Carrefour ens enganya amb l’aigua

No és la que consumim habitualment, però ahir vam comprar aigua de Carrefour. Sempre ens fixem en els nivells de sodi, però en aquest cas teníem pressa i, en veure que deia “Muy bajo contenido de sodio” (veure imatge ampliada), vam tirar pel dret. Quina ha estat la nostra sorpresa quan, a l’hora de preparar el biberó del nen, hem comprovat que el nivell de sodi d’aquesta aigua és de 87.7 mg per litre! Aquells que tinguin nens o hagin d’evitar la sal, han de saber que una aigua amb “Muy bajo contenido de sodio” és la que té nivells per sota dels 20 mg/litre i, per tant, és apropiada per a dietes pobres en sal. I els qui no han de prendre precaucions, tingueu present de la quantitat habitual de sodi a l’aigua és d’uns 40 mg/litre, que no és recomanable superar. Tot seguit, les dades orientatives de diferents marques (font pròpia i Eroski).

NIVELLS DE SODI

Solares, 97 mg/litre
Carrefour, 87.7
Mondariz, 39.6
Font Vella Sacalm, 13.2
Lanjarón, 9.78
Viladrau, 9.6
Evian , 6.53
Solán de Cabras, 4.94
Aquabona, 3.29
Bezoya, 1.46
Veri, <0.5

Comproveu que l’aigua que teniu sobre la taula de la cuina és apropiada, i vigileu quan aneu a comprar, sobretot si teniu nens petits o patiu hipertensió. El consum diari recomanat de sodi es troba entre els 1000 (dieta baixa en sal) i els 2400 mg (màxim). Això significa que algú que es begui una ampolla de 2 litres d’aigua Carrefour al llarg del dia, està consumint 175 mg de sodi, que és doncs un 17.5% de la sal que pot prendre. Una burrada, tenint en compte que, normalment, la sal consumida a través de l’aigua representa menys d’un 3% del total.

El que no veuràs a cap mitjà d'aquí

Flaixos: aigua, immigració...

1. Aigua per un tubo. Avui hem recorregut més de 300 quilòmetres a través de 12 comarques catalanes i, amb més o menys intensitat, no ha parat de ploure ni un segon. De fet, on menys pluja hem trobat ha estat en la tornada a Tortosa, on malgrat tot ara mateix plou amb ganes. Molt abans, hem passat pel tram de la futura canonada que farà arribar aigua a Barcelona. Bé, de fet els costats de l'autopista ja en tenien d'aigua, concretament a múltiples basses.

2. Si l'AP-7 necessita millores de drenatge, és més greu que ja li facin falta a la nova A-7 acabada d'estrenar. Concretament a l'alçada de Vilafortuny s'hi veien acumulacions d'aigua a la calçada. Però per acumulacions d'aigua, les de Miami Platja. Amb el cotxe semblava que navegàvem pels laterals. Però tal com estan aquells carrers, el problema de l'aigua gairebé que és el de menys.

3. Hi ha una cosa que ni la pluja evita: l'explotació sexual. Tot i que menys que els altres dies, n'hi havia una equipada amb paraigües però amb ben poca roba a la sortida de l'Aldea en direcció a Tortosa, a l'alçada de l'estació. Pel que sembla el xulo de la zona no deu fer vacances. Tant costaria aprovar una llei com la francesa, on s'ha eliminat amb poc temps tota prostitució a la carretera?

4. I per últim, la notícia al·lucinant del dia: un estudi de professors universitaris i de la Fundació Bofill proposa reformar la llei electoral per permetre el vot dels menors de 18 anys i dels immigrants (no nacionalitzats), per "augmentar la participació". En tot cas, si algú els fa cas i s'aplica, el que passarà és que baixarà. Augmentar la massa electoral entre col·lectius poc participatius potser incrementi els vots absoluts, però el més probable és que baixi el % de participació. Ara bé, no cal descartar que tinguin èxit: amb propostes així segur que potenciaran els partits anti-immigració entre la majoria de gent que no comparteix aquestes bestieses. El vot és un dret polític dels ciutadans nacionals, tinguin el color o origen que tinguin, però no dels estrangers, que han d'exercir-lo o reivindicar-lo als seus països. No s'adonen que el que provoca desafecció són precisament propostes com aquesta? Confiem que ningú s'ho prendrà seriosament, a banda dels hippies de sempre.

63 anys després

Avui és l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, dia de la Victòria. És bo recordar-ho ara que està tant de moda al nostre país criticar els Estats Units i el món anglosaxó, perquè van ser ells qui garantiren la supervivència del sistema democràtic sobre la capa del planeta Terra. Si bé l'Estat espanyol va haver d'aguantar 30 anys més de dictadura, no és menys cert que devem els actuals drets i llibertats a la resistència de la Gran Bretanya de Churchill. Una heroica resistència en solitari durant 17 mesos, davant el pacte nazi-soviètic. Com també és constatable que, sense la participació dels Estats Units de Roosveldt, el món hauria estat dominat pel feixisme. Aquesta participació, des de l'aclaparadora aportació material als aliats i a la Unió Soviètica, sense la qual aquests no haurien resistit, fins al seu fonamental paper bèl·lic, va ser la que va decidir la guerra contra el nazisme. El 7 de maig de 1945, doncs, ja feia anys que s'havia guanyat, perquè al costat dels Estats Units la victòria estava garantida per als aliats. Això cal recordar-ho sempre, perquè amb tots els seus defectes, de llavors i d'ara, els Estats Units i els aliats europeus continuen essent la garantia de la llibertat al món. Mentrestant podem criticar-los tant com convingui, però si mai torna a arribar l'hora de la veritat, la Democràcia haurà de tornar a usar aquesta garantia. Esperem que no faci falta.

Mapa 1939-1945: en blau els aliats, en negre els nazi-feixistes, i en roig els soviètics (Wikipedia). Lamentablement, no detalla les dates d'entrada en guerra de cada país.