31/8/07

Ceguesa democràtica

Les societats occidentals infravaloren l'amenaça totalitària que, mica en mica, s'acosta per caure'ls al damunt. Molts pacifistes, amb el lliri a la mà, no volen admetre la situació i són utilitzats pels enemics de la democràcia. I el mateix es podria dir dels mitjans de comunicació. Els qui alerten del perill són titllats de catastrofistes, de personatges negatius i exagerats, malgrat l'evidència del que passa en altres països ben propers. Una bona part de la població, fins i tot, simpatitza amb aquells que ara es presenten com a víctimes, però que després els aniquilaran. I d'altres treballen directament com a col·laboracionistes. Malgrat que l'amenaça cada vegada es fa més gran, els Estats democràtics legitimen les demandes dels qui pretenen destruir-los. Els governs occidentals intenten la política de les concessions, esperant així calmar la fera feixista. Però no fan més que alimentar-la, demostrar-li que les seves reivindicacions són encertades. Que la política de l'amenaça permanent dóna els seus fruits. Els agressors simplement aprofiten les cessions, guanyen temps i recursos, i es preparen per al seu objectiu inevitable. I tard o d'hora passa el que ha de passar... Però que ningú s'espanti, perquè estem parlant del que va succeir demà fa 68 anys, quan Hitler comença oficialment la II Guerra Mundial. Aquest post no té res a veure amb l'actualitat... No?

30/8/07

Més multes, més civisme

Esperem no atabalar els lectors de fora de Tortosa, però avui tornarem a parlar de la nostra ciutat, que es troba a les portes de les Festes de la Cinta. I si ahir dedicàvem el post a un determinat col·lectiu alòcton, avui hem de maldar a alguns dels nostres conciutadans en general, siguin d'aquí o de fora. El motiu? La brutícia i l'incivisme que imperen als carrers en general, i al nostre barri de Ferreries en particular. Estem tips de trobar-nos amb caques de gos pel carrer, de veure gent que tira papers i burilles a terra, de personatges que escupen al carrer, de trobar-nos menjar que alguns individus donen a les desenes de gats de carrer del barri, de no poder travessar el pas de zebra perquè hi ha cotxes aparcats, de jugar-nos la vida perquè els vehicles no ens respecten la preferència, etc, etc, etc. És una vergonya que en una ciutat com la nostra, en ple segle XXI, encara hi hagi persones que tinguin aquest comportament indecent, i impensable a la majoria de països civilitzats. A veure si, ara que vénen festes, aquests individus fan un cop de cap i a partir d'ara canvien amb la seva actitud. Però com que ens temem que no serà així, fem una nova crida a l'Ajuntament: que reparteixi disciplina, multant contundentment als ciutadans incívics. És un sistema que s'ha demostrat eficaç abastament. I que no pateixin per fer enfadar 100 o 200 pressumptes votants: som a milers els que els ho agrairem.

29/8/07

Gitanos romanesos a Tortosa

Aquesta tarda hem anat al Parc i, davant de l'Avinguda de la Generalitat, hem tornat a ser testimonis de l'actuació de gitanos romanesos que parasiten els ciutadans de Tortosa. Especifiquem que eren gitanos, perquè coneixem immigrants romanesos que es guanyen la vida treballant, i deuen estar fins als nassos que es generalitzi respecte la seva nacionalitat. Bé, el fet és que hem tornat a veure una persona d'edat avançada, víctima de la tècnica de la pressumpta associació de sord-muts que recull signatures. I a diferència d'altres vegades, avui no hem pogut alertar la víctima perquè anàvem acompanyats de diversos infants. Es veu que la sord-mudesa és una malaltia molt estesa entre els gitanos romanesos... encara que només pateixin aquesta problemàtica de forma temporal mentre assalten els vianants, sovint sota l'atenta vigilància d'algun adult de la seva comunitat (com avui). Malgrat la sensació d'impotència que hem patit, però, després ens ha alegrat veure que l'Ajuntament de Tortosa comença a prendre mesures en el desordre que impera actualment a la ciutat, com deduïm de la detenció d'una dona de Remolins per empadronar 57 persones al seu domicili durant els darrers mesos. Es tracta d'una actuació puntual que, sigui dit de passada, mereixeria un altre post sobre la immigració il·legal, i l'estafa en les targetes sanitàries catalanes que circulen fora del país. Però almenys anima als qui creiem que ja n'hi ha prou que als ciutadans se'ns prengui el pèl. Des d'aquí, felicitem la iniciativa de controlar el padró, i alhora volem aprofitar per a demanar més contundència, més acció policial per aturar la púrria que s'aprofita de persones indefenses. En definitiva, i com diuen les nostres àvies, més mà dura és el que cal.

28/8/07

Pànic a les borses

Quan en la vida real, o en una pel·lícula, algú respon a una amenaça o perill amb la famosa frase espanyola "¡¡¡Que no cunda el pánico!!!", el més probable és que el pànic es desenfreni entre els qui l'escolten. Doncs avui dimarts això és el que ha dit la Reserva Federal nord-americana, ajudant a fer encara més accentuada la baixada a Wall Street, que en escriure aquestes línies ja torna a perdre més d'un 2% en els dos índexs de referència. Juntament amb les injeccions de milers de milions de dòlars de fa uns dies, declaracions com les d'avui no ajuden precisament a calmar els ànims dels inversors. Per tant, és més que probable que demà les borses asiàtiques i europees responguin amb noves caigudes, i no cal ser un geni de les finances per preveure-ho. Per la nostra part, estem més o menys tranquils perquè no tenim ni un cèntim a la borsa; ja en tenim prou amb la hipoteca. Però creiem que ja fa massa setmanes que la dinàmica econòmica mundial apunta cap a una de les periòdiques crisis del capitalisme...

PD (dimecres): Un cop més s'ha demostrat que el més fàcil és analitzar els resultats una vegada s'han donat. I és evident que no hem encertat el pronòstic per a avui; però temps al temps...

27/8/07

Iran no pot tenir la bomba

El President francès, Nicolas Sarkozy, ens sorprèn cada setmana amb el seu sentit comú. Si la setmana passada va ser la defensa de la castració química per als pederastes, avui ha recordat a l'Iran que s'enfronta a la possibilitat de ser bombardejada, en cas de continuar el procés de fabricació d'armes nuclears. El règim feixista dels ayatollahs fa temps que, per dir-ho clarament, es pixa a la cara de la comunitat internacional i continua el procés d'enriquiment d'urani per obtenir la bomba atòmica. I ho fa aprofitant la debilitat occidental després del que ha estat un dels majors errors a la història de les relacions internacionals recents, la guerra de l'Iraq, tant per la seva il·legitimitat com per les seves conseqüències. Per això és important el posicionament de França: un país que, com nosaltres mateixos i molta altra gent, va estar en contra de la guerra a l'Iraq, però que alhora és conscient dels riscos que comporta el procés iranià. No costa massa d'imaginar qui hagués guanyat la II Guerra Mundial si els nazis haguessin aconseguit la BOMBA abans que els Estats Units. I, per posar un altre exemple, al contrari de l'antiga Unió Soviètica, no costa gaire d'imaginar què en pot fer una teocràcia islamista si l'arriba a tenir a les seves mans. I és que l'Iran té una diferència fonalmental amb tots els estats que han tingut i tenen actualment la bomba. Una diferència que elimina l'efecte dissuasori de l'autodestrucció mútua: està regit per un nou feixisme que no valora ni la seva pròpia vida humana.

26/8/07

Impressions de Mallorca

Després d'una setmana d'estada a Mallorca, guiada amb la col·laboració dels companys Tatxenko i esposa, tot seguit fem un resum de les principals impressions. Segur que ens deixem coses al tinter, i que tots els punts són susceptibles de ser criticats fins i tot pels propis amfitrions, però aquestes són les percepcions que n'hem extret. Poden semblar pròpies d'uns pixapins que no som, pontificant i posant lleis on no ens pertoca, però tant les valoracions positives com les negatives estan fetes amb la més bona intenció.

Urbanisme

Mallorca no està, almenys de moment, massificada turísticament i urbanística. Pensàvem trobar-nos un macro-complex de platges i hotels, envoltat per la mar Mediterrània, i hem descobert una illa que conserva bona part de l'encant que devia tenir fa 100 anys. Evidentment hi ha complexos hotelers i zones de creixement urbanístic, però en molts casos no superen la 2a línia de mar. I no existeix un continu edificat com el que es dóna al Principat des de les Cases d'Alcanar fins a l'Alt Empordà, amb algunes excepcions que confirmen la regla. Allà hi continuen existint àmplíssimes zones agrícoles i forestals, en molts casos al costat de la costa, i sovint en zones elevades amb vistes excel·lents, com per exemple a la zona del Port de Pollença. A Catalunya, ja no hi quedaria ni un pam de terra per urbanitzar.

Xarxa Viària
Malgrat que creiem que cal conservar l'entorn natural que la fa atractiva, això no està en contradicció amb la necessitat de millorar la xarxa viària de l'illa. Exceptuant casos com l'autopista (gratuïta) que enllaça Palma amb el nord, bona part de la resta de vies necessiten una millora urgent. Sobretot és el cas de les secundàries: ampliar vorals, eliminar canvis de rasant i corbes perilloses, fer algunes variants, i asfaltar, no és un atac salvatge al medi ambient. Més aviat sembla una necessitat, no tant pels turistes, sinó pels propis illencs que cada dia s'hi han de desplaçar.

Circulació i aparcaments
La circulació dins els pobles és, amb algunes excepcions, autènticament caòtica. Per posar un exemple proper, ho és bastant més que a Amposta, que ja és dir! Carrers que canvien sistemàticament de sentit, altres amb dos sentits on ben just hi passa un cotxe, etc. Ordenar la circulació és una necessitat urgent, i en molts pobles que tenen les condicions seria senzill: simplement caldria eliminar dobles sentits i fer que els carrers seguissin el mateix, alternativament. Al mateix temps, es podrien eliminar aparcaments per facilitar-ho, i per deixar espai als vianants, ja que en algun municipi hem arribat a veure zona blava pintada sobre la vorera.

Equipaments i serveis
En aquest aspecte Mallorca, ens podria donar lliçons als catalans. La majoria de pobles petits i mitjans que hem visitat comptaven amb centres sanitaris i escoles bastant noves, construïdes o modernitzades en els darrers anys. I el mateix podríem dir d'altres equipaments bàsics com llars d'infants, tanatoris, i zones esportives equipades amb espais de tot tipus i piscines municipals. Tant de bo molts municipis catalans estiguessin tant ben equipats, i donessin aquests serveis als seus ciutadans!

Llengua
Si bé com a turistes hem rebut un bon tracte i hem gaudit de paisatges excepcionals, hem arribat a sentir frustració respecte la situació de la llengua a l'illa. Algunes situacions eren tant paradoxals com que el personal catalanoparlant de l'hotel ens parlés en espanyol. Amb un accent mallorquí brutal, però en espanyol. I ja no parlem de les cartes dels restaurants, per exemple. No estaria de més que molts mallorquins intentessin curar-se d'aquest auto-odi, i aprofitessin la seva llengua com un element d'interès, diferencial. Com ho són l'ensaimada i la sobrassada, vaja!

Gastronomia
Però en l'apartat de gastronomia, val a dir que Mallorca compta amb molt més que la sobrassada i l'ensaimada. Per la nostra part, com a bons llèpols que som, hem gaudit dels gelats de Sóller, de les coques de patata de Valldemossa o de les pastes de Campos, per exemple. Això, sense deixar de destacar el frit mallorquí que vam menjar a Sineu, o l'excel·lent vi de Binissalem. En aquest apartat només tenim una apreciació negativa: que el pa sigui sense sal. Potser és perquè pateixen massa malalties càrdiovasculars per culpa de tant consum de porc, però tampoc cal torturar-se menjant el pa sense sal, home!

Seguretat i neteja
Als carrers dels pobles de Mallorca no només hem pogut gaudir dels llocs d'interès o de la mateixa estètica dels municipis, que en general respecten la tradicional, amb cases adossades i alçades limitades. També hem pogut veure uns carrers i places NETS, fins i tot a la mateixa capital de l'illa. I mai hem tingut cap sensació d'inseguretat, malgrat que també hi hagi delinqüència, evidentment. Si ho comparem amb la brutícia al carrer i el paisatge humà que patim sovint a Catalunya, ens ve un atac d'enveja.

Cales i platges
Per acabar, no es pot passar per alt un dels principals atractius de l'illa: les cales i platges que l'envolten. Són de fàcil accés i en general amb bon aparcament, sobretot si ho comparem amb algunes zones de Catalunya. I estan més netes que les del Principat. L'únic inconvenient, el dèficit de dutxes per dessalar-se que hi ha en algunes platges on, per trobar-se en zona urbana, no haurien de faltar. Per la nostra part, la que més ens ha impactat és la de Cala Formentor (foto). S'ha de pagar l'aparcament, però són els 5 euros més ben invertits de tot el viatge. Quina passada!

14/8/07

Robert Putnam i la hipocresia multicultural

Els investigadors d'arreu del món, sovint, acaben descobrint el que el sentit comú ja indica per si mateix. Robert Putnam és un sociòleg i politòleg reconegut a nivell internacional, professor a Harvard, i estudiat pels alumnes de totes les facultats serioses arreu del món. Durant els darrers anys, s'ha donat a conèixer pels seus estudis en relació al que s'anomena "capital social". Aquest vincles interpersonals, amb les positives conseqüències que reporten, han anat en clar retrocés durant les darreres dècades tant als Estats Units com a Europa, tal com ha demostrat Putnam en diversos articles i estudis. Els darrers anys, malgrat ser un partidari de la multiculturalitat, o potser per això, aquest acadèmic s'ha dedicat a estudiar els efectes de la diversitat cultural en el capital social. I, ves per on, ha descobert que, a més diversitat, menys confiança s'estableix entre els membres d'una comunitat, amb totes les conseqüències que això comporta. El més curiós del cas, però, és que Putnam ha decidit ajornar la publicació de l'estudi fins que trobi alguna "solució" políticament correcte, i fins ara només se n'han difós les conclusions gràcies a alguns diaris com l'International Herald Tribune. Segur que, si els resultats haguessin estat a la inversa, ja seria el llibre de capçalera de molts periodistes i formaria part dels plans d'estudis de totes les universitats.

7/8/07

Com fer adormir un nadó

Potser per l'increment de natalitat dels darrers temps, provocat sobretot pels fills del "baby boom" dels 70, darrerament s'ha posat de moda el son dels infants. Ara tothom és expert en el tema, i apareixen personatges de tot tipus defensant la seva teoria. Sense anar més lluny, ahir a la tarda entrevistaven a RAC1 l'autora d'un llibre que aposta per no deixar plorar els nadons. Segons la teoria d'aquesta senyora, no s'ha de deixar plorar els nens... Doncs nosaltres no som psicòlegs pediàtrics, però us ho podem ben assegurar: deixar-lo plorar ens ha anat com oli en un llum. Els primers 3 mesos van ser una autèntica tortura, amb sons que no duraven més enllà de les 2-3 hores. Però a partir dels tres mesos, vam aplicar la fórmula: que plorés. Si està ben alimentat, no té calor ni fred, no està malalt, no s'ha cagat, etc, el que vol és simplement cridar l'atenció. I, per tant, no se li ha de fer cas, perquè així aprengui que toca dormir. Els primers dies són durs, perquè cal resistir el seu xantatge lacrimal des de l'habitació. Però passada una setmana, el procés d'aprenentatge va donar fruits. I des de llavors, totes les nits s'adorm en menys de 2 minuts des del moment en què se'l posa al seu llit, encara que estigui ben despert. No tothom té aquesta sort, i no sabem si durarà amb el temps. Però de moment nosaltres hem pogut tornar a recuperar la vida normal de 10 de la nit a 7:30 del matí.

6/8/07

Pagar per fer cua

GRAN DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA

Autopista
OBR PÚBL. "Carretera de quatre vies o més amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d'accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades."

Els qui hem de moure'ns per Catalunya sovint, estem tips d'haver de pagar peatges. Ens recorda èpoques passades, en què hi havia recaptadors que cobraven per transitar per camins i ponts. Però com a mínim, voldríem que es complís l'objectiu per al qual l'autopista ha estat projectada: per circular-hi a una velocitat elevada. No demanem passar de 120 però, si paguem, almenys voldríem arribar a 90. I massa sovint això no es compleix. Per tant, ens afegim al clam popular i de l'Ajuntament de Tarragona per tal que, en dies de col·lapse, almenys no s'hagi de pagar els maleïts peatges. Els col·lapses no passen només un dia a l'any, nosaltres els patim cada dos per tres. I quan això succeeix, més que recaptadors oficials, els peatges ens recorden els atracadors, els assaltants de camins. De fet ja té lògica, sabent qui són els amos de les autopistes.


Per cert: tant complicat seria eliminar els peatges troncals?

1/8/07

De TV3 a Antena 3

En la nostra infantesa, i d'això no fa gaire temps, a casa només hi havia una televisió de referència: TV3. I no era una situació estranya, perquè això succeia a moltes cases. Des de fa uns anys, però, l'audiència ha anat canviant, i la televisió pública catalana ha perdut el liderat. Els motius? Podríem citar-ne molts, des de la lògica dispersió de l'audiència degut a la multiplicació de l'oferta de canals, fins a la pèrdua de qualitat en comparació amb aquests altres. Agradi o no, els televidents sovint preferim una programació que no ens dóna TV3. Només cal veure les dades d'audiència que s'han fet públiques avui: TV3 només arriba al 15.6% d'audència, seguint la línia de pèrdues de la darrera dècada, i quedant per darrera de Tele-5 i Antena 3. Dels 40 programes més vistos, només 13 són de TV3, entre els quals val la pena destacar èxits com Afers Exteriors i Polònia, el final de la temporada de sèries com Ventdelplà i el Cor de la Ciutat, esdeveniments esportius i alguns telenotícies. Uns informatius que abans eren líders d'audiència en totes les franges, i que ara es veuen superats perquè, des de fa massa anys, pateixen d'una greu manca de referent nacional català, de parcialitat manifesta en assumptes de tot tipus (fins i tot els internacionals), i sobretot d'una obsessió malaltissa a informar-nos de qüestions que no interessen a ningú... Però bé, tornant al tema: quins són els programes que triomfen a les llars catalanes? Doncs si voleu saber-ho en teniu prou clicant aquí. Per la nostra part, i per pur exhibicionisme, us posarem d'exemple els programes que seguim quan tenim la sort de poder mirar la tele: Mujeres Desesperadas a La 2; Segle XX al 33; Yo soy Bea i Caiga quien Caiga a Tele-5; Afers Exteriors, Polònia i algun telenotícies a TV3; i els Simpson, American Dad, los Hombres de Paco, Dónde Estás Corazón, els informatius i alguna pel·lícula a Antena 3. Para de comptar. Resultat: després de tants anys mirant TV3, i gairebé sense adonar-nos-en, hem acabat essent bàsicament uns seguidors... d'Antena 3! Esperem que la Televisió de Catalunya faci alguna cosa per recuperar-nos. És amb la nostra amb qui voldríem estar.