30/9/07

Una altra del Periódico!

"Una altra del Periódico!" és el primer que ens ha vingut al cap quan hem llegit avui la seva notícia titulada "De menú, gos". Pel que es veu, al diari pressumptament d'esquerres li preocupa que a Rússia hi hagi pobres que es mengin gossos i gats... Però no pels pobres, sinó per tractar-se d'aquests mamífers en concret, i no de rates, per exemple. Per això, el diari es fa ressò de la denúncia d'una organització animalista de pijos rics d'aquell país, que protesta contra aquests "insensibles criminals". Pel Periódico, la notícia no és que hi hagi gent vivint en la més absoluta misèria. La notícia no és que els drets humans siguin vulnerats sistemàticament a Rússia. La notícia no és que el Presidente Zapatero hagi visitat aquest país i no n'hagi dit ni "mu"... La notícia són les "greus denúncies pels drets dels animals a Rússia", perquè hi ha gent vivint en la més absoluta misèria que es menja unes bestioles que cauen gracioses. Una confirmació més que això dels "drets dels animals" és un invent anglosaxó a què s'acullen tot tipus de persones insensibles i sense cap preocupació pels seus congèneres.

29/9/07

Forever Young

Alguns membres de la generació dels nostres antecessors, l'anomenada Generació X, porten una vida ben curiosa. Ja fa molts anys que van superar els 25, però es neguen a assumir la realitat i pretenen comportar-se com preadolescents. Sigui per gust o per força (ells diuen que és per gust, per tant els creurem) continuen sortint cada cap de setmana fins a les tantes, gastant-se els diners en alcohol, drogues i en cotxes cars que han de pagar a plaços. Volen portar el ritme de vida de joves milionaris de pel·lícula, però només són capaços de copiar-ne l'estètica pija. En teoria, no volen saber res de casar-se, ni de tenir fills, fins que es comencen a adonar que fan tard quan s'acosten a la quarentena. Com que cada dia que passa són menys, han de sortir més per conèixer gent nova, però s'acaben comprant animals de companyia per compensar la soletat. En teoria, estan orgullosos de la seva situació, i per això menyspreen els qui hem decidit tirar endavant una família, o els solters que "no els segueixen el ritme": diuen que tots aquests "estem perdent la joventut". El que no s'adonen és que la joventut té data de caducitat: a partir de llavors cal canviar de "xip", o bé entrar en la inevitable i progressiva mediocritat.


PD: Tot i que no té cap valor estadístic, la gran majoria de votants a l'enquesta "Què opines de la possible prohibició de fumar a tots els bars?" s'hi ha mostrat a favor (74%), davant dels indecisos (14%) i contraris (11%).

25/9/07

Ahmadinejad: "A Iran no tenim homosexuals"



23/9/07

"Jo no sóc antimonàrquic"

Dit sigui d'entrada que donem tot el suport al gironí que està acusat per cremar la foto dels reis, i amb aquest post ens afegim a la campanya. Ara bé, nosaltres no som antimonàrquics: som republicans. Pot semblar una tonteria, però la diferència és substancial. Per una banda, antimonàrquics ho poden ser també els franquistes de la vella escola o comunistes estalinistes, per exemple. De fet, en les protestes pel processament d'aquest home (als 30 anys ja no ets el "noi" que diuen molts mitjans), alguns manifestants porten banderes de l'antiga URSS, que no era precisament un exemple de democràcia. I per altra banda, també som republicans perquè el republicanisme va molt més enllà de la figura del Cap d'Estat. Entre altres coses, el republicanisme implica uns valors d'igualtat, llibertat i fraternitat al voltant d'un bé comú, que es pot traduir des del civisme en l'espai públic fins a mesures que fomentin la igualtat entre els ciutadans. Per això no entenem que vulguin qualificar-se d'antimonàrquics, si no és que l'únic que els uneix és la seva adversió als reis espanyols. Per últim, algú hauria de recomanar a l'entitat que dóna suport al detingut, Alerta Solidària, que no barregi naps amb cols comparant el tracte que van rebre a Madrid amb el que, segons ells, Israel dóna als palestins. Si el que volen és crear simpaties, no cal ofendre aquells que defensem el dret d'Israel a viure en pau, i que admirem aquest país com un exemple a seguir d'autodeterminació i construcció nacional.

21/9/07

Aplaudiment estroncat

Avui teníem decidit publicar un post aplaudint el futur decret del Departament de Sanitat, pel qual a la pràctica es prohibirà fumar a pràcticament tots els locals de menys de 100 m2. Malgrat que un dels dos membres de la parella d'aquest bloc és fumador (encara), creiem que ja és hora que es prenguin decisions com aquesta. La legislació actual permet que molts no fumadors, començant pels cambrers, hagin d'assumir riscos per a la seva salut sense tenir-ne cap responsabilitat. I no s'hi val a dir que aquestes mesures no serveixen per a res, perquè les evidències canten per si soles, començant pel descens d'atacs de cor en ben poc temps. Però aquesta bona notícia en l'àmbit de la salut ha durat menys de 24 hores, perquè s'ha vist estroncada per l'incendi d'avui a la Vall d'Hebron. Com pot ser que un hospital de referència es quedi sense llum, i durant tantes hores? A l'hora que escrivim això encara no s'ha restablert l'electricitat. Poden haver-hi excel·lents plans d'emergència, i que totes les persones implicades responguin amb gran professionalitat. Però no és lògic que es donin situacions com aquestes en un equipaments tan fonamental.

19/9/07

Diputat falangista

El tractament que fan TV3 i Catalunya Ràdio del Pròxim Orient és de jutjat de guàrdia. Aquesta tarda hem començat amb el bloqueig israelià de Gaza: a Catalunya Informació han donat el punt de vista de Hamas, amb declaracions del grup terrorista incloses, i sense cap tall de veu israelià explicant la mesura. Deu ser que algun periodista prefereix que continuï entrant petroli i gas a la Franja, per anar disparant els coets que cauen cada dos per tres en poblacions israelianes (sobre jueus, cristians, musulmans, agnòstics, ateus, etc). Però per si això no fos prou, el més brutal ha estat el tractament del Telenotícies Vespre de l'atemptat que ha causat 9 morts i més de 50 ferits a Beirut. I és que el nostre amic Pepe Garriga ha qualificat el diputat assassinat de "falangista". És cert que era membre del partit الكتائب اللبنانية, o Lebanese "Kataeb" Party, que es tradueix habitualment com a "Falange". Però sospitem que la tria del qualificatiu per part de Garriga no ha estat una casualitat, tenint en compte el bon rotllo que ens provoquen els "falangistes" al nostre país. En resum, la notícia ha gaudit de la mateixa subjectivitat islamista de cada entrega del nostre amic corresponsal al Pròxim Orient, que ha completat gairebé excusant el règim sirià d'estar-hi al darrera. Ai Pepe, al final haurem d'organitzar una campanya perquè el facin fora de la feina... i això que no volem fer pujar l'atur. "Quosque tandem abutere, Pepe Garriga, patientia nostra?"


PD: Podeu consultar la peça d'en Garriga visitant la notícia de la web del TN, i clicant a l'esquerra.

18/9/07

Menys d'1€ contra el càncer

Tots els qui esteu llegint això, suposant que ara gaudiu de bona salut, heu de saber que teniu entre un 30 i un 45% de possibilitats de desenvolupar un càncer al llarg de la vostra vida, en funció de diversos paràmetres. I amb els tractaments que hi ha actualment, més del 50% dels qui emmalalteixen n'acaben morint, en funció també de diversos paràmetres. Sentim ser tant durs, però no ens ho inventem nosaltres: ho confirmen múltiples estudis mèdics publicats. Desgraciadament, en coneixem l'experiència de ben aprop. Llavors, tractant-se d'una malaltia tant freqüent i habitualment mortal, per què no s'inverteix més en la seva investigació? L'Estat espanyol inverteix menys d'un miserable € per habitant en investigació oncològica, mentre que la mitjana Europea és de 3,42€, el Regne Unit arriba a 13,18€, i els Estats Units a 17.61€. Afortunadament, això no repercuteix en el nivell de tractaments, perquè es difonen ràpidament a tota la comunitat mèdica mundial. I gràcies als esforços de molta gent, les xifres de supervivència han millorat en els darrers anys. Però no és lògic que, des d'aquí, no es contribueixi prou a lluitar contra aquesta malaltia. Això sí que hauria de ser una prioritat. Bàsicament, perquè l'acabaran/acabarem patint molts de nosaltres, encara que mentrestant alguns visquin com si no existís.


PD: Algú sap per què costa tant que els mitjans de comunicació catalans informin sobre sanitat???

NIMBY a Catalunya

NIMBY és un acrònim en anglès de "Not In My Back Yard", que significa "No al meu pati del darrera". S'utilitza per referir-se a l'oposició de col·lectius afectats directament per activitats o instal·lacions molestes, però que socialment es consideren necessàries. A Catalunya, aquest acrònim té una aplicació sistemàticament, establint-se una mena de "cultura del no" per la qual qualsevol infrastructura és considerada innecessària... excepte a les Terres de l'Ebre. A la nostra regió tot s'hi val: centrals nuclears, plantes de residus, transvasaments, etc. I ara un macro-dipòsit de gas, com el que lògicament ha rebutjat l'Ajuntament de Tortosa (CiU-ERC). Aquí produïm la major part de l'energia consumida al país, i ens ho paguen intentant encolomar-nos totes les infraestructures que d'altres no volen. Mentrestant, hi ha moltes zones de Catalunya amb un elevat consum energètic on la cultura del no (i la hipocresia ecocondríaca) impera fins al punt de no permetre posar un simple parc eòlic o una línia elèctrica. No s'hi valen les dobles vares de mesurar: o tots moros o tots cristians. Cal fer un pensament i començar a repartir les coses, de manera que uns no ens quedem la merda i els altres els beneficis. Perquè hi ha una cosa que a la Catalunya Vella han de saber: si no fos per nosaltres, encara s'haurien d'il·luminar amb espelmes.

16/9/07

TV3 i la missa tridentina

Aquest migdia TV3 ens ha tornat a informar sobre la gran novetat de la missa en llatí, concretament de la "missa tridentina", instituïda durant la Contrarreforma. No sabem si han decidit fer una peça com aquesta per la seva extravagància, o per quin motiu, però se'l podrien haver estalviat, sobretot tenint en compte l'hora en què fan els informatius els diumenges que emeten la Fórmula 1. Des d'un punt de vista laic és inacceptable que els mitjans de comunicació públics facin propaganda de les religions, inclosa evidentment la catòlica. Es pot entendre que per Nadal o per Setmana Santa ens informin de les manifestacions culturals que es produeixen, perquè més enllà de la religió, formen part de les tradicions del nostre país. Però el que no té sentit és que ens expliquin que 20 persones han demanat assistir a un ofici religiós en una determinada llengua. En el nostre país tothom té dret a resar al déu que li vingui de gust, i a fer-ho en la llengua que vulgui, independentment dels preceptes que els donin. I tothom té dret a ser agnòstic o ateu, sigui quina sigui la tradició religiosa de què procedeixi. Per tant, no cal que la televisió pública ens expliqui a qui resen els altres en la seva vida privada. Si volen resar en llatí, ells mateixos. Com si ho fan en maltès!

15/9/07

Fiscals avorrits

Des d'aquest bloc sempre hem defensat la independència de la Justícia, i ho continuarem fent fins i tot davant lleis injustes que, esperem, s'acabin modificant. Però una cosa són els jutges i magistrats, i una altra és la Fiscalia, que depèn d'un òrgan nomenat pel Govern de l'Estat. Pel que sembla, deu fer uns dies que els fiscals s'avorreixen, no tenen gaire feina. Estan tips de fer partides de cartes, i ja han passat tots els nivells del pescamines de l'ordinador. Si no, no s'entén que es dediquin a perseguir uns joves pel simpre fet de cremar una fotografia al mig d'una plaça a Girona. Però ho entenem... Al nostre país ja no hi ha amenaces terroristes de cap banda. S'ha acabat amb tot el tràfic de drogues. L'evasió fiscal és un mite perquè tothom paga els seus impostos. Les màfies de tràfic d'immigrants han estat desmantellades. Els delinqüents sexuals reincidents han desaparegut del mapa. Tots els homicidis dels darrers 100 anys s'han resolt. Les bandes de gitanos romanesos han deixat d'atormentar la gent gran. S'ha acabat amb totes les organitzacions criminals tant autòctones com estrangeres. Ja no hi ha delictes greus per investigar, vaja! Però els pobres fiscals han de justificar el seu sou i, és clar, han d'omplir el temps amb alguna cosa. Per això es dediquen a perseguir tonteries com aquesta, ja ho entenem...És clar!

14/9/07

Recordant Oriana Fallaci

Demà, dia 15 de setembre, farà un any de la mort d'Oriana Fallaci. Pel seu perfil, per la seva biografia i bibliografia, cap mitjà de comunicació d'aquí ens ho recordarà. De fet, gairebé ni es va informar de la seva mort! Per això us en volem fer 5 cèntims. Filla d'un activista antifeixista italià, Oriana Fallaci va néixer a Florència l'any 1929. De ben jove, ja va col·laborar amb la resistència italiana, i va ser condecorada als 14 anys per les seves activitats contra l'ocupació nazi. Acabada la guerra, va dedicar la seva vida al periodisme i va exercir de corresponsal de guerra, triomfant molt per davant de la majoria d'homes de la seva quinta sense cap necessitat de quotes femenines. Va entrevistar personatges trascendentals del segle XX, com Willy Brandt, Henry Kissinger, JFK, el Xà de Pèrsia, l'aiatol·là Jomeini, Muammar el Gaddafi, Golda Meir, Iàsser Arafat, Indira Gandhi, Mao Tse Tung, etc., moltes de les quals es poden trobar al llibre "Entrevista amb la Història" (1974). Amb aquesta i altres obres, sempre des de posicions laïcistes i liberals (no confondre amb neoliberals), Fallaci va deixar una important petja en diverses generacions, des de les nostres àvies a nosaltres. Llavors... per què no l'hauria de recordar cap mitjà de comunicació català, demà? Doncs perquè els seus darrers anys va compaginar la seva lluita contra el càncer de mama, amb la defensa de la democràcia davant el feixisme islamista. I és clar, ser políticament incorrecte té el seu cost.


PD: L'obra que no va agradar a alguns és "La ràbia i l'orgull" (2001), de la qual podeu trobar una traducció en la llengua d'un país veí aquí. Si voleu saber més d'Oriana Fallaci, només cal que feu un clic a la Wikipedia: català, espanyol, anglès.

"Comença la Quaresma"

Avui s'enceta la Quaresma, quaranta dies de dejuni i abstinència de molts catòlics. Coincidint amb aquesta festivitat cristiana, que a Catalunya serà seguida per prop de 6.500.000 persones, a Barcelona s'ha inaugurat una nova església al barri del Raval. Durant els quaranta dies previs a la Pasqua, coincidint amb els divendres, no es pot menjar carn ni ous, segons dicta el cristianisme catòlic.

No us espanteu! Aquesta és una notícia falsa, però amb poques modificacions respecte la real (aquí). Les preguntes són: per què els mitjans donen per fet que l'ateïsme i l'agnosticisme no tenen lloc entre les persones d'origen musulmà? Per què cony es fa proselitisme religiós des dels mitjans de comunicació?

11/9/07

Thinking Blogger Awards 2007

L'altre dia Toni Gallardo ens va atorgar un dels anomenats "Thinking Blogger Awards 2007". Es tracta d'un premi que qualsevol blocaire pot donar a 5 blocs que li han agradat, que l'han fet pensar. I nosaltres, és clar, també ens afegim a la iniciativa. Però com que amb 5 no n'hem fet prou, els hem dividit en dos grups: blocs internacionals i blocs catalans.



BLOCS INTERNACIONALS

-Malaprensa. Evidenciant els errors periodístics. N'hi ha de l'alçada d'un campanar.
-Little Green Footballs. L'hem descobert fa poc, s'hi pot llegir el que cap mitjà d'aquí t'explicarà sobre l'islamisme.

-Gateway Pundit. Per informar-se del conflicte àrab-israelià des de Jerusalem, sense passar per Pepe Garriga (TV3).

-Egocrata. Reflexions socialdemòcrates des dels Estats Units, i des de més a prop.

-Barcepundit. Interessant per contrastar informació, malgrat el seu espanyolisme.


BLOCS CATALANS

-Tatxenko. Reflexions d'un col·lega que, fart de BCN, se n'ha anat a Mallorca.

-Al-Turtusi. Reflexions d'un col·lega que, fart del nord d'Àfrica, tornarà aviat a Catalunya.

-Nihil Obstat. Interessants aportacions d'un liberal català. Llàstima del seu espanyolisme!

-La Portada. Interessants aportacions d'un jove periodista ebrenc d'esquerres. Llàstima del seu proarabisme!

-Toni Gallardo. I és clar, no podia faltar el bloc que ens ha recomanat a nosaltres. No només perquè de petits ens van ensenyar que és d'educació ser agraït, sinó perquè també és un bloc que ens ha fet pensar. Justament avui hi ha penjat una entrada especialment emotiva sobre l'Onze de Setembre. El nostre Onze de Setembre.

Onze de Setembre (II)


10/9/07

Onze de Setembre (I)








9/9/07

Ecocondríacs a temps parcial

La parella d'aquest bloc tenim dues feines en dos àmbits ben diferents, però els dos patim un prototip de company de feina que és digne d'estudi. Es tracta de l'ecocondríac, un individu que seria ben normal si no fos per la seva pressumpta obsessió pel medi ambient. És aquell personatge que, cada vegada que imprimim alguna cosa en fulls en blanc, ens acusa pràcticament de portar el planeta a la destrucció. És l'individu que està en contra de qualsevol cosa que representi una millora social, simplement perquè pot alterar la vida d'una parella de pardals. Aprofita qualsevol ocasió per donar-nos lliçons de sostenibilitat, com si nosaltres fóssim unes màquines insensibles que no valoréssim el nostre entorn natural. I dóna per fet que no ens preocupem pel futur del planeta, simplement perquè podem viure sense obsessionar-nos al seu nivell. Però el més curiós del cas, i aquí hi ha el més interessant, és que desconeixem el comportament d'aquests dos individus quan surten de la feina. Bé, només en coneixem un detall: curiosament, els dos vénen a treballar en uns bonics 4x4. Es veu que la hipocresia d'Al Gore s'encomana als seus seguidors. Tenen tot el dret a sentir-se malament per la seva conducta. Però no cal que ens intentin traslladar el seu sentiment de culpa.

5/9/07

Dreta, esquerra, i genètica

Avui tractarem el tema més delicat i transcendental des que vam crear el Diari, ja fa una colla de mesos. I és que s'ha fet públic l'acord del govern britànic pel qual es permetrà la creació d'embrions híbrids d'animals i humans. No us penseu que ho plantegem des d'un punt de vista religiós o conservador, perquè els lectors habituals ja sabeu que aquest bloc és laïcista i d'esquerres. Més aviat ho enfoquem des d'una perspectiva moral, la mateixa moral que ens fa ser partidaris de la redistribució de la riquesa, del matrimoni entre persones de qualsevol sexe, o de la sanitat i l'educació públiques, per exemple. Preguntes: És lícit fer qualsevol cosa en investigació genètica? Per què la dreta sempre s'oposa a tots els passos endavant, i en canvi l'esquerra els aplaudeix a ulls clucs? No cal centrar-se només en la notícia d'avui, sinó a tots els progressos o pressumptes progressos que s'han fet en la matèria. Nosaltres, per exemple, considerem legítim l'ús de cèl·lules mare no embrionàries (de fet, vam donar a la ciència el cordó umbilical del nostre fill). Però en canvi, no estem d'acord amb l'ús d'embrions humans, i encara menys si és per fer invents com el de la notícia. Fins i tot des d'un punt de vista ateu, es pot considerar que amb la fecundació s'inicia una nova vida i que cal protegir-la, en comptes d'experimentar-hi. Per això, volem manifestar la nostra preocupació pel fet que l'esquerra deixi tots els qui ho veuen així en mans de les dretes religioses. No som els primers que es manifesten en aquest sentit. I també per això, no entenem algunes postures que enfoquen una qüestió tant trascendental com aquesta d'una forma absolutament acrítica. Perquè el resultat de tot plegat és el que tenim actualment: els qui tenen dubtes raonables mantenen silenci, mentre els qui mostren postures irreflexives influeixen sense cap mania.

4/9/07

Cambra Heterosexual Ibèrica

La Cámara Heterosexual Ibérica representará los intereses económicos del colectivo

Barcelona, 3 sep (EFE).- La Cámara de Comercio Heterosexual Ibérica aprobará sus estatutos antes de finales de año y representará los intereses económicos, empresariales, laborales y profesionales de la comunidad heterosexual de España, Portugal y Andorra.

La Cámara, cuyo proyecto se ha presentado hoy en la Ciudad Condal, tendrá sedes en Madrid, Barcelona y Lisboa, impulsará un Círculo de Economía y Negocios que fomentará el debate sobre el papel de los heterosexuales en la economía, y promoverá la creación de asociaciones profesionales y empresariales, círculos de economía y agrupaciones por afinidad de personas heterosexuales en el mundo de la empresa.

La Cámara Ibérica está integrada por profesionales, ejecutivos y empresas del ámbito de la Península Ibérica y por miembros corporativos que apoyen los principios de la Cámara. Entre otros, la Cámara prestará servicios de asesoramiento a empresas de todos los sectores de actividad sobre las posibilidades de negocio en el segmento de mercado de los heterosexuales.

PD: Aquí, el teletip real. Nosaltres ens hem mostrat repetidament a favor dels drets dels homosexuals. Simplement, ens ha fet gràcia imaginar l'escàndol que es crearia amb un senzill canvi de paraula. No seria millor deixar l'orientació sexual de cadascú a l'àmbit que li pertoca?

3/9/07

Troles als mitjans

Que els mitjans de comunicació de masses no donen gaire garanties d'imparcialitat, ja no sabien els nostres rebesavis. Actualment, només cal fer un cop d'ull a l'actualitat política, o bé repassar com es tracta tot allò que procedeix dels Estats Units o d'Israel. Per sort, des de fa uns anys totes les informacions es poden contrastar a Internet. El problema, però, és que Internet també facilita la creació de noves troles (hoax) que es difonen pels mitjans tradicionals com a notícies certes. El cas més conegut és l'informe, tant famós com fals, segons el qual G.W. Bush és president que té el coeficient intel·lectual més baix de la història dels EEUU, que moltíssims mitjans van difondre com si fos autèntic. Ara ens ha sorprès un nou cas encara més espectacular: el del Bullet Proof Baby, una pàgina web que anuncia des de cotxets antibales fins a equips antiavalots per a nadons, passant per models infantils de màscares contra armes químiques. Ha aconseguit aparèixer a Informativos Telecinco, que hauria donat una notícia "bomba" si no fos... que és una simple campanya de màrqueting d'una pel·lícula.

1/9/07

Duran Lleida, a Sealand?

En els darrers mesos, moltes veus properes a CiU han anat acusant ERC de no ser independentista, sota l'argument del pacte amb el PSC al govern de la Generalitat... Com en els pactes municipals, de qualsevol color, creiem que la tasca del govern s'haurà de valorar a final de legislatura. I no només caldrà posar-li nota en l'aspecte nacional, sinó també en tot allò que el govern hagi fet en àmbits com la sanitat, l'educació o les polítiques de suport a la família, per exemple. Però dit això, són curioses algunes de les declaracions amb què es comença el "curs polític" a Catalunya. De cop i volta, ERC ha volgut recordar que és independentista (vaja, com si no ho sabéssim!), i algunes de les veus que esmentàvem, ara salten i critiquen la proposta de convocar un referèndum el 2014. De fet, fins i tot el candidat espanyol i Secretari General de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit textualment que "me importa un comino" la proposta republicana. Ja fa massa anys que es nota que l'únic que vol aquest home és ser ministre espanyol, del govern que sigui i amb el partit que sigui. Però més li valdria callar... Amb aquestes declaracions, amb quina cara continuaran donant un missatge nacional els companys de Duran? Segur que n'hi ha més d'un que li pagaria unes vacances de mig any a algun país exòtic... Per exemple a Sealand, un bonic mini-micro-estat en forma de plataforma al bell mig de l'Atlàntic...