Ceguesa democràtica

Les societats occidentals infravaloren l'amenaça totalitària que, mica en mica, s'acosta per caure'ls al damunt. Molts pacifistes, amb el lliri a la mà, no volen admetre la situació i són utilitzats pels enemics de la democràcia. I el mateix es podria dir dels mitjans de comunicació. Els qui alerten del perill són titllats de catastrofistes, de personatges negatius i exagerats, malgrat l'evidència del que passa en altres països ben propers. Una bona part de la població, fins i tot, simpatitza amb aquells que ara es presenten com a víctimes, però que després els aniquilaran. I d'altres treballen directament com a col·laboracionistes. Malgrat que l'amenaça cada vegada es fa més gran, els Estats democràtics legitimen les demandes dels qui pretenen destruir-los. Els governs occidentals intenten la política de les concessions, esperant així calmar la fera feixista. Però no fan més que alimentar-la, demostrar-li que les seves reivindicacions són encertades. Que la política de l'amenaça permanent dóna els seus fruits. Els agressors simplement aprofiten les cessions, guanyen temps i recursos, i es preparen per al seu objectiu inevitable. I tard o d'hora passa el que ha de passar... Però que ningú s'espanti, perquè estem parlant del que va succeir demà fa 68 anys, quan Hitler comença oficialment la II Guerra Mundial. Aquest post no té res a veure amb l'actualitat... No?