Experiments

Massa sovint, la religió s'immiscueix en debats que haurien de ser purament ètics, com l'anunci del primer embrió clonat a partir d'una cèl·lula adulta humana. Però no serà en aquestes línies. Durant milers d'anys, abans de l'aparició de les civilitzacions grega o romana, els pobles del nord d'Europa van utilitzar un curiós sistema per determinar què era "persona" i què no ho era. Al cap de poc que el nen o nena haguessin nascut, tenia lloc una breu cerimònia per la qual l'infant era situat sobre la falda del seu pare (o pressumpte pare!), i a partir d'aquell moment era considerat "persona". Si no es passava aquest tràmit, al nadó se'l podia matar o deixar morir. Aquest procés va seguir durant segles, aplicant-se sobretot als fills amb malformacions. I fins i tot avui encara ara hi ha gent que abandona els seus infants, ni que sigui pel simple fet de no desitjar-los. Per què ho expliquem això? Doncs perquè en ple segle XXI persisteixen els problemes ètics respecte quan una persona és "persona". Legalment, aquest és un assumpte ben definit: al cap de 24 hores d'haver nascut, a tots se'ns reconeix com a individus talment com feien els nòrdics, però sense que se'ns pugui rebutjar. Però, i biològicament? Un nen de 24 hores no semblaria més persona que un d'acabat de néixer. Un nen acabat de parir no semblaria més persona que un fetus de 7 mesos de gestació, que podria néixer, a l'igual com succeeix en molts casos (malgrat que en d'altres això s'impedeix). Llavors, quan s'ha de determinar l'inici d'una nova vida? Potser en el moment en què el cor batega, a les poques setmanes de la concepció? O potser l'ésser humà apareix en el moment de la fecundació de l'òvul per part de l'espermatozoide? El cert és que, independentment de la religió, resulta molt difícil determinar aquest moment des d'una perpectiva moral. No tenim accions de l'Església catòlica, i estem a favor dels preservatius, del divorci, o del matrimoni homosexual (per posar alguns exemples), però experiments científics com l'anunciat posen la pell de gallina. I encara més, si tenim en compte que ja s'han descobert alternatives per a experimentar amb cèl·lules mare sense utilitzar embrions, com les de Shinya Yamanaka o James Thompson (foto). Estem segurs que d'aquí a uns anys ens farà sentir vergonya i ens penedirem de determinades mostres de "creativitat", i no serà perquè ens castigui cap mena de déu o ésser sobrenatural.