbècil,

Benvolgut imbècil,

Tots sabem que t'agrada fer-te el xulo amb el teu brillant Audi, BMW o 4x4. Creus que tens una gran autoestima, però simplement ets un adult amb síndrome de Peter Pan, al volant d'un vehicle de més de 150 cavalls de potència. Et penses que a tothom li ha d'agradar el teu meravellós cotxe, que malgrat tot arriba allà mateix on arriba el nostre turisme familiar. Consideres que els teus collons/ovaris són més grossos que els de la resta de la població, però és probable que el teu comportament amagui una trista impotència/frigidesa. Fes-t'ho mirar, imbècil! Som molts els conductors que, mentre avancem un vehicle a l'autopista, veiem que ens fas llums per deixar-te passar... Nosaltres mateixos estem superant el límit de velocitat permès, però tu pretens passar a 180 km/h. Redueix velocitat. No et desesperis. No t'acostis fins a mig metre del nostre darrera. No facis esses absurdes. Estem tips que et creguis més benparit que els altres, i ens posis en perill a nosaltres i a tu mateix. Relaxa't, perquè no et farem ni punyetero cas. Agafa-t'ho bé, i gaudeix conduïnt, com diu l'anunci. I si tens ganes d'emocions fortes, fes ponting, salta amb paracaigudes, o vés-te'n de viatge a un país estrany, sense vacunar i sense guia. Segur que si t'has gastat una fortuna amb un cotxe que no necessitaves, és que tens molts diners i t'ho pots permetre... no? I si encara et queden quartos, gasta-te'ls llogant un circuït de carreres on fer estupideses. Fes-hi totes les voltes i bogeries que vulguis fins que te'n cansis. Però no ens toquis més els collons a la carretera. Tothom pot cometre errors, i tenir accidents sense cap culpa. A tots ens pot passar. I segur que també hi ha conductors d'Audi, BMW i 4x4 que són gent responsable, com n'hi ha d'altres vehicles que són uns idiotes al volant. Però estem tips que, el 90% de les vegades, sigui una minoria de conductors dels mateixos models de cotxe els que ens estresseu a la carretera. Ja n'estem cansats.

Ben cordialment,

El conductor anònim

26/7/07

A favor dels 2.500€

Arrel de la polèmica sobre la portada del Jueves, s'ha parlat bastant de l'ajuda de 2.500€ per fill nascut o adoptat. Alguns afirmen que amb aquesta mesura s'afavoreix algunes famílies que no ho necessiten i que, en conseqüència, no seria justa. Doncs sí que és justa: una prestació universal com aquesta és redistributiva, perquè es finança amb impostos pagats de forma progressiva, i qui més se'n beneficia proporcionalment són les famílies amb menys ingressos. A més, és l'única garantia de transparència, l'única manera perquè la soferta classe mitjana rebi un tracte just, i no es limitin les ajudes a col·lectius determinats i a aquells que treballen en l'economia submergida. De fet, és tant just com que la sanitat pública sigui igual per a tothom, i no limitada a les persones amb menys ingressos (com passa als Estats Units, per exemple). Algú entendria que la classe mitjana pagués els hospitals però no hi pogués accedir? Per tant, els 2.500€ per fill és una política universal d'ajuda a les famílies pròpia d'un Estat del Benestar digne, assimilable al tractament que reben les famílies a la major part de països europeus. Dit això, és evident que es poden realitzar moltes crítiques al govern espanyol, tant per les formes pròpies d'una república bananera amb què s'ha pres la decisió, com per la insuficiència de les ajudes comparant-nos amb la resta d'Europa. Però no es pot desqualificar el fons de la proposta perquè, malgrat el seu oportunisme, és un pas en la direcció apropiada. Fins i tot els socialistes, molt de tant en tant, poden prendre alguna decisió correcta.

20/7/07

Fora la censura! Fora la monarquia!

El Jueves no és una revista que acostumem a comprar. De fet, abans la llegíem i ens en vam cansar, entre d'altres motius pel seu progre-pijisme, i per alguns acudits anticatalanistes i antisemites. Però avui, ves per on, us oferim la portada de El Jueves. Poques coses són tant bàsiques com el dret a la llibertat d'expressió, i la censura és un simple assassinat d'aquesta llibertat. No és possible que al segle XXI, encara hi hagi tics propis del totalitarisme feixista. Algú dirà que, a diferència de les caricatures de Mahoma, en aquest cas es fa referència a persones concretes amb vida privada. Molt bé, doncs si volen vida privada que deixin de ser representants d'una institució caduca que paguem entre tots. Ni la monarquia, ni la censura, haurien de tenir cap cabuda en un Estat democràtic del segle XXI.

PS: A banda dels lectors habituals d'aquesta revista, algú més s'hi hauria fixat, de no haver estat pel segrest de la mateixa? Ara, en canvi, circula per tot el món. És difícil aplicar una mesura més contraproduent, i qualsevol autoritat ja ho hauria de preveure, a aquestes alçades... O és que estava previst???

18/7/07

Els sous dels polítics, per Llei

Coincidint amb el nou mandat municipal, els mitjans de comunicació locals van informant dels sous d'alcaldes, regidors i altres càrrecs. Realment és l'època dels oportunistes de tots colors, des d'alcaldes que s'inflen el sou per sobre de les possibilitats del municipi, fins a aprenents de polític que renuncien a cobrar, passant per regidors que critiquen en un Ajuntament el que els seus correligionaris fan al consistori del costat. Tot plegat, un espectacle lamentable que es podria evitar. Es tractaria, simplement, que s'establissin per Llei els sous que corresponen a cada càrrec institucional, en funció de la mida del municipi, consell comarcal, diputació, etc. Els polítics han de rebre un sou per fer la seva feina, perquè del contrari només s'hi poden dedicar els rics, sigui per matar l'avorriment, sigui per gestionar els seus interessos. I han de cobrar prou perquè sigui una feina atractiva davant les ofertes laborals del sector privat, perquè pel contrari els bons professionals trien la segona opció. Però dit això, han de cobrar equitativament: no pot ser que en dos municipis iguals, els alcaldes respectius tinguin sous gaire diferents. I per això caldria una legislació que ho deixés establert. Els electes han de poder treballar i demostrar les seves capacitats en igualtat de condicions, perquè només així es pot valorar la seva feina amb justícia. No oblidem que, quan pagues algú, és quan tens més dret a exigir-li responsabilitats.

17/7/07

Don Piso, Mini Piso

Després d'alguna polèmica en els darrers mesos, pensàvem que finalment el Departament d'Habitatge hauria actuat per aturar la proliferació de pressumptes pisos que no compleixen els mínims per a una vida digna. Però pel que sembla no ha estat així. Per pura curiositat, hem fet un cop d'ull al cercador de Don Piso, i hi hem trobat allò que tant es va denunciar per part d'alguns mitjans de comunicació fa un temps: autèntics minipisos. Concretament, n'hi hem trobat fins a sis de menys de 30 m2, dos dels quals no arriben ni als 20 m2. D'entrada, es podria pensar que han de ser barats... Doncs molts superen de llarg els 7.000€ el metre quadrat. El cas més escandalós és el d'un pis de Sants, situat al carrer Badal. Per 15 m2 de superífcie, es demanen 193.943€. O sigui, gairebé 13.000€ el metre quadrat! Algú dirà que el mercat és lliure, i que si algun boig està disposat a comprar-lo hi té dret. Doncs no: les normes són per complir-les, i calen uns mínims per disposar de cèl·lula d'habitabilitat. Aquest país no es pot permetre tenir gent vivint en aquestes circumstàncies, com tampoc es pot admetre que hi hagi ciutadans obligats a dormir en un caixer automàtic. Esperem que el conseller i la flamant ministra espanyola d'habitatge, a banda d'esperar que baixin els preus (cosa que no està tant clara), facin alguna cosa més per merèixer el seu càrrec.

16/7/07

Visca la Revolució!

Aquest dissabte, 14 de juliol, es commemorava la presa de la Bastilla de París el 1789, un moment clau en la Revolució Francesa. Juntament amb la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, el 4 de juliol de 1776, es tracta de dues dates que cal celebrar pel que van significar en el naixement de la Democràcia contemporània, i dels consegüents Drets i Llibertats dels ciutadans. En els dos casos, es va donar una aliança entre les classes mitjanes emergents (burgesia), dominades pel pensament liberal, i les classes populars que posteriorment seguirien les diverses línies de pensament del moviment obrer. Es va donar, doncs, una aliança bàsica per la societat contemporània, que va permetre abatre l'Antic Règim. Des d'interessos contraposats, i malgrat la lluita de classes que els enfrontava, les dues parts van saber coaligar-se per anar enderrocant mica en mica els vestigis del feudalisme, del control de la noblesa i el clergat, i en definitiva de la irracionalitat de les tradicions i religions imposades. I han mantingut l'aliança durant tot aquest temps quan ha estat necessari per aturar les amenaces a la democràcia, aprofundint-la i difonent-la arreu del món. Per què diem tot això? Perquè més de 200 anys després, des de les dues parts de l'aliança que avui representen majoritàriament el liberalisme i la socialdemocràcia, hi ha qui sembla oblidar els interessos que els uneixen. Aquells que no recorden que, més enllà de les legítimes diferències d'interessos, hi ha una base fonamental de la societat occidental: la lluita contra el totalitarisme, sigui religiós, racista o ideològic. Els creadors d'opinió que han oblidat la importància del 4 i el 14 de Juliol. Els qui no volen recordar la unitat de les democràcies occidentals contra el nazisme durant la II Guerra Mundial, i contra el totalitarisme comunista durant la Guerra Freda. Els qui avui, en ple auge del nou totalitarisme del segle XXI, un islamisme que vol tornar el món a l'Edat Mitjana, es neguen a identificar-lo i acusen els qui així ho fan de xenofòbia. Talment com si criticar el nazisme fos equivalent a criticar els alemanys. Hi ha qui menysprea els qui alerten d'aquesta nova realitat, com feien alguns intel·lectuals referint-se a Churchill quan alertava de l'auge del nazisme. No cometem el mateix error que llavors es va comentre, perquè al totalitarisme no se'l mitiga amb concessions. El totalitarisme ho vol tot. Tinguem sempre present l'aliança que a hores d'ara hauria d'unir tots els ciutadans i països democràtics. I recordem-la avui, abans no sigui massa tard.


14/7/07

Cementiri nuclear? A l'Ebre ja en tenim prou

Malgrat que no surti al Telenotícies Vespre, fa mesos que gira una ruleta per decidir a qui s'endossarà el futur cementiri nuclear per als residus generats a l'Estat espanyol. I, per variar, les Terres de l'Ebre (comptant-hi Vandellòs) tornen a tenir més números dels que pertocarien en aquesta loteria. L'excusa és clara: com que ja hi ha centrals nuclears, el més pràctic és situar el "magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears" a prop d'una d'existent. Però per aquesta lògica, tota la merda del país pot acabar a les Terres de l'Ebre. Els ciutadans que vivim al sud de Catalunya ja hem contribuït prou, i de sobres, en menjar-nos "marrons" per a la resta de catalans. Resulta que produïm l'energia i l'aigua que consumeix la indústria i la població de Barcelona, i a sobre nosaltres ens hem de quedar amb els riscos i els residus. Però d'exercir de cornuts i pagar el beure, ja n'estem tips. Fa pocs anys que la consciència reivindicativa de l'Ebre ha despertat, però la qüestió és que molts ciutadans la tenim activa. Només cal veure la manifestació de l'altre dia per la variant a l'Aldea, o les mobilitzacions que fa temps que duu a terme la Coordinadora Anti Cementiri Nuclear respecte el tema que ens ocupa. Per això més val que es faci cas a les propostes que s'envien al Parlament, perquè aquí baix ja n'estem tips de combregar amb rodes de molí. Si les nuclears i el cementiri corresponent són tant segurs com necessaris, que n'instal·lin a Barcelona. Però si hi ha riscos, que n'hi ha, que es reparteixin de forma justa entre tots els territoris que se'n beneficien. A l'Ebre ja en tenim prou.

11/7/07

Llegeixes El Mundo?

Som conscients que és un canvi d'estil, però no podem evitar fer aquest post. Sota la inspiració del Guia de Perplexos, aquí teniu una adaptació lliure d'un acudit sobre els mitjans de comunicació:

En Pep és a a l'autobús i llegeix el diari El Mundo.


En Joan se li acosta, veu el que llegeix i li diu: "T'has tornat boig! Què fas llegint això?"

En Pep el mira seriosament i li diu: 'Mira, abans llegia diaris catalans. I dia sí, dia també, hi deia que hi havia un dèficit fiscal galopant, la llengua catalana en retrocés, unes infrastructures insuficients, el nou Estatut retallat i sense aplicar, l'Estat espanyol sempre insensible a les necessitats del país, etc. Ara, des que llegeixo aquest diari espanyol m'ha pujat l'autoestima: Solament hi diu que "els catalans controlen l'economia", "Catalunya amenaça la unitat d'Espanya", "el castellà està en perill", "l'Estatut és anticonstitucional", "els catalans són rics i poderosos"... Caram quina diferència de tractament!


L'original, aquí.

9/7/07

La pallassada del Live Earth

Aquest cap de setmana ha tingut lloc el Live Earth, una sèrie de 8 concerts arreu del món per, pressumptament, conscienciar els ciutadans al voltant del canvi climàtic. No sabem fins a quin punt el canvi climàtic és una novetat que no hagi existit sempre, ni tampoc coneixem el percentatge que és causat per la mà de l'home. Ens remetem als científics, que per això cobren o haurien de cobrar. El que trobem indignant de l'assumpte és la hipocresia dels seus organitzadors i estrelles invitades. D'Al Gore ja en vam parlar en un altre post. Però podríem parlar del nivell de despesa energètica d'altres participants: individus com Enrique Iglesias o Leonardo di Caprio, per exemple, s'omplen la boca d'estalvi energètic, i viuen en autèntiques mansions dignes de monarques. Són rics i hi tenen tot el dret, però almenys podrien estar calladets. Com també hi haurien d'estar tots aquells que insisteixen en previsions apocalíptiques, i en canvi no actuen en conseqüència en la seva vida privada. Per cert, segons els organitzadors, fins a 2.000 milions de persones haurien seguit l'esdeveniment. Ni ells s'ho creuen. Haurien de ser conscients que a l'Àfrica, la Índia o la Xina, la majoria de la població té altres prioritats.

7/7/07

Fira de Ferreries

Som conscients que el nou equip de govern de l'Ajuntament de Tortosa (CiU-ERC) no pot solventar tots els problemes que té la ciutat en un mes. Ja veurem si podrà en 4 anys, perquè la feinada és monumental. Però malgrat això, ens permetem fer des d'aquí una reclamació puntual i fàcilment solventable. Acabem d'arribar de la fira de Ferreries i, per enèsima vegada, hem contemplat l'espectacle de diversos venedors "top manta" de música i pel·lícules. Si no ens hem descomptat, hi havia instal·lades fins a 11 paradetes que fomenten l'economia submergida i la immigració il·legal. I ja ens agradaria saber què més poden arribar a finançar... Es tracta d'un negoci fraudulent en expansió des de fa una colla de mesos, i que degrada un mercat ja molt millorable. Un fenomen que, des que s'ha anat erradicant en altres ciutats de Catalunya, hem pogut seguir com ha anat desembarcant a la nostra. Una possible solució seria senzilla: fer passejar un parell de policies al voltant de la zona, que és relativament reduïda. Esperem que, com altres mesures bàsiques de millora de l'espai públic, alguna resposta es donarà a aquesta qüestió en un futur proper. És a base de grans projectes, però també de petits avanços en els nostres carrers, que Tortosa podrà homologar-se a les altres capitals del nostre país.

4/7/07

Sentència contra veïns incívics

Sou d'aquells que patiu per culpa dels lladrucs d'algun gos? Doncs esteu d'enhorabona. L'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA) ha informat recentment d'una sentència de l'Audiència de Barcelona de la qual ens alegrem profundament. Els incívics propietaris d'uns gossos han estat condemnats per la contaminació acústica emesa pels seus animals, que provocava molèsties evidents als veïns. La sentència dictamina l'obligació d'enretirar els gossos perquè deixin de molestar, indemnització de danys i perjudicis i condemna a abonar les costes judicials. Ja era hora! Ja tocava que els tribunals es pronunciessin clarament respecte un problema que molesta molts ciutadans d'aquest país, que estem tips d'haver d'aguantar el concert de lladrucs diari. Una molèstia que, en els casos més greus, destrossa les nits a persones afectades de patologies greus, i fins i tot a malalts terminals (cosa que hem patit en el nostre entorn familiar). Esperem que acabi establint-se precedent, i finalment les persones afectades puguin emprendre accions legals contra els veïns incívics. I desitgem que ningú hagi d'agafar exemple de casos en què s'apliquen mesures majors, com el del xinès que ha matat el gos del veí... a mossegades.

2/7/07

Als amics d'ERC

En la nostra infantesa, allà als anys 80 del segle passat, l'independentisme català era una sopa de lletres incomestible: PSAN, PSAN-P, OSAN, IDP, MDT, NE, MEN... Cada organització i corrent intern comptava amb més puresa que els altres, però cap ni un tenia representació parlamentària. Tot i que sovint es presentaven a les eleccions, no sortien mai. No valia la pena votar algú que, més enllà de discursos molt ben travats, no servia per solucionar els problemes reals de la gent. Hi havia moments en què el principal enemic semblaven els escindits, dissidents i traïdors, com segur que recorden molts independentistes que ara ja superen els 40 anys. El procés històric, però, va portar a la progressiva convergència de la major part d'aquesta gent a ERC i, amb els seus alts i baixos, s'ha acabat convertint en una opció seriosa per a molts ciutadans d'aquest país. Però clar: governar desgasta. Per aconseguir algunes coses, s'ha de renunciar a d'altres, i hi ha qui sembla aprofitar-ho per reobrir debats antics. Com tots els altres partits sense excepció, han perdut vots darrerament i ara hi ha qui demana tornar als orígens. Ens recorda situacions curioses, com quan algunes veus d'ICV-EA demanen tornar al comunisme més tronat, alguns socialistes a la socialdemocràcia dels 70, o alguns convergents a l'època de Pujol... Però som a l'any 2007, i la solució és més senzilla: no és una qüestió d'amb qui pacten o deixen de pactar, sinó que ERC ha de recordar per què els votants els trien. Per a què alguns els hem votat algunes vegades, i és probable que tornem a fer-ho. Mira si n'és, de fàcil! Nosaltres volem més places d'escoles bressol, millor atenció sanitària pública, una bona educació pública per als nostres fills, que aquest país no sigui un descontrol en matèria d'immigració, més seguretat als nostres carrers i a les nostres cases, que la gent gran cobri pensions dignes, millorar l'accés a l'habitatge, que els malalts mentals estiguin ben atesos, que les nostres carreteres siguin segures, etc. I volem deixar de patir un dèficit fiscal sagnant, poder viure normalment en català, i aconseguir a mig termini la independència en el context de la Unió Europea. Això es pot aconseguir tant pactant amb uns com amb els altres, i tenim clar que no serà d'un dia per l'altre. Per tant, la qüestió és obtenir resultats mica en mica, i és evident que no són suficients els menys de 4 anys de govern intermitent com els del període 2003-2007. Aquí és on ERC i tots els altres partits han de buscar la causa de la seva davallada: en el "xou" continu que ha estat la política catalana dels darrers temps. Els votants volem tranquil·litat, serenitat, estabilitat, i sobretot resultats. Confiem que tots els partits, i en particular ERC i el Govern de Catalunya, estiguin a l'alçada de les circumstàncies i del que esperem els ciutadans.