28/10/07

Zapatero visita la catàstrofe

Una de les lleis de Murphy diu que, quan sembla que una cosa no pot anar més malament, sempre acaba empitjorant. Això és el que passa amb les infrastructures a Catalunya, i avui no n'és una excepció. Però malgrat tot, hi ha qui no vol assumir-ho. Zapatero ha vingut a Catalunya per simular que afronta el desastre de les infrastructures, sí. Però ho ha fet com si es tractés d'un terratrèmol o d'unes inundacions, que cal veure "in situ" per mostrar interès i tranquil·litzar la població. Només hi ha un problema: no es tracta d'una catàstrofe natural inevitable, sinó que a la situació actual s'hi ha arribat per culpa d'una cadena immensa d'errors en el seu govern. A aquestes alçades, no s'hi val intentar aparentar proximitat a la gent per demostrar-li una pressumpta solidaritat. Calen solucions i, sobretot, que algú assumeixi responsabilitats polítiques. Si un desastre similar li hagués passat a qualsevol conseller de la Generalitat, ja hauria dimitit o se l'hauria cessat faria molt de temps. De fet, no recordem cap cas en què les peticions de dimissió hagin estat tant generalitzades i demanades per part de tothom (excepte el PSOE, oficialment). Potser sigui cert que decapitar la ministra de Foment no soluciona res, que el problema ve de més avall. Potser sí. Però aquesta dimissió almenys significaria que el govern espanyol assumeix realment l'error. I més li valdria a Zapatero assumir-lo aviat: no fos cas que, d'aquí a pocs mesos, centenars de milers de votants socialistes ho facin per ell.

25/10/07

Espectacle mediàtic

Ja comença a cansar tot l'espectacle mediàtic que s'ha muntat entorn de l'agressió a una noia per part d'un "quillo" imbècil, si és que cal afegir-hi l'adjectiu. Ara s'ha fet públic que l'acusat ha estat deixat en llibertat sense fiança, cosa que garanteix xou per alguns dies més... No cal dir que esperem una condemna per al personatge en qüestió, i la justícia acabarà determinant-ho segons el Codi Penal. Però tampoc és just que aquest idiota acabi esdevenint un cap de turc, simplement perquè els fets han estat gravats i difosos per tots els mitjans desenes de vegades. En això té tota la raó la consellera Montserrat Tura: totes les agressions han de ser tractades per igual, siguin gravades o no. A la justícia se li ha d'exigir que sigui freda, i prengui decisions amb racionalitat segons el que la llei estableix. Si no fos així, la majoria d'agressions greus acabarien sense pena, mentre les mediàtiques comportarien condemnes pròpies d'un tribunal d'excepció.

19/10/07

La Conferència Nacional d'ERC

Volíem escriure un post sobre la Conferència Nacional d'ERC de demà, però la veritat és que no tenim temps. Com que continua de plena actualitat, ens remetem a un d'antic que vam escriure fa pocs mesos:


En la nostra infantesa, allà als anys 80 del segle passat, l'independentisme català era una sopa de lletres incomestible: PSAN, PSAN-P, OSAN, IDP, MDT, NE, MEN... Cada organització i corrent intern comptava amb més puresa que els altres, però cap ni un tenia representació parlamentària. Tot i que sovint es presentaven a les eleccions, no sortien mai. No valia la pena votar algú que, més enllà de discursos molt ben travats, no servia per solucionar els problemes reals de la gent. Hi havia moments en què el principal enemic semblaven els escindits, dissidents i traïdors, com segur que recorden molts independentistes que ara ja superen els 40 anys. El procés històric, però, va portar a la progressiva convergència de la major part d'aquesta gent a ERC i, amb els seus alts i baixos, s'ha acabat convertint en una opció seriosa per a molts ciutadans d'aquest país. Però clar: governar desgasta. Per aconseguir algunes coses, s'ha de renunciar a d'altres, i hi ha qui sembla aprofitar-ho per reobrir debats antics. Com tots els altres partits sense excepció, han perdut vots darrerament i ara hi ha qui demana tornar als orígens. Ens recorda situacions curioses, com quan algunes veus d'ICV-EA demanen tornar al comunisme més tronat, alguns socialistes a la socialdemocràcia dels 70, o alguns convergents a l'època de Pujol... Però som a l'any 2007, i la solució és més senzilla: no és una qüestió d'amb qui pacten o deixen de pactar, sinó que ERC ha de recordar per què els votants els trien. Per a què alguns els hem votat algunes vegades, i és probable que tornem a fer-ho. Mira si n'és, de fàcil! Nosaltres volem més places d'escoles bressol, millor atenció sanitària pública, una bona educació pública per als nostres fills, que aquest país no sigui un descontrol en matèria d'immigració, més seguretat als nostres carrers i a les nostres cases, que la gent gran cobri pensions dignes, millorar l'accés a l'habitatge, que els malalts mentals estiguin ben atesos, que les nostres carreteres siguin segures, etc. I volem deixar de patir un dèficit fiscal sagnant, poder viure normalment en català, i aconseguir a mig termini la independència en el context de la Unió Europea. Això es pot aconseguir tant pactant amb uns com amb els altres, i tenim clar que no serà d'un dia per l'altre. Per tant, la qüestió és obtenir resultats mica en mica, i és evident que no són suficients els menys de 4 anys de govern intermitent com els del període 2003-2007. Aquí és on ERC i tots els altres partits han de buscar la causa de la seva davallada: en el "xou" continu que ha estat la política catalana dels darrers temps. Els votants volem tranquil·litat, serenitat, estabilitat, i sobretot resultats. Confiem que tots els partits, i en particular ERC i el Govern de Catalunya, estiguin a l'alçada de les circumstàncies i del que esperem els ciutadans.

18/10/07

¡Adiós Boadella!

Ja sabem que hi ha assumptes molt més interessants de què parlar, i que Albert Boadella no mereix l'atenció que els mitjans li donen. Però avui aquest personatge ens ha provocat vergonya aliena i ho hem de comentar. A bord d'una golondrina del port de Barcelona, ha anunciat que mai més tornarà a treballar a Catalunya perquè, segons ell, és víctima d'un "boicot" per part dels catalans. Quina idiotesa! Som en un país on els programes més vistos són les "Escenas de Matrimonio", els "Simpson", la Fórmula 1 en castellà o els partits de futbol, també de la selecció espanyola. Un país on gairebé ningú es fixa en la línia política del "venedor" per escollir productes de consum cultural o simplement alimentici... I aquest pallús diu que la gent no va a les seves obres per fer-li boicot! Això, sense tenir en compte que a Catalunya hi ha centenars de milers de votants del PP o Ciudadanos, que bé podrien ser espectadors seus. No cal que intentis enganyar la gent, Boadella: si fessis bones obres, tindries espectadors fins i tot tractant-se d'un espanyolista militant com tu. Fins i tot potser nosaltres vindríem a veure't. Però és clar, és més fàcil tirar pilotes fora i aprofitar per fer-se la víctima. Com a estratègia comercial per vendre's a Espanya és una bona idea, però als catalans no ens enganyaràs. I a la llarga, als espanyols tampoc.

13/10/07

Atenció als CAP

El diari AVUI informa que una nena d'11 anys ha mort després d'haver estat visitada dues vegades en un Centre d'Atenció Primària (CAP), i que no se li detectés res. Es desconeixen els detalls de l'assumpte, i per tant no podem qüestionar la feina dels professionals que l'han atès. Hi ha mals que no els soluciona ni el millor metge del món. Però l'assumpte ha revifat les crítiques a les deficiències en l'atenció sanitària als CAP. No pot ser que l'atenció s'hagi de fer a corre-cuita, que les infermeres facin de pediatres, o que "s'importin" metges estrangers sense una capacitació garantida. Això sí que ho hem patit de primera mà, afortunadament sense conseqüències greus, i pel que sembla molts ciutadans es queixen dels mateixos dèficits. No deu ser casualitat. Per tant, i més enllà de l'ampliació de places universitàries que s'ha anunciat, cal que es prenguin més mesures: evitar que gent de fora ocupi la meitat d'aquestes places, crear més destinacions MIR a Catalunya, i pagar millor els metges catalans perquè no marxin del país serien bones mesures. Si no és així, i l'atenció als CAP continua degradant-se, hi haurà encara més col·lapses a les urgències dels hospitals de referència.

12/10/07

Polèmic Nobel per a Gore

En el seu dia, el Premi Nobel de la Pau va ser entregat a Kissinger o Arafat, de manera que no sorprèn que avui s'hagi anunciat mig Nobel polèmic. El 50% destinat al Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ens sembla perfecte, perquè és necessari que s'estudiï aquest hipotètic fenomen, fins i tot suposant que les causes humanes siguin limitades. Ara bé, el 50% destinat a Al Gore ens sembla un autèntic despropòsit. A la inconsistència del seu reportatge catastrofista, que ha estat denunciada diverses vegades, s'hi suma la incoherència del personatge. Com pot ser que un abanderat contra el canvi climàtic sigui tant hipòcrita en la seva vida privada? No hi ha ningú més al món que mereixi el reconeixement per buscar la pau? Per posar un exemple, dels conflictes al Sudan no se'n recorda mai ningú, però segur que hi ha algú que s'hi juga la vida per aturar-los. Esperem que l'any vinent ens sorprenguin amb un premi més just.

PD: Quan escrivim això s'està investigant si el suïcida detingut a la Jonquera conduint un cotxe amb explosius pretenia atemptar contra un edifici a Catalunya.

11/10/07

Feliç 12 d'Octubre!

Feliç Dia Mundial de l'Ou 2007

10/10/07

Islamofòbia???

Aquests dies se celebra un fòrum de la OSCE a Còrdova sobre la "islamofòbia", i s'hi ha defensat una teoria ben curiosa: que és un fenòmen en alça, però anterior a l'11-S del 2001. Segons aquesta teoria, la "islamofòbia" té els seus orígens en la fi de la Guerra Freda, quan "extremistes conservadors" havien de trobar "un nou enemic". És clar! Això de l'11-S va ser un atemptat preparat des de la Casa Blanca perquè els ciutadans occidentals tinguin mania als seguidors d'Al-Qaida... I els atemptats de Madrid o Londres van ser organitzats per algun lobby jueu... I un be negre! Ja n'hi ha prou de fer-se la victima. Nosaltres no recordem res similar a l'actualitat en els anys 90. Més aviat, el passat històric que s'hi assembla més és una lluita de dècades anteriors, d'una esquerra que s'oposava als abusos de l'església catòlica. La fòbia a l'integrisme religiós de caire islamista es pot considerar una continuació d'aquest moviment laicista, i sorgeix de motivacions tant relacionades amb el terrorisme internacional com a problemes de la immigració massiva. El que cal és afrontar el problema amb valentia per part de tots, però especialment des dels cercles socialment propers a l'integrisme. Les escuses barates i el victimisme són una estratègia gastada: ja la van utilitzar els nazis.

9/10/07

La mort d'un lluitador

Aquests dies es recorda l'aniversari de la mort d'un gran lluitador. Fill d'una família acomodada, no tenia per què dedicar-se a activitats que posessin en perill la seva vida. Ell, però, no va dubtar a defensar les seves posicions amb les armes, en un context en què no era precisament l'únic que optava per aquesta via. Va participar en diversos conflictes al llarg de molts anys, desenvolupant la seva lluita en indrets allunyats, patint inclemències climàtiques ben diverses. Era admirat pels seus partidaris perquè sempre es posava a primera línia, en comptes de quedar-se a la rereguàrdia com feien d'altres. I era tant temut com respectat pels seus enemics, que mai sabien per on els atacaria, per la qual cosa van haver de dedicar esforços titànics per vènce'l. En vida va rebre tot tipus d'honors, i malgrat això va continuar arriscant la seva pell davant l'adversitat. Finalment, l'aventura de la seva vida va acabar amb una mort sense dret a un judici just. Va ser conegut internacionalment per defensar la seva causa amb vigor, i fins i tot els seus enemics l'han admirat durant anys. Però la seva era una causa perduda, afortunadament pel futur de la humanitat. Sabeu a qui ens referim? A Erwin Rommel, "la Guilla del Desert". No us devíeu pensar que es tractava del Che Guevara, oi?

8/10/07

Bé per la Fira de Frankfurt

Aquests darrers dies han aparegut crítiques des de cercles espanyolistes en relació a la llengua, i un dels casos que aviat es veuran és el de la Fira de Frankfurt. Ja hi ha qui ha criticat la Generalitat per convidar-hi només escriptors en llengua catalana, argumentant que també hi ha excel·lents escriptors en espanyol que viuen i escriuen a Catalunya. Per més que s'intenti fer-ne una discussió literària, el cert és que es tracta simplement d'una qüestió de marc nacional. En el fons, qui demana que hi hagi autors en espanyol és que té un concepte regional de Catalunya, una comunitat autònoma amb "dues llengües" igual d'autòctones. Doncs no, senyors. Catalunya té una sola llengua pròpia (a banda de l'aranès), i ha de defensar-la com faria qualsevol estat-nació europeu. Ben segur que a França hi ha excel·lents escriptors en àrab o en altres idiomes, i fins i tot alguns d'ells hi ha nascut o fa molts anys que hi viuen... però s'imagina algú que es promocionessin com a literatura francesa? Per això, des d'aquí volem felicitar la valentia del Departament de Cultura, que a diferència d'altres conselleries fa mesos que demostra la seva vàlua i capacitat de treball. Sempre hem cregut que la cultura no és una prioritat com a política pública, però si les altres nacions en fan, a Catalunya tenim dret a no quedar-nos enrera.

7/10/07

Una bronca útil

Un cop més, avui hem topat amb l'incivisme i la mala educació. Mentre caminàvem tranquil·lament amb el nostre nadó pel carrer, al costat d'un parc, ens ha aparegut un gos deslligat que ha arribat a tocar el cotxet. Us reproduïm la breu conversa:

-"Tranquilos, que no muerde"
-"Potser sigui així, però l'hauria de portar lligat"
-"¿De qué me habla? No entiendo lo que dice, hable en castellano!"
-"Que lo tendría que llevar atado"
-"¿Pero qué dicen? Aquí hay un parque!"
-"I què? En aquest país, els gossos s'han de dur lligats"
-"¡Anda ya!"
-"En aquest país els gossos van lligats. I punt."


Val a dir que avui es tractava d'una persona de fora, d'aquells que entenen la llengua del país només quan els interessa, cosa que mereixeria un altre post. Però la situació s'hagués pogut donar perfectament amb un autòcton de 8 generacions. El fet és que, després de la bronca, el personatge en qüestió ha lligat el seu gos. Segur que el proper cop s'ho pensarà dues vegades abans de deixar-lo anar. I segur que no ho faria si tothom li digués el mateix.

2/10/07

Religió vs Ciutadania

Ara que estem en plena onada republicana, i tal com vam comentar fa pocs dies, no està de més recordar que ser republicà va molt més enllà de la figura del cap d'Estat. Un exemple el trobem avui, quan tots els mitjans ens informen sobre una nena que, vestida amb un vel islàmic, ha estat reincorporada al col·legi pel Departament d'Educació, contra el criteri del centre. Es tracta d'una decisió lògica, perquè la nena no té la culpa que els seus familiars siguin tant tossuts de voler-la segregar diferenciant-la de la resta d'alumnes. I no seria just que aquesta nena hagi de complir una normativa per la igualtat dels alumnes que en la majoria d'escoles no es compleix. Però dit això, val a dir que la norma és perfectament aplicable i recomanable, sempre que es faci extensiva a tots els centres educatius finançats amb fons públics. És més, és una norma que caldria aplicar a tots els equipaments d'ús públic, siguin escoles, hospitals o comissaries de policia, per exemple. No és lícit que algunes persones facin proselitisme de la seva religió als seus conciutadans, sigui amb un vel o amb una sotana. I encara més: no és just que les nenes siguin estigmatitzades ja de petites, per sotmetre-les per a tota la vida.