63 anys després

Avui és l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, dia de la Victòria. És bo recordar-ho ara que està tant de moda al nostre país criticar els Estats Units i el món anglosaxó, perquè van ser ells qui garantiren la supervivència del sistema democràtic sobre la capa del planeta Terra. Si bé l'Estat espanyol va haver d'aguantar 30 anys més de dictadura, no és menys cert que devem els actuals drets i llibertats a la resistència de la Gran Bretanya de Churchill. Una heroica resistència en solitari durant 17 mesos, davant el pacte nazi-soviètic. Com també és constatable que, sense la participació dels Estats Units de Roosveldt, el món hauria estat dominat pel feixisme. Aquesta participació, des de l'aclaparadora aportació material als aliats i a la Unió Soviètica, sense la qual aquests no haurien resistit, fins al seu fonamental paper bèl·lic, va ser la que va decidir la guerra contra el nazisme. El 7 de maig de 1945, doncs, ja feia anys que s'havia guanyat, perquè al costat dels Estats Units la victòria estava garantida per als aliats. Això cal recordar-ho sempre, perquè amb tots els seus defectes, de llavors i d'ara, els Estats Units i els aliats europeus continuen essent la garantia de la llibertat al món. Mentrestant podem criticar-los tant com convingui, però si mai torna a arribar l'hora de la veritat, la Democràcia haurà de tornar a usar aquesta garantia. Esperem que no faci falta.

Mapa 1939-1945: en blau els aliats, en negre els nazi-feixistes, i en roig els soviètics (Wikipedia). Lamentablement, no detalla les dates d'entrada en guerra de cada país.