Voleu aigua? Negociem-ho tot

Ahir va fer 22 anys de l’accident de Txernòbil (Ucraïna), la pitjor catàstrofe de la història de l’ús civil de l’energia nuclear. Per si no en coneixeu els detalls, en podeu trobar informació aquí (Wikipedia). Salvant les distàncies, ja que els sistemes de seguretat són millors tant pel temps transcorregut com pel país on va tenir lloc, és important recordar-ho. I més ara, amb el recent incident d'Ascó, que ha fet evident davant tot el país que la gent de l’Ebre vivim en un entorn on de centrals nuclears no ens en falten, amb el risc que suposen. Doncs bé, aprofitant que estem distrets amb l’aigua, ens volen encolomar un magatzem "provisional" de residus nuclears (MTC). Vaja, que ens en volen colar una de dimensions estratosfèricament superiors a aquella que ara mereix (lògicament) la nostra atenció. Segons es proposa, el magatzem “temporal” tindria una vida útil d’almenys 50 anys. De tots és sabut que les solucions temporals acaben convertides en definitives, i tractant-se d’un magatzem nuclear amb aquestes previsions, ni en 10 generacions ens l’haurem tret de sobre. Per això ampliem el que ja vam comentar fa uns dies: si ens acaben prenent l’aigua, no oblidem que hi ha més coses a negociar. Voleu aigua? D’acord, però vosaltres instal·leu nuclears, parcs eòlics, o el que calgui. A vegades cal fer “paquets”: parlem de l’aigua, sí, però parlem també d’energia, indústria, infraestructures, etc. Els nostres representants han de tenir-ho en compte: potser que deixem de negociar cada tema separadament, i parlem de tot el que hi ha en joc en el futur.