22/6/08

Curiós anunci immobiliari

No hem pogut evitar penjar-lo, i mai millor dit. Publicat avui al diari El Periódico (pàg. 47)

16/6/08

150.000 nens morint de gana

Mentre aquí ens obsessionem per un canvi climàtic i una sequera per mantenir-nos entretinguts. Mentre aquí promocionem un sistema proteccionista que boicoteja el desenvolupament de l'agricultura fora d'Europa. Mentre aquí demanem energies alternatives però no deixem que s'instal·lin a prop de casa. Mentre aquí gastem milions d'euros en mantenir determinats animals perquè ens cauen "simpàtics". Mentre aquí ens preocupem massa sovint per tonteries... Mentrestant, a Etiòpia probablement moriran per inanició 150.000 nens i nenes en les properes quatre setmanes. Informació UNICEF: aquí i aquí.

5/6/08

Les eleccions d'ERC: panorama electoral

Dissabte, a cada capital de comarca del país, tindrà lloc un fet històric: unes autèntiques eleccions “primàries” en un partit polític. Tots els militants tenen dret a participar-hi, amb fins a quatre candidatures a escollir. Ja vam comentar en el seu dia que aquest procés era digne d’admirar, en comptes de criticar-lo. I ara volem comentar, per aquells a qui els pugui interessar la nostra humil opinió, les quatre candidatures que es presenten:


Rafael Niubò – Ernest Benach: la sorpresa negativa
Candidatura de Josep-Lluís Carod-Rovira, però sense Josep-Lluís Carod-Rovira. En termes militars, fa la sensació que el Capità General ha fugit al seu quarter d’hivern, des d’on envia missatges que ni ell mateix es creu (2014), i ha deixat la batalla en mans dels seus immediats subordinats. Ells accepten la missió perquè li deuen el càrrec, però es guarden prou de dimitir dels seus llocs a Govern i al Parlament. L’objectiu de la missió: desgastar al màxim el seu possible relleu (Puigcercós), de cara a afeblir-lo per a un segon “round”. El problema d’aquesta estratègia però, és doble. Per una banda poden provocar fuita de vots tant cap a Puigcercós (militants a qui no els ha agradat l’agressivitat de la campanya carodiana), com cap a Carretero o Uriel (posats a ser critics...). Però per altra banda, i més greu encara, han deixat en mala posició la seva pròpia gent al territori, amb militants que es poden sentir abandonats, començant per les Terres de l’Ebre.

Joan Ridao – Joan Puigcercós: la campanya tranquil.la
Es tracta d’una candidatura que toca de peus a terra. Potser massa i tot! Mentre els altres candidats han estat carregant alegrement els uns contra els altres, utilitzant sense manies tot el que tenien al seu abast especialment contra aquesta candidatura, Ridao i Puigcercós han respost fent una campanya tranquil.la. No han estat capaços (no han volgut?) de posar de manifest que els errors del passat són compartits per gent de totes les candidatures, i especialment per la carotiana, que ha tingut la responsabilitat principal en el discurs polític i les actuacions a govern. Ben al contrari, han preferit una campanya de baixa intensitat mediàtica, basada gairebé només en trobades amb la militància. Dissabte veurem si en unes primàries com aquestes són més importants els mitjans, o el contacte directe amb els electors.

Uriel Bertran – Jaume Renyer: la candidatura intel.lectual
Es tracta d’una candidatura amb una combinació curiosa: tenen suports de gent molt vàlida, però també alguns fitxatges bastant desafortunats... Com en el cas anterior, també han fet una campanya en positiu, cosa que els ha fet sortir menys als mitjans que els altres “crítics”. De fet, sembla que s’hagin dedicat més als debats intel.lectuals (interessant el republicanisme de Renyer, tot sigui dit) o a reunir-se per definir “línies vermelles” per estar al Govern, que no pas a explicar-les a la gent. Però també han voltat pel territori; ja veurem si hauran sabut transmetre el seu missatge.

Rut Carandell – Joan Carretero: primer l’eix nacional
Es tracta d’una candidatura que no és cap sorpresa, ni dins d’ERC ni al país. Proposen prioritzar l’eix nacional al social, establint tantes condicions al govern d’Entesa que faci impossible la seva continuïtat i aboqui ERC a l’oposició. També proposen canvis en la política d’aliances internacionals, en aquest cas amb un plantejament interessant. La seva campanya ha estat agressiva, però en la línia que han seguit des de la seva constitució, lluny de sorprendre’ns com la del tàndem Niubò-Benach. El problema és que, també des del primer dia, no aconsegueixen desmarcar-se del messianisme a l’entorn de Carretero, que ens portarà la independència "en quatre dies"... En el seu dia vam pronosticar una aliança entre aquestes dues candidatures, però sembla que de moment no l’hem encertat, almenys aparentment. Ja veurem.

I amb què ens quedaríem nosaltres? Doncs un monstre, una mena de FrankenstERC que combinés elements de diferents candidatures: la dedicació i lideratge de Puigcercós, els coneixements de Ridao, la joventut de Bertran, el republicanisme de Renyer, les aliances internacionals que proposa Carretero, el saber estar d’en Benach, i alguna cosa de la Carandell i en Niubò. Però com que això és impossible, ens decantem per la candidatura que dóna més garanties, autocrítica constructiva, noves idees, capacitat de treball, i lideratge: Puigcercós / Ridao.

2/6/08

Pocoyo


Avui han tornat a sortir dades d'audiència de TV3, però no tenim ganes de repetir el mateix de sempre. Ben al contrari, val més que ens ho agafem bé, i per això us oferim un descobriment que hem fet recentment: Pocoyo. Es tracta d'una sèrie espanyola que passen a TVE i que està triomfant a tot lo món. Està pensada per a nens de l'edat del nostre fill, i esperem que al K3 algun dia s'animin i en passin alguna de similar, o aquesta mateixa. Si en voleu més informació, podeu consultar la seva web oficial o buscar-ne algun de les desenes de vides penjats a youtube.