L'escolarització extensiva, una bona opció

Un recent estudi ha conclòs el que ja sabia gairebé tothom qui treballa en el món educatiu: que el nombre d'alumnes d'origen immigrant en una aula és inversament proporcional al rendiment que s'hi assoleix. I això no hauria de tenir cap connotació políticament incorrecta: és una evidència deguda a la menor formació rebuda en els països d'origen, al trasbals del procés migratori i, sobretot, a les dificultats lingüístiques inicials. Les dificultats són especialment evidents a partir d'un determinat "ratio" d'alumnes amb aquestes necessitats educatives especials, que els autors de l'estudi situen al voltant del 6% del total d'alumnes. I és que, per facilitar l'adaptació ràpida dels nouvinguts, i el correcte seguiment de la formació per part dels autòctons, no és recomanable superar aquest percentatge. Tothom sap que, a data d'avui, és pràcticament impossible aconseguir aquest nivell del 6% en molts municipis, però caldria evitar que alguns centres públics acabin quadruplicant aquesta xifra, com succeix actualment. Per això són interessants les polítiques d'escolarització extensiva aplicades a zones com Osona i el Pla de l'Estany: la distribució d'aquests alumnes entre tots els centres sufragats amb fons públics. Una manera adequada de tractar el problema, assumint que existeix, i que ha estat impulsat i assumit per la gran majoria de forces polítiques d'aquestes comarques. Esperem que s'acabi imposant al conjunt del país.